El nou director financer de Banc Sabadell, Sergio Palavecino, que va assumir aquest càrrec el 18 de novembre en substitució de Leopoldo Alvear, ha estimat que el banc tindrà "una petita reducció" de 30 milions d'euros en l'impacte del nou impost a la banca. Ho ha dit en la JP Morgan European Financials Conference, celebrada aquest divendres a Londres (Regne Unit), en qui ha recordat que aquest any l'entitat ha pagat 192 milions a costa del gravamen.

L'impost a la banca aprovat aquesta setmana tindrà un tipus progressiu sobre els marges d'interessos i comissions de cada entitat, que serà de l'1% fins als 750 milions, del 3,5% fins als 1.500 milions, del 4,8% fins als 3.000 milions, del 6% fins als 5.000 milions i del 7% des de 5.000 milions endavant.

Palavecino ha explicat que la franja més alta de l'impost (del 7% dels beneficis) afecta les entitats amb beneficis de més de 5.000 milions d'euros i no és el seu cas. El Sabadell és al segon esglaó i segons els seus comptes, pagaria alguna cosa menys del que pagava fins ara. De tota manera, ha assenyalat que l'entitat encara ha d'acabar de calcular l'impacte final que tindrà, i ha recordat que una part pot deduir-se.

En qualsevol cas, Palavecino ha qualificat l'aprovació del nou impost de "desastre" i ha assenyalat que se sent "avergonyit" com a ciutadà espanyol de tenir-lo, segons recull Europa Press.

L'impost a la banca va tirar endavant aquest dijous. S'ha inclòs en la reforma fiscal pactada pel PSOE i Sumar d'acord amb Junts, i el Ple del Congrés li ha donat llum verda. Així, el gravamen, que era temporal i es va aprovar el 2022 amb una durada de dos anys per la pujada de tipus i els beneficis caiguts del cel, es farà permanent en el temps malgrat que ara els tipus d'interès han començat a baixar.

Les associacions bancàries AEB i CECA (que representen a totes les entitats que hauran de pagar-lo) han criticat amb duresa el tribut abans i després de la seva aprovació, el temporal i l'indefinit. I a més han anunciat que ho recorreran. També les pròpies entitats, Unicaja i Santander han estat de les primeres en manifestar-lo.