El grup Roca firmarà aquesta setmana l'acord amb els sindicats sobre l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que afectarà 168 dels 700 treballadors actuals de la seva planta de Gavà-Viladecans. Precisament, la companyia de la família Roca dedicada a la fabricació de sanitaris va néixer en aquest lloc fa més d'un segle. Enrere queden altres conflictes laborals de més virulència com la vaga d'octubre de 1976, que es va perllongar durant mesos i que ha quedat en la memòria com un emblema de la lluita obrera. Fins i tot va marcar la jurisprudència laboral en una Espanya que estava en els inicis de la Transició. Llavors treballaven a la fàbrica de Gavà prop de 4.500 empleats.
Sobre el recent acord per l'ERO, Juan José Jiménez, delegat de CC.OO a Roca Sanitari, destaca dos compromisos de l'empresa: en aquesta ocasió, els acomiadaments no seran "traumàtics", per tractar-se de baixes voluntàries, i es potenciarà aquest centre de Gavà-Viladecans perquè sigui "referent a escala mundial". Per tant, es garanteix la seva continuïtat en un moment en què estava en dubte. El seu futur se sustentarà en "la tecnologia i la innovació".
Jiménez precisa que han negociat amb l'equip directiu –bàsicament, amb els directors de recursos humans de l'empresa i del grup– sense la intervenció de cap representant de la família propietària. Al capdavant del consell d'administració de Roca Corporación Empresarial (societat de capçalera) estan, en qualitat de president i vicepresident, els cosins Santiago de Gomar Roca (la seva branca familiar controla el 25% a través de la patrimonial Gesamo) i Javier Roca Hernández (un altre 25% mitjançant Ivamosa). Altres branques amb presència en el consell són els Pich-Aguilera Roca, Barangé Roca o Casals Roca. En realitat, el capital està molt repartit com ho demostra el fet que en la junta general de juny de l'any passat, l'última amb documentació consultable, hi van assistir 122 accionistes.
El grup Roca va justificar l'últim ERO a la planta de Gavà-Viladecans en la caiguda de comandes dels seus sanitaris i en la reducció dels beneficis. Però que caiguin les comandes, a causa de l'encariment de les matèries primeres i dels costos, amb el consegüent augment dels preus del producte acabat, no significa que hagin reduït els ingressos o hagin entrat en pèrdues. Segons els seus informes financers, el 2022 van facturar 2.092 milions d'euros, amb un increment inferior al 2% respecte a l'exercici anterior, si bé els beneficis van caure fins als 42 milions d'euros, un 76% menys que els 179 milions assolits un any abans. No s'han fet públics encara els dividends que van distribuir l'any passat, però el 2021 van ser de 23 milions d'euros i, el 2020, de 26,6 milions.
Tancament a Rússia
Roca va patir l'any passat un dur contratemps a Rússia. A causa de la guerra a Ucraïna i per evitar represàlies comercials, van vendre les set plantes que posseïen en aquest país a un preu simbòlic als seus directius russos. Ocupaven 2.800 treballadors. Rússia va ser el seu cinquè mercat amb més guanys el 2021, amb prop de 20 milions d'euros. Les vendes van superar els 141 milions, un 7% del total del grup. No obstant això, han superat aquest cop. El 2023 han adquirit la companyia nord-americana de mobles i miralls de bany Madeli i han invertit en la plataforma digital 'Aquí tu Reforma'.
En l'actualitat, compten amb 76 plantes de producció al món i presència a 170 països. La seva plantilla global supera els 21.000 empleats. Van fer el gran salt el 2009 quan van adquirir la suïssa Keramik Holding Laufen, quan era el quart fabricant mundial de porcellana sanitària. En 20225 van vendre la històrica Roca Radiadors i, el 2021, la seva línia de porcellanes planes per centrar-s'als sanitaris.
Si bé l'empresa situa el seu naixement el 1917 quan van posar en marxa la seva primera planta de Gavà, els orígens industrials de la família es remunten a començaments del segle XIX amb Ignasi Soler. Aquest posseïa un taller a Navarcles (Bages) on treballava de ferrer i reparava maquinària industrial de l'època. Després va traslladar el negoci Manlleu (Osona), on el seu fill Matías Soler es va especialitzar en el manteniment d'equips de la indústria tèxtil local. La filla d'aquest últim, Maria Soler Serra, es va casar amb Pere Roca Jané, d'una família de ferrers de Montcada. Aquest matrimoni va rellançar el taller de Manlleu amb la producció d'estufes de ferro i, posteriorment, de radiadors de fosa. Van tenir deu fills, tot i que només van sobreviure quatre: Martín, Matías, Ángela i José Roca Soler. Els dos primers –Martín i Matías– es van instal·lar a França per treballar i formar-se sobre els mètodes de producció que estaven revolucionant la calefacció domèstica a l'Europa de principis del segle XX. Mentrestant Ángela es va fer càrrec del negoci de les estufes de ferro i José va cursar enginyeria a Barcelona.
Història empresarial
Sense capacitat per créixer a Manlleu, el 2017, els germans Roca Soler van apostar per instal·lar-se a Gavà per la seva proximitat a Barcelona i al ferrocarril. Produïen radiadors de ferro fos. Una dècada després van iniciar la producció de banyeres de ferro i, el 1930, van entrar per primera vegada en la porcellana sanitària per a banys. Poc abans, van vendre el 51% de l'empresa a l'American Radiator-Standard Sanitary Corporation. Durant la Guerra Civil, van perdre el control de la planta, dedicada a la fabricació d'armament i municions. Però a començaments dels quaranta, es van situar de nou al capdavant i van recuperar la participació dels americans. El 1954 van començar amb la fabricació d'aixeteria i, en la dècada dels setanta, van iniciar l'expansió internacional per França i Portugal. En aquests moments continuen creixent a base de compres d'empreses en diferents països.
És l'empresa familiar catalana amb més empleats al món. Fonts properes a Roca reconeixen que es tracta d'una família summament discreta. Eviten els focus mediàtics, encara que alguna de les branques desplegui una gran activitat en la cultura com els Vilaseca Roca, vinculats a la Fundació Jaume Bofill. Des de 2021, al capdavant del grup familiar hi ha Santiago de Gomar Roca (en la fotografia superior). Anteriorment, va ser directiu de Cementos Portland Valderribas, Cirsa i Viajes Barceló.