Al BBVA li sortirà ara més car prescindir de la cúpula del Sabadell si tira endavant l'opa. El banc català té ja blindats un total de 40 contractes, segons es desprèn de l'informe de remuneracions publicat per l'entitat aquest dilluns. A excepció del president, Josep Oliu; els dos càrrecs executius: el del conseller delegat, César González-Bueno i del Chief Risk Officery (CRO), David Vegara, a més d'uns altres 38 alts càrrecs, hauran de rebre indemnitzacions milionàries si són acomiadats.

La xifra, per tant, s'eleva l'últim any. Doncs el 2023, el nombre de contractes que el Sabadell tenia blindats eren 33, com va avançar ON ECONOMIA. El que es tradueix en un cost més gran per al banc que presideix Carlos Torres, que després de mesos d'espera, preveu tenir resposta final de Competència i saber si té autorització per comprar el banc català, en només unes setmanes.

Actualment, són 27 contractes de directius els que el Sabadell té blindats amb una clàusula d'indemnització de dues anualitats de retribució fixa per als supòsits d'acomiadament improcedent o canvi de control, una cosa que passaria si el BBVA tira endavant l'opa (necessita aprovació de més del 50%) i el banc català es queda en mans del banc basc.

Així mateix, uns altres 7 directius del Sabadell tenen una clàusula de no competència postcontractual de dos anys (com a màxim fins a la primera data de jubilació ordinària) per un import de dues anualitats de retribució fixa. I al seu torn, uns altres 4 directius del banc contenen una clàusula d'indemnització de fins a una anualitat de retribució fixa per als supòsits d'acomiadament improcedent i una clàusula de no competència també d'un any.

La clàusula de no competència no permet als banquers treballar en altres bancs en uns anys

A aquests 38 contractes s'afegeixen els del CEO i el CRO, assolint així els 40. El contracte de César González-Bueno conté també una clàusula de no competència de dues anualitats de retribució fixa des de la data del seu acomiadament improcedent o canvi de control. Si aquest fos el cas, el conseller delegat podria rebre més de cinc milions d'euros d'indemnització, segons la remuneració que va obtenir entre 2023 i 2024.

Entre altres coses, el Sabadell no li permet treballar en una altra entitat d'Espanya, Mèxic i el Regne Unit (on es concentra actualment l'activitat principal del Sabadell) en un període de dos anys, si deixa el banc. També està blindat el contracte del director de riscos (CRO, per les seves sigles en anglès) que al seu torn és conseller del Sabadell.

Així, si el BBVA decidís prescindir de David Vegara, hauria d'abonar-li una indemnització pel mateix motiu que al CEO, per la clàusula de no competència postcontractual, que té una durada de dos anys i aplica com a màxim fins a la primera data de jubilació ordinària, per un import de dues anualitats de la retribució fixa. Vergara va percebre gairebé 2 milions de remuneració entre el 2023 i 2024, una xifra que el BBVA hauria d'abonar en cas d'indemnització.

Canvis directius del Sabadell el 2024

L'augment de directius blindats pel Sabadell coincideix també amb els canvis realitzats pel banc a la seva cúpula. El més rellevant es va produir al novembre, quan Leopoldo Alvear, el llavors director financer, va cessar del seu càrrec per assumir la mateixa funció en Société Générale. Va ser llavors quan l'entitat va nomenar Sergio Palavecino, nou CFO del grup.

El banc també va fer canvis en l'alta direcció de TSB. L'entitat va anomenar a Marc Armengol (que fins aleshores era director general i màxim responsable d'Operacions i Tecnologia) nou conseller delegat de la seva filial britànica en substitució de Robin Bullroch, que es va retirar del banc després d'una carrera de 45 anys.

Aquest nomenament en TSB, al seu torn, va provocar canvis en l'alta direcció del Sabadell, que va nomenar a la llavors directora general de Sostenibilitat i Eficiència, Elena Carrera, nova directora d'Operacions i Tecnologia, rellevant Armengol. Al seu torn, el banc va elevar Sonia Quibus des de la direcció general de Personas, a l'àrea de Sostenibilitat. I a Marc Prat, director general d'Estratègia, li va atorgar també la direcció d'Eficiència.