Sabadell, Bankinter, i Cajasur (Kutxabank) ja han rebut resposta de l'Audiència Nacional: hauran de pagar el que els queda de l'impost aquest mes de setembre (si només van pagar una part al febrer) i molt probablement els tocarà pagar el de 2023 el febrer de l'any que ve si no hi ha una resolució final sobre el mateix. Aquestes tres entitats van presentar un recurs (cada una per separat) impugnant l'ordre publicada pel Ministeri d'Hisenda per la qual s'aprovava el polèmic impost a la banca, que grava el 4,8% dels ingressos i comissions de les entitats. Però a diferència de les patronals i fins i tot d'altres entitats, van demanar mesures cautelars.

En concret, no haver d'efectuar un nou pagament d'aquest impost (la primera part es va abonar al febrer i la segona es paga aquest mes de setembre) fins que s'estudiï el fons de l'assumpte i es decideixi sobre la legalitat del tribut (la banca entén que no ho és). Però aquest mateix dilluns i segons avança El Economista, el jutjat central l'ha rebutjat. I a més, també ha declinat elevar-lo al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), una altra petició de les entitats.

Entre les entitats sembla que no hi ha hagut sorpresa i tampoc no s'ha registrat una mala reacció en Borsa, de fet, tant Bankinter (+0,76%) com Sabadell (+1,2%) han tancat a l'alça. I és que el rebuig de les cautelars, és a dir, que se suspengui el pagament de l'impost de manera provisional, no significa que el recurs ja no sigui vàlid, expliquen fonts financeres, encara s'ha d'esperar a la resolució definitiva.

María Dolores Dancausa, consellera delegada de Bankinter, va ser la primera a anunciar que havia recorregut aquest tribut. Ho va fer en la presentació de resultats corresponent a 2022, el febrer, quan va revelar que ja havien abonat el 50% del que li correspon (uns 50 milions) i que just l'endemà ho havien recorregut. El CEO de Sabadell, César González-Bueno, també va confirmar en la presentació de resultats de febrer que ho havia recorregut, encara que en el seu cas ja han pagat la totalitat de l'impost que els correspon aquest any, més de 150 milions d'euros.

La negativa de l'AN, a priori, no afecta els recursos contenciós-administratius presentats per l'Associació Espanyola de Banca (AEB) i la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi (CECA) davant de l'Audiència Nacional, que també han impugnat l'ordre ministerial. Doncs les patronals bancàries, que es van basar en l'informe del Banc Central Europeu (BCE) de finals de 2022 (on es qüestionava la seva utilitat) no van demanar mesures cautelars.

Tant AEB -que representa a Santander i BBVA (entre otras)- com a CECA, que representa a CaixaBank o Unicaja, van dir que fer-ho suposaria paralitzar les liquidacions, una situació a la qual no volien arribar, ja que redundaria en la idea que els bancs no volen pagar l'impost, una cosa que asseguren, no és cert. Tanmateix, la decisió de l'AN de no elevar-lo a Europa, sí que suposa una primera clatellada per a l'associació que presideix Alejandra Kindelán, que s'ha mostrat molt crítica amb aquest impost.

Cal recordar que Kindelán ha insistit en diferents ocasions en què no hi ha un sector bancari a Europa que pagui més impostos que l'espanyol i que no és una mesura "que resolgui el problema de la inflació", sinó al contrari. Segons el seu parer, "no ajuda a millorar ni el creixement econòmic ni l'ocupació".

Amb independència del recurs a l'ordre ministerial presentat per les patronals, la resta de bancs també van impugnar (a títol individual) l'autoliquidació després d'efectuar el primer pagament de l'impost al febrer. CaixaBank, l'entitat més afectada pel tribut (pagarà un total de 400 milions aquest any), igual com Santander (que abonarà uns altres 230 milions) i BBVA (que li tocarà desemborsar uns altres 225 milions) ho van anunciar més endavant. Però aquestes entitats encara no han rebut resposta.