El Jutjat Mercantil número 2 de Barcelona inicia aquest dilluns el judici per determinar qui s'ha de quedar amb el control accionarial del grup siderúrgic Celsa. A ambdós costats de la sala s'asseuran els representants de la família Rubiralta, fundadora i propietària de la companyia, i els fons creditors d'un deute que ascendeix a 2.800 milions d'euros. La clau per dirimir aquesta qüestió rau en la valoració que s'atribueixi a Celsa, basant-se en els corresponents informes presentats per ambdues parts i que difereixen considerablement. Mentre que, per als Rubiralta, Celsa val 6.000 milions d'euros, per als fons que encapçalen Deustche Bank, SVP i Cros Ocean, el valor es redueix a 2.400 milions, una xifra inferior al deute existent i, per tant, reclamen capitalitzar 1.352 milions pel 100% de la companyia i deixar fora els seus propietaris que, a més, haurien de fer front al pagament dels 1.605 milions restants.
Així les coses, els Rubiralta arriben als tribunals amb un suport important dels sindicats UGT, CCOO i USOC, que sempre han defensat la viabilitat del grup a Catalunya i Espanya -té sis centres de producció- perquè té, un pla industrial de futur que subscriuen. Els sindicats han mostrat reiteradament el seu desacord amb l'entrada dels fons d'inversió en el capital de la companyia i l'any passat van protagonitzar diverses manifestacions per exigir un acord entre les parts per assegurar la viabilitat de l'empresa familiar.
Tant o més important, Celsa també compta amb el suport del Govern català, alineat amb els sindicats i amb el govern basc, ja que el grup català té un pes destacat en el teixit industrial de Cantàbria i Euskadi. En un comunicat difós divendres passat, la Generalitat va manifestar la seva implicació en defensar Celsa "davant de qualsevol amenaça que vulgui imposar criteris extractors del valor industrial i en detriment de tota la cadena de valor, proveïdors i dels seus treballadors." Una posició que es va evidenciar fa un parell de mesos amb la visita del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a la planta que el grup té a Castellbisbal i en la qual està duent a terme significatives inversions tecnològiques.
El Govern destaca que Celsa és avui una de les primeres companyies en aportació al PIB industrial de Catalunya i d'Espanya, un generador d'ocupació de qualitat i líder en el desenvolupament de tecnologies i sistemes de producció que asseguren l'autonomia industrial en un sector fonamental com és la producció d'acer. A més, "ha desenvolupat un model de producció circular i baixes emissions plenament coincidents amb les demandes europees de generar una indústria sostenible i descarbonitzada", que "li ha permès demostrar la seva viabilitat, una vegada sobrepassat l'entorn negatiu generat per la Covid-19, tancant l'any 2021 i 2022 amb uns nivells de facturació rècord en la història de la companyia".
En la seva defensa, l'administració catalana va portar a col·lació el rescat financer per a empreses estratègiques que la Sepi va concedir a Celsa: 550 milions d'euros, en una ajuda pública aprovada el juny de 2022, però no concedida, ja que està condicionada que hi hagi un acord entre la propietat i els fons. De nou, el principal escull. Per sortir de l'atzucac, el refinançament del deute és bàsic. Els Rubiralta, o l'aconsegueixen o opten a cedir part del capital -sense perdre la majoria, podrien quedar-se amb un 51%-, o busquen un soci industrial -una cosa que també tenen sobre la taula els fons- o decideixen desinvertir per guanyar liquiditat.
Els propietaris de Celsa, amb el conseller delegat, Francesc Rubiralta, insisteixen en el fet que els informes financers dels fons han omès que la companyia va passar per una situació complexa i extrema entre 2020 -quan la crisi de la pandèmia va reduir el negoci al 50%- i 2022. I menyspreen que l'any passat el grup va registrar rècords de facturació i rendibilitat, molt superiors als de 2021, i quan els preus energètics s'han abaratit respecte a l'any passat, reduint així els costos. En concret, el 2022, va facturar 6.084 milions d'euros, un 15% més respecte als 5.283 milions realitzats el 2021, mentre que l'ebitda de la companyia es va situar en els 867 milions, va pujar en un 29,4% davant els 670 milions obtinguts l'any anterior. En aquesta nova onada de recuperació, la companyia està immersa en un pla d'inversions que també passa per la seva filial francesa. Construirà una planta de laminació al costat de la seva acereria de Baiona, al sud de França, que permetrà reduir els costos de transport i dinamitzar la seva activitat. El projecte costarà 60 milions d'euros.
El deute de Celsa
No obstant això, el deute continua sense saldar-se. Amb diversos instruments financers, el muntant s'eleva a uns 2.800 milions. En mans dels fons - en mans del grup de fons Deutsche Bank, Goldman Sachs, SVP, Cros Ocean, Sculptor, Goldentree, Attestor i Anchorage- uns 2.300 milions- amb un crèdit convertible de 1.500 milions que caduquen en octubre de 2023 -la judicialització del procés evitaria que s'executi- i un préstec jumbo -préstec hipotecari- de 750 milions que l'empresa ha impagat des de l'esclat de la pandèmia -de moment la justícia li va donar la raó- i que té amb un altre venciment per a aquest mateix mes. A més de línies de crèdit per a circulant per uns altres 525 milions.
Celsa ha arribat a aquesta situació després d'emprendre un pla d'expansió internacional. Entre 2003 i 2014, el grup va fer adquisicions al Regne Unit, Irlanda, Polònia, França, Finlàndia i Noruega. El 2017, la crisi financera la va obligar a un pla de refinançament amb la banca espanyola, però les entitats davant de la necessitat de proveir els seus actius financers problemàtics a instàncies del Banc Central Europeu (BCE) van decidir posteriorment desfer-se dels passius vinculats a Celsa. Van vendre els fons internacionals, malgrat haver d'aplicar un 80% de descompte. Una operació que ara rendiria amb molta revalorització als fons tenidors del deute.