En tot just cinc dies, la banca enfrontarà tres reunions claus. La primera el dimarts 12. L'associació que representa CaixaBank o Unicaja, CECA, té una cita amb la representació laboral per negociar millores salarials de cara a 2024 en el context del nou conveni col·lectiu. El dijous 14 serà el torn d'AEB, la patronal de Santander, BBVA i Sabadell, que també provarà d'acordar amb els sindicats una nova pujada. Mentre que el dilluns 18, els principals banquers del país tindran un encontre amb la vicepresidenta del Govern i ministra d'Economia, Nadia Calviño, per resoldre el tema dels ajuts a hipotecats vulnerables.

Aquesta última cita serà la més complicada. Calviño vol deixar-lo lligat abans de deixar el seu càrrec i passar a la presidència del BEI, una cosa que podria dilatar-se un parell de mesos, segons va comentar recentment el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. Tota la banca ha defensat que el Codi de Bones Pràctiques, que és com es coneix de manera formal a aquests ajuts, està funcionant bé i asseguren que si no té tantes sol·licituds com s'esperava és perquè l'economia està anant millor del previst.

El mateix Banc d'Espanya ha recolzat aquesta tesi, encara que també és cert que ha deixat en evidència les xifres anunciades pel Govern. I és que Economia va anunciar que els ajuts d'alleujament per a hipotecats podrien arribar a un milió de llars en dos anys i el supervisor va indicar que a tot estirar arribarien a 270.000 llars.

Gairebé un any després de la seva posada en marxa (van arrencar al gener) tot just 42.000 famílies han sol·licitat aquests ajuts i gairebé el 50% han estat rebutjats perquè no complien els requisits, segons dades aportades pel mateix BdE. I és precisament aquí on vol intervenir Calviño, en modificar els requisits perquè arribin a més famílies i les seves sol·licituds no siguin rebutjades.

El mateix Pedro Sánchez va anunciar el dia de la seva investidura que ampliaria de 29.000 a 38.000 euros el llindar de renda per sol·licitar el Codi de Bones Pràctiques. Encara que clar, aquesta decisió s'ha de negociar primer amb la banca, que s'oposa. El governador del Banc d'Espanya, a més, considera que no és necessari. Molt en línia amb el que defensa el sector, Pablo Hernández de Cos indicava fa només uns dies que l'acord assolit entre el Govern i la banca per alleujar la càrrega hipotecària de les famílies davant de la ràpida pujada de tipus d'interès, és positiu.

"L'ús està sent encara limitat perquè l'economia ha anat raonablement bé. Crec que tots ens hem sorprès de la resiliència, en particular del mercat de treball," indicava. Les patronals del sector financer, AEB i CECA, també han rebutjat que es modifiqui el Codi després de l'anunci de Sánchez.

Defensen que la situació econòmica espanyola és "millor del que s'esperava" en termes d'ocupació, morositat i estalvi, la qual cosa redueix la quantitat de famílies que necessiten recórrer a aquesta eina. I asseguren que els bancs han posat en marxa altres iniciatives "més enllà del Codi", com els refinançaments, i que en un 60% d'elles s'han assolit acords, per la qual cosa no fa falta modificar els ajuts.

Tan sols les associacions de consumidors, com Asufin, que també assistirà a aquesta reunió, s'ha mostrat a favor de fer millores, a més del mateix Govern. Pel que s'espera un llarg debat dilluns dia 18 de desembre.

Una nova pujada salarial per a 150.000 treballadors

Entre finals de 2022 i principis de 2023, CECA i AEB ja van haver de pactar amb els sindicats una pujada salarial atès el context d'alta inflació. Les esmentades pujades van ser del 4,5%, però només apliquen aquest any, de manera que els treballadors demanen que s'estenguin i es millorin en el marc del nou conveni col·lectiu.

Els elevats preus i el menor poder adquisitiu de les plantilles han portat les patronals i els sindicats a iniciar de manera anticipada la negociació d'un nou conveni d'estalvi i de banca, que no caducava fins a l'últim dia de l'any. La representació laboral prova de consensuar millores de tota mena, però sobretot salarials, perquè puguin començar a aplicar-se des de gener.

FINI, CCOO i UGT, els que tenen més representació, exigeixen a CECA i a l'Associació de Banca Espanyola (AEB) millores sobre tres eixos: salari, préstecs i clima laboral. En concret, demanen que els pròxims dies 12 i 14, realitzin una contraproposta sobre l'increment salarial que han presentat.

La seva proposta consisteix en pujades d'entre el 17% i el 23% en tres anys. També que es limiti a l'1% (fins a almenys octubre de 2024) l'interès que paguen els empleats pels préstecs, com les hipoteques, que tant s'han encarit amb la pujada de l'euríbor. A més d'altres mesures sectorials que millorin el clima laboral, per exemple, rebaixar la pressió comercial, la càrrega de treball (dotant-los de més plantilla), i aturar els riscos psicosocials.