Santander i BBVA es llancen a captar clients millorant la seva oferta de dipòsits fora d'Espanya, on ja paguen un 5%. Al Regne Unit, el banc que presideix Ana Botín ha llançat cinc productes d'estalvi, i fins i tot en un ofereix un interès del 7% el primer any als seus clients. BBVA, per part seva, s'ha centrat a Itàlia.

Es dóna la circumstància que l'Autoritat de Conducta Financera del Regne Unit (FCA, per les sigles en anglès) va anunciar a finals de juliol que portaria a terme un pla d'acció contra aquells bancs que no traslladessin les pujades de tipus d'interès als dipòsits “de manera apropiada” després de dos anys de pujades de tipus, ja que el Banc d'Anglaterra ja ha portat el preu dels diners per sobre del 5%.

"Volem un mercat d'estalvi competitiu que ofereixi millors ofertes per als estalviadors, on les taxes d'interès es revisin ràpidament després dels canvis en les taxes base i els bancs animin els estalviadors a canviar a comptes que paguin taxes més altes", va declarar Sheldon Mills, director executiu de consumidors i competència de la FCA.

L'Autoritat, de fet, es va reunir amb els bancs més grans del país per fer pressió, inclòs el Santander, a qui va instar a pagar pels dipòsits. Després de les advertències, el sector financer es va comprometre a millorar els seus productes i a informar els seus clients d'ells.

I és en aquest context, en el qual Santander UK ha llançat cinc productes d'estalvi els darrers dies, segons ha comunicat. A través dels seus comptes estalvi, comptes en línia i dipòsits paga un interès d'entre el 3,20% i el 5,20%. Tot i que un dels seus dipòsits paga el 7% TAE els primers dotze mesos, ia partir del segon, ja baixa al 4,50%.

A Itàlia, BBVA ha duplicat la remuneració del seu compte en línia, que passa del 2% al 4%. I ha elevat al 5% l'interès que paga pel dipòsit.

El problema dels dipòsits s'estén per Europa

Les queixes per l'absència de dipòsits es repeteixen a tot Europa. Encara que hi ha països on els bancs estan sent més actius, en general, s'ha criticat en tots que les pujades de tipus del BCE han arribat abans a les hipoteques que als estalvis, és a dir, que les entitats no han tardat a pujar la quota de les hipoteques mentre ronsegen a l'hora de remunerar els dipòsits.

A Espanya, aquest mateix dilluns es feia una nova advertència al sector. Nadia Calviño es va reunir amb la plana major de la banca i li va demanar que fossin més competitius amb els dipòsits després de 9 pujades de tipus l'últim any. La vicepresidenta del Govern i també ministra d'Economia ja ha encarregat a la CNMC i al Banc d'Espanya que estudiïn què està passant amb l'oferta, per si hi hagués un problema de competència que òbviament la banca nega.

Les entitats espanyoles continuen defensant que encara hi ha molt excés de liquiditat en el sistema i fins que no baixi, no hi haurà dipòsits al nostre país. Encara que el seu argument no sembla vàlid per a altres mercats, ja que CaixaBank i Bankinter sí que paguen pels dipòsits a Portugal i no aquí. Igual com BBVA, que per exemple ho fa la Itàlia mentre que a Espanya no ha mogut fitxa, de fet és l'únic banc que no ha llançat, ni tan sols, un compte remunerat. Santander, si més no, està sent més actiu a través d'Openbank.

El mateix Banc Central Europeu també ha llançat diverses advertències als bancs del Vell Continent, inclosos els espanyols. "La remuneració del passiu ha d'anar en paral·lel amb les pujades de tipus en el costat de l'actiu. Els tipus haurien de pujar no només per als crèdits sinó també per als dipòsits. És una cosa que estem analitzant amb molta atenció", va comentar el vicepresident, Luis de Guindos.

El Banc d'Irlanda també ha realitzat diverses advertències als bancs del país perquè millori la seva oferta de dipòsits els estalviadors després que un dels ministres, Simon Harris, qualifiqués d'"ofensius" els interessos que estaven pagant als clients; recordava també que els titulars d'hipoteques sí que s'han vist afectats per les pujades de tipus, mentre que els estalviadors no han obtingut cap benefici.