Malgrat la guerra, la pujada del preu del combustible, la inflació, els retards i cancel·lacions de vols per les vagues o el caos aeri vivint a Europa, l'aerolínia de baix cost Ryanair ha aconseguit tancar l'últim exercici amb més passatgers que el 2019, un any que ja va ser rècord per a la companyia. La firma irlandesa, que opera únicament a Europa, va transportar 160,4 milions de viatgers entre gener i desembre de 2022, i amb un factor d'ocupació que es va situar en el 92%, cosa que la manté al rànquing europeu com a líder en tràfic de passatgers.
Les xifres aportades aquest dimecres per Ryanair mostren que, al llarg de 2022, ha superat fins i tot els 152,4 milions de passatgers que el grup va transportar el 2019, i també els 140,2 milions de 2018. El grup, que inclou la lowcost que dona nom a la companyia i també l'aerolínia Lauda, el 2020 va viure el pitjor any de la seva història a conseqüència de la pandèmia. Durant aquest exercici només va transportar a 50,1 milions de persones, encara que ja el 2021 va aconseguir escalar posicions fins a arribar els 72,4 milions de viatgers a Europa.
Però la veritable recuperació de la companyia ha arribat el 2022, segons les dades compartides per l'aerolínia que dirigeix Michael O'Leary el creixement de clients ha sigut constant al llarg del darrer any, tot i que l'estiu va ser històric. Els directius de la companyia ja van avançar fa uns mesos que, entre juny i agost, Ryanair havia superat en un 15% els nivells prepandèmia malgrat la complicada situació dels aeroports europeus i les vagues dels seus propis treballadors.
A l'agost, per exemple, van assolir el 96% d'ocupació i els 16,9 milions de passatgers, un rècord en la història de la companyia. L'últim mes de l'any va transportar 11,5 milions de passatgers, un 21% més que l'any anterior, quan van ser 9,5 milions i també un 3% més que el 2019. El desembre d'aquest exercici, el seu any rècord, van ser 11,2 milions de persones les van volar amb el grup Ryanair.
Ryanair esquiva el caos europeu
Així, Ryanair ha aconseguit esquivar el caos viscut als aeroports d'Europa l'estiu passat, sobretot a Londres, Amsterdam i Frankfurt, on es van limitar les operacions i es van reduir vols per l'escassetat de personal després de les retallades de plantilla durant la pandèmia. En ser l'aerolínia número u a Europa, en proporció, ha estat la més susceptible de veure's afectada.
També ha patit problemes per l'atur dels controladors aeris a Marsella, al sud de França, que van bloquejar el pas a les companyies aèries. Per volar a Espanya, per exemple, va impactar molt l'operativa diària de la companyia. Encara que aquí també s'ha vist perjudicada per les vagues de tripulants de cabina. El personal va convocar aturades inicialment els dies 24, 25, 26 i 30 de juny i 1 i 2 de juliol, en plena operació sortida d'estiu. Després es van ampliar dotze dies més.
ÚS i Sitcpla, dos dels sindicats de Ryanair a Espanya, exigien negociar un conveni col·lectiu. Com a mesura de pressió, ja a l'agost van decidir allargar la vaga cinc mesos més. Des d'aquell mes i fins aquest gener, amb retards de vols cada setmana i aturades de dilluns a dijous. Encara que les protestes de treballadors es mantenen, el ritme d'aturades s'ha anat moderant segons avançaven els mesos.
Amb tot, els directius de Ryanair asseguren que aquestes vagues —que també s'han produït a Itàlia i altres països— amb prou feines han tingut incidència en l'operativa diària i que, tanmateix, sí que s'han vist més afectats pels problemes de capacitat que hi ha hagut en alguns aeroports europeus. Quant a les conseqüències de la guerra, la pujada del preu del petroli i la inflació, el conseller delegat, Michael O'Leary, va explicar a l'inici de la invasió de Rússia a Ucraïna que el grup tenia cobert el 80% de les seves necessitats de combustible fins al març de 2023, i així va descartar que haguessin d'augmentar el preu dels bitllets de cara a l'estiu.
El conflicte sí que va afectar les rutes de Ryanair, que tenia previst transportar el 2022 dos milions de persones cap a Ucraïna, una destinació a la qual volava de manera habitual. Però el tancament de l'espai aeri va cancel·lar les seves operacions al país. Amb el pas dels mesos i segons s'allargava la guerra, l'empresa va reconèixer que apujaria els preus. Al setembre, O'Leary va comunicar a Dublín, on hi ha la seu de l'aerolínia, que de mitjana el preu dels bitllets d'avió pujarà un 25% en els pròxims quatre o cinc anys, des dels 40 fins als 50 euros. En concret, el CEO explicava que no llançarien tantes ofertes barates com solien fer fins ara. Malgrat això, assegurava que continuaran sent més econòmics que la competència.
Donat suport a suport per les xifres de passatgers, l'aerolínia de baix cost ha decidit afegir més destins a la programació de la temporada d'hivern 2022/2023, que s'estén fins al març. A Espanya, s'ha incorporat 21 noves rutes a destins com Fez, Estocolm i Budapest des de/cap a ciutats com La Palma, Venècia i Nuremberg. Això eleva a 560 el total de rutes que operarà l'aerolínia al país durant aquests mesos.