Les associacions bancàries es veuran aquesta setmana amb la vicepresidenta del Govern espanyol, Nadia Calviño, per analitzar els sis primers mesos d'evolució del Codi de Bones Pràctiques, que es va posar en marxa l'1 de gener per ajudar les famílies amb una hipoteca a tipus variable que estan tenint problemes amb el pagament de les quotes després de la pujada de l'euríbor.

La trobada tindrà lloc el dijous 29 de juny i es produeix en moment clau, en plena quanta enrere per a les eleccions, amb crítiques per part de l'altra vicepresidenta, Yolanda Díaz, al ministeri d'Economia per la poca efectivitat de les mesures; I les noves propostes per part del principal partit de l'oposició (el PP) a més de la mateixa Díaz, que es presenta a aquestes eleccions com a líder de Sumar.

Per afegir més tensió, Calviño va fer lliscar fa uns dies la possibilitat de revisar el Codi si no estava funcionat, però es va trobar amb l'oposició de l'Associació Espanyola de Banca, la patronal que representa Santander, BBVA i Sabadell, tres dels quatre bancs més grans del país. I del president de CaixaBank, el banc més gran del país.

"Les associacions han valorat positivament el funcionament de les mesures, però a finals de juny veurem si cal revisar-les", comentava Nadia Calviño durant la seva intervenció en els cursos d'estiu de l'Apie, una trobada en què també va participar Alejandra Kindelán, presidenta de l'AEB, que s'hi va negar.

"La reunió del dia 29 és una oportunitat bona per veure el progrés dels tres acords que hem arribat en l'àmbit sectorial, el d'atenció als grans, l'Espanya rural i el Codi de Bones Pràctiques." Sobre aquest últim puntualitzava, "si comencem a parlar de canvi o modificacions generaria incertesa, l'acord és allà per complir-lo", negant qualsevol possibilitat de fer millores.

Segons l'opinió de Kindelán, si els ajuts no estan tenint moltes sol·licituds no és perquè el Codi no estigui ben redactat, sinó que perquè les mesures són preventives i de moment l'efecte de la pujada de tipus no està afectant tantes famílies, segons la seva teoria. "Quan l'acordem la mora era baixa i ara continua estant en mínims des de la crisi de 2008, això es deu que la situació econòmica és millor de l'esperada".

A aquesta primera confrontació d'opinions entre Calviño, que estigui disposada a fer millores en el Codi, i Kindelán, que s'hi nega, afegia més tensió Yolanda Díaz. La vicepresidenta segona del Govern assegurava que les famílies estan pagant fins i tot 400 euros més des que van pujar els tipus d'interès a l'estiu de 2022, i per això "ha insistit llavors" en la importància de reduir l'impacte de les hipoteques en les famílies.

"És urgent fer-ho perquè el malestar és real. I veiem riscos per a les mateixes entitats financeres". Díaz recordava que la previsió que va fer el ministeri de Calviño era que aquest Codi podria beneficiar 1 milió de famílies, però poc temps després va ser corregida pel Banc d'Espanya. L'organisme va apuntar que amb prou feines arribarien a unes 200.000 persones per com està redactat.

Al seu torn, Díaz revelava que les peticions no estan sent nombroses. Segons la ministra, se n'haurien registrat unes 10.000 fins al juny. Per aquesta raó assegurava que el Codi pactat entre la banca i Calviño "no funciona" i proposava de crear un fons d'emergència dotat amb 1.000 milions a través del qual podrien injectar uns 1.000 euros a cada hipotecat vulnerable.

En les jornades de l'Apie, el responsable econòmic del PP, Juan Bravo, també proposava de crear un fons de suport per als hipotecats vulnerables. I que l'esmentat fons es creés amb l'impost a la banca, que ja està en vigor. Però davant de proposta va topar, com no podia ser de cap altra manera, amb l'oposició de CaixaBank i Sabadell, que també van parlar de l'assumpte en les jornades de l'Apie.

"Estem en procés electoral i es parlen de mesures amb traç molt gruixut", indicava José Ignacio Goirigolzarri. El president de CaixaBank també valorava positivament que hi hagi poques persones sol·licitant els ajuts per a hipotecats que hi ha en vigor, segons el seu parer és un senyal de la bona salut de l'economia. "El fet que el número no sigui grandíssim és una notícia extraordinària. Que la gent tingui la capacitat de poder fer front al pagament de les seves quotes em sembla fenomenal".

César González-Bueno, conseller delegat de Sabadell, advertia que la banca no està disposada a pagar més impostos i recordava que la càrrega fiscal del sector és molt elevada, rebutjant així la proposta del PP d'allargar l'impost la banca i crear un fons per a hipotecats; El Banc d'Espanya va ser l'últim a pronunciar-se sobre les mesures per a hipotecats vulnerables en vigor.

El governador, Pablo Hernández de Cos, rebutjava la proposta de Yolanda Díaz i respectava el Codi de Bones Pràctiques actual. A més, indicava que "és aviat per parlar del seu funcionament". Segons la seva opinió, el que cal fer és "continuar monitorant" la seva evolució, en lloc de fer modificacions.

La reunió de dijous, per tant, s'espera d'elevada tensió. Els agents econòmics arriben a ella amb opinions molt contradictòries i a les portes d'unes eleccions anticipades que, a més d'estar generant molt soroll, han posat la banca en el focus d'atenció. Les associacions d'usuaris, que al seu dia van aplaudir les mesures, també denuncien ara que moltes famílies s'estan quedant fora.