Repsol ha triat Portugal per invertir 15 milions d'euros en un nou projecte d'hidrogen renovable, en l'aposta per la descarbonització de la companyia. Es tracta d'un projecte d'un electrolitzador de quatre megawatts (MW) amb una capacitat per generar unes 600 tones anuals d'hidrogen.

L'octubre de l'any passat, Repsol ja va posar en marxa el seu primer electrolitzador en el centre industrial de Petronor (Euskadi), amb 2,5 MW i una capacitat per generar 350 tones anuals d'hidrogen renovable, després d'una inversió d'11 milions d'euros. Aquesta vegada serà al país veí, exactament en el Complex Industrial de Sines.

Fonts de la companyia van indicar a Europa Press la seva decisió d'apostar per invertir en Portugal, un país on l'ampliació del Complex Industrial de Sines compta amb tot el suport en ser considerat per l'Executiu lusità com una iniciativa de Potencial Interès Nacional (PIN), una qualificació reservada per a les inversions que suposen una contribució significativa a l'economia del país.

Alhora, van reiterar que a Espanya es "manté en 'stand by'" el procés inversor en alguns dels seus projectes industrials davant de la inestabilitat regulatòria i fiscal. La passada setmana, el Govern va anunciar que incloïa entre els compromisos remesos a Brussel·les el manteniment de "manera permanent" dels gravàmens extraordinaris sobre les energètiques i la banca.

Inicialment aprovats per a dos exercicis -2023 i 2024- a causa de l'impacte per la crisi per la guerra a Ucraïna, el Govern ha ingressat més de 2.400 milions d'euros del sector energètic en aquests dos anys per aquesta partida. De fet, Repsol ha estat el grup més damnificat del sector energètic en aquests dos anys per aquest impost', amb l'abonament de gairebé 800 milions d'euros. En concret, 444 milions en 2023 i uns 335 milions d'euros aquest exercici.

Projectes en 'guaret'

Fa un any, Repsol ja va mostrar la seva intenció de deixar en 'guaret' les inversions en alguns dels seus projectes industrials en diferents zones del territori espanyol fins i tot comptar amb unes condicions estables i prou atractives per garantir la rendibilitat. De fet, a finals d'octubre de 2023, en un conferencia amb analistes, el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, ja va indicar que la companyia comptava amb "altres alternatives", com Portugal, on podria tenir activitat internacional en el seu negoci industrial.

"Analitzarem amb deteniment quin és el marc regulatori i fiscal abans de prendre noves decisions d'inversió en la geografia espanyola. Perquè hem de protegir, abans que res, els nostres accionistes, als nostres empleats," va dir. Repsol manté així en l'aire inversions per a projectes properes a uns 1.500 milions d'euros que podria afectar a projectes en cartera del grup a Euskadi, Tarragona (Catalunya) i Cartagena (Múrcia).

En el cas concret de Tarragona, Repsol compta amb un 'megaprojecte' per construir una planta d'avaluació de residus per un valor de 750 milions d'euros. També a Tarragona, l'energètica preveu instal·lar, dins de l'estratègia de conversió dels seus polígons industrials cap a la descarbonització, l'electrolitzador més gran d'Espanya amb una capacitat de 150 megawatts (MW), amb una inversió d'uns 300 milions d'euros.

A Cartagena, un altre dels seus grans centres industrials a Espanya, preveu la instal·lació d'un electrolitzador de 100 MW, amb una inversió d'uns 200 milions d'euros. A aquests projectes s'unirien els previstos pel grup a Euskadi per impulsar allà una cadena de valor per a l'hidrogen, que passen per una inversió d'entorn de 200 milions d'euros per posar en marxa un electrolitzador de 100 megawatts (MW) a la refineria de Petronor.