La saturació d'alguns aeroports europeus, que estan funcionant al límit de la seva capacitat, està afectant a Espanya i sobretot, a Barcelona. Per això, l'Associació de Línies Aèries (ALA) assegura que el gran repte que tenen la indústria aèria en aquest moment, és acabar amb les ineficiències en la gestió del trànsit aeri a Europa. Si bé, els retards de vols s'han disparat un 55% durant els mesos d'estiu, el període en què més operacions es realitzen per les vacances d'estiu.

La dada, de fet, és la pitjor en 25 anys, arribant als 4,6 minuts de retard (de mitjana) enfront dels 3 minuts del 2023 o del 2019. No es veia una xifra tan alta des del 1999, quan es van fregar els 6 minuts de retard.

Així ho posava en relleu aquest dimarts el president d'ALA, Javier Gándara, en una presentació a mitjans on feia balanç de la situació del sector aeri i avançava les perspectives per a la temporada d'hivern, que en l'aviació s'estén des de finals d'octubre i fins al març. Gándara assenyalava que entre juliol i agost, "dalt de l'estiu" els retards a tot Europa van ser un 55% superiors als que hi havia prepandèmia, el 2019, malgrat que el trànsit aeri a Europa segueix un 2,6% per sota.

"Si s'observa la tendència històrica i es veu la mitjana de minuts de retards a l'estiu de 2024, s'aprecia que és la més alta des de 1999. Clarament, tenim un problema de capacitat de gestió del trànsit aeri a Europa. Està localitzat a determinats països com França o Alemanya, i en part ha vingut provocat pel fet que durant en la pandèmia, probablement no es van fer les inversions necessàries per ampliar la capacitat i avançar-se a aquest increment del tràfic".

Conseqüència d'això, continuava el president d'ALA, són els retards que s'estan donant per la congestió del sistema, que està arribant a nivells "no vistos en gaire temps". I advertia, "si no fem alguna cosa, aniran a més". Per això, l'Associació continua insistint que és fonamental que tots els Estats membres inverteixin en capacitat i tinguin prou mitjans per donar resposta a la demanda existent de trànsit aeri.

"Afortunadament, a Espanya s'han fet els deures", assegurava Gándara. Enaire ha fet una sèrie d'inversions importants fins i tot durant la pandèmia. Entre altres motius, perquè la demanda de vols a Espanya està disparada i el trànsit aeri ja és per sobre dels de 2019. Malgrat això, "existeixen certs retards". Encara que, el president d'ALA assenyalava "que la immensa majoria dels retards que patim a Espanya no es provoquen per Espanya, sinó en la resta de centres de control i resta de països, sobretot a França."

En els problemes de capacitat afecten diverses qüestions: el nombre de controladors, la tecnologia i les inversions que s'han fet. Per això, "no és una cosa en la qual el govern d'Espanya pugui interintervenir si el problema és a França o a Alemanya". Tanmateix, les aerolínies sí que fan una petició i és que "s'exigeixi a la resta de governs que facin els deures". Principalment, perquè a Espanya hi ha una elevada dependència de França.

"Espanya en el seu conjunt depèn molt, però encara més un aeroport com el de Barcelona-El Prat, on el 70% del seu trànsit aeri sobrevola l'espai francès. I si hi ha un problema de qualsevol tipus (com de vagues, que han estat molt habituals) tens un impacte desproporcionat", apuntava.

De cara a la temporada d'hivern, que en l'aviació comença l'última setmana d'octubre i finalitza al març, les aerolínies tenen disponibles més de 130 milions de places per volar des d'Espanya, una xifra que supera en un 12% la de l'any passat. ALA preveu que aquest hivern es bati un nou rècord de passatgers i que a partir de 2025, es continuï encoratjant, però a menor ritme que el 2023 i el 2024.