Les fortunes catalanes acostumen a ser discretes, eviten l’ostentació i, en molts casos, fins i tot les aparicions a l’escena pública per preservar la imatge. Són els rics sense cara, dels quals no apareixen fotografies als mitjans de comunicació malgrat posseir emporis econòmics amb milers de treballadors.

No són com José Elías, president d’Audax Renovables i propietari de La Sirena, reconvertit en youtuber, protagonista a TikTok, sempre disposat a explicar que cal fer per triomfar a la vida. A diferència d’Elías, que és una fortuna de primera generació –un nou ric, com es diu col·loquialment–, molts dels milionaris sense cara formen part de nissagues empresarials, amb una riquesa que els ve d’herència.

Aquests són casos de nissagues o empresaris catalans que apareixen als rànquings de grans fortunes, però dels que costa trobar fotografies perquè eviten l’exposició pública:

• Els reis del porcí. Els propietaris de Vall Companys, el primer productor de porcí d’Europa, són el cas més recalcitrant. No hi ha fotografies públiques dels lleidatans Josep, Òscar i Meritxell Vall Esquerda, ni fan declaracions a la premsa ni participen a les xarxes socials. Aquest hermetisme els ve de família. Tant el seu avi, Josep Maria Vall Companys, com el seu pare, Josep Vall Palou, sempre van evitar la premsa, tot i que d’aquest últim es va publicar una fotografia perquè va intervenir en un acte empresarial. Quan va morir a finals de 2015, l’aleshores alcalde de Lleida, Àngel Ros, el va descriure en una necrològica al diari Segre com “un empresari discret, que fugia del protagonisme, de l'ostentació i de la recerca del reconeixement social que els èxits empresarials i la trajectòria li haurien permès”. Fins 2018, el gegant Vall Companys no va contractar els serveis d’una agència de relacions públiques coincidint amb un problema de reputació d’una de les seves participades. En aquell moment, el grup es va obrir als mitjans, però no la família propietària.

• L’hereu Carulla. Artur Carulla Mas, representant de la tercera generació de la família fundadora de Gallina Blanca, va arribar a la presidència d’Agrolimen (societat holding), així com d’Affiity Petcare i The GB Foods, el 2020 sense que se n’informés a la premsa. Ni tan sols s’han difós fotografies del president del principal grup d’alimentació català, amb una facturació de prop de 2.300 milions d’euros i 5.000 empleats. El seu pare, Artur Carulla Font, de 75 anys, també és discret, però no s’ha pogut escapolir dels fotògrafs perquè és un habitual de les jornades del Cercle d’Economia. Tanmateix, no totes les branques d’aquesta família són tan reservades. Mariona Carulla Font, expresidenta de la Fundació Palau de la Música-Orfeó Català, sempre ha estat disposada a posar-se davant els focus.

• Antic accionista de Danone. Tot i que circulen un parell de fotografies, antigues, de Ricardo Portabella Peralta, sempre ha estat un dels rics catalans més esmunyedissos, en part també perquè resideix a l’estranger. Habitual dels rànquings de grans fortunes, és nét de Lluís Portabella Comte-Lacoste (Figueres, 1894 - Palau-Sator, 1981), que va dirigir la filial espanyola de Danone durant 40 anys i que en va ser un dels seus accionistes. El 2015, Ricardo Portabella va bescanviar la participació que li va correspondre de la filial espanyola de Danone per accions de la matriu francesa. El seu hòlding de capçalera és Anpora, amb seu a Luxemburg, on aplega inversions financeres, en l’immobiliari i hotels. L’estiu passat en va cedir la presidència al seu fill Ricardo Portabella Jarosilova, de 26 anys, tan discret com el seu pare.

• El promotor de la Segarra. José Llorens Torra va irrompre als rànquings dels més rics fa una dècada quan els periodistes de Madrid es van preguntar qui era aquest promotor de grans superfícies comercials que s’aixecaven al voltant de la capital. En realitat, feia molt temps que estava en l’elit empresarial si bé la premsa econòmica no l’havia detectat en el seu radar precisament per la seva discreció. Nascut fa 80 anys a Sedó, un poblet de la Segarra, el seu imperi s’expandeix per una vintena de països. El buc insígnia és Epsa, dedicada a la subcontractació d’obres, materials de construcció i mineria. També té interessos en els sector agrari i immobiliari. Ara està darrere de la promoció del megaprojecte logístic Cosmar, a Seseña (Toledo), amb una inversió de 1.000 milions d’euros. De Llorens Torra es pot trobar una fotografia antiga, però no dels seus fills: quatre dones –la gran és Anna Llorens Torné– i un home –Ramon Llorens Torné, conseller delegat d’Epsa–.

• Gegants de l’acer. Bamesa és la gran empresa familiar catalana del sector metal·lúrgic després que Celsa passés a mans dels fons creditors. Aquesta empresa proveïdora d’acer pla per a la indústria de l’automoció està controlada (en el 99%) per les cinc branques de la família Arasa Figueras, liderada en l’actualitat per Jordi Arasa Figueras. Tenen plantes a Espanya, Portugal, França, Txèquia, Romania, Marroc i Turquia, on hi ha el seu principal actiu.

• Imperi de la refrigeració industrial. Quan Wallbox va començar a cotitzar al Nasdaq el 2021 va transcendir que Marta Santacana Gri (Barcelona, 1966) en controlava una participació valorada en 200 milions i, precisament arran d’això, va saltar als rànquing dels rics. Si no hi havia aparegut fins aleshores era perquè havia aconseguit passar desapercebuda. És impossible trobar una fotografia seva a Internet. Lidera l’empresa familiar Eurofred, fundada pel seu pare, Jordi Santacana Tort, que està especialitzada en la distribució d’equips de climatització, refrigeració i aire industrial, sobretot per al sector horeca. Mitjançant el honding Anangu Grup, participa en diverses societats entre les quals destaquen les cotitzades Meridia Real Estate i Airtificial, així com els fons Barlon Capital i Nauta Capital. L’estiu passat es va vendre les instal·lacions del club de tennis Sant Gervasi –en el terme de Sant Just Desvern– a Sergi Ferrer-Salat.

• Antics fabricants de ciment. Les famílies Fradera i Romeu posseïen prop del 74% de les fàbriques de ciment Uniland quan el 2006, poc abans d’esclatar la bombolla immobiliària, van vendre aquesta participació a Portland Valderribas –del grup FCC– per 2.200 milions d’euros. Les cinc branques de la família Fradera, emparentades amb altres històriques nissagues com els Güell, van diversificar les seves inversions. Tres d’aquestes branques operen a través de Lumbier de Inversiones, sòcia de cotitzades de França i els Estats Units. Controlen un empori immobiliari però sense aparèixer personalment en els mitjans.

• Fundadors de Caprabo. Pere Carbó, Jaume Prat i Josep Botet van obrir el primer supermercat Caprabo (marca formada amb les primeres síl·labes dels cognoms dels fundadors) el 1959. Tres anys després, va sortir Prat i, en el seu lloc, va entrar Silvio Elías. Més de 40 anys després, el 2007, Eroski va comprar aquesta cadena per 1.200 milions d’euros. Els antics propietaris van retenir la propietat de part dels locals comercials i van posar en marxa Caboel (que també respon als seus cognoms) per invertir en el sector immobiliari. Curiosament, mentre que les famílies Botet i Carbó han adoptat un perfil més que discret, Elías s’ha mantingut a l’escena pública: fundador de la cadena de supermercats ecològics Veritas –on té com a soci els Botet–, directiu del FC Barcelona –amb els presidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu– i impulsor del club social per a dones Juno House entre altres iniciatives.

Hi ha destacats empresaris que en el passat van tenir una gran exposició pública però que, en l’actualitat, han desaparegut dels mitjans per diversos motius. Per exemple, Xavier Bernat Serra va ser la cara visible de Chupa-Chups fins que, el 2006, la seva família se la va vendre a la multinacional italiana-holandesa Perfetti van Melle. Des d’aleshores, els cinc germans Bernat Serra profereixen moure’s fora dels focus mediàtics tot i la seva activitat inversora a través de Bernat Family Office. El seu actiu més conegut és la monumental Casa Batlló del Passeig de Gràcia, que el 2022 els va generar uns beneficis de 12,45 milions d’euros.

En sentit contrari, també hi ha nissagues i empresaris que després de dècades d’allunyament voluntari dels mitjans, de cop, la seva fotografia ha aparegut a les portades. Per exemple, David Nogareda Estivill, de 58 anys, president d’Hipra, la farmacèutica d’Amer dedicada a la sanitat animal que es va atrevir a desenvolupar la vacuna contra la Covid-19. A David Nogareda se l’ha fotografiat en companyia dels presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès, també amb ministres i consellers de salut si bé, fins fa tres anys, només es podia trobar un parell de fotografies seves, amb gorra i ulleres negres, perquè havia guanyat alguna de les competicions de cotxes antics de les quals és afeccionat.