Santander i Mapfre començaran a vendre la hipoteca inversa abans que acabi l'any, tant a les oficines del banc com en les de la companyia d'assegurances. Les companyies, que són sòcies des de 2019 a Espanya i Portugal, acaben de rebre l'autorització del Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital que dirigeix Nadia Calviño per poder fer-ho, segons avancen diferents agències de notícies i en conformen des de les entitats a aquest mig.
Mapfre i Santander van crear el febrer de 2022 una societat (participada al 50% per cada entitat) amb l'únic objectiu de distribuir en exclusiva a Espanya aquest producte a través de les xarxes d'oficines d'ambdues companyies i oferir així una alternativa que permeti als majors de 65 anys completar els seus ingressos. Doncs precisament, aquest producte financer va dirigit a les persones grans perquè funciona com una hipoteca, però al revés.
El banc, la companyia d'assegurances, o l'entitat que la comercialitza és qui paga al propietari de l'habitatge uns diners tots els mesos, permetent-li a més que continuï vivint a la seva casa fins que mori i obtenir així uns ingressos extra. Però quan el titular mor, els hereus han d'assumir el préstec i els interessos generats, decidint en un termini màxim de dotze mesos com ho fan. Si venent la casa o simplement responent per aquest deute.
Es tracta d'un producte complex, difícil d'entendre per a molts ciutadans i també per això, ha hagut de passar el filtre del Banc Central Europeu. El president de Mapfre, Antonio Huertas, explicava al principi d'any -durant la presentació de resultats de la companyia- que per poder vendre la hipoteca inversa no depenia només de la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions, "també del BCE", perquè la societat creada de manera conjunta amb Santander per vendre-la s'ha constituït com un establiment financer de crèdit i per a aquest model de negoci no hi ha una regulació concreta.
"És un problema de la supervisió europea que no té definida encara quines són les necessitats futures de capital", afegia el director financer de Mapfre, Fernando Mata, en la mateixa presentació. I si el BCE no ho posa fàcil, tampoc no ho fa el Banc d'Espanya o el mateix accionista del negoci, el Santander. "Es van superant esculls. Esperem que estigui en la brevetat més important perquè la hipoteca inversa és una necessitat social", destacava.
Ara, set mesos després d'aquestes declaracions, les dues companyies confirmen que ja han rebut llum verda de tots els reguladors i treballen per poder treure-la al mercat com més aviat millor. De fet, asseguren que abans que acabi el 2023.
Caixa d'Enginyers, EBN i Caser ja la venen
L'entrada de Santander i Mapfre en el negoci es produeix després d'uns anys de sequera, ja que des que BBVA deixés de vendre-la el 2013 cap altra gran entitat no l'havia tornat a llançar. Només Caixa d'Enginyers l'ha mantingut des del seu llançament el 2007 i fins ara. Però el 2018, Òptima Majors i el portuguès BNI Europe es van aliar, van llançar la seva i van reactivar de nou aquest mercat.
De fet, cada vegada hi ha més entitats que volen participar i també aquest any EBN Banco anunciava que començava a vendre hipoteques inverses. En el seu cas, van dirigides a persones de 65 anys que tenen en propietat un habitatge de més de 150.000 euros i a qui ofereixen liquiditat de forma immediata en un únic pagament.
Caser és més veterà. Fa més de 3 anys que la companyia d'assegurances ven la hipoteca inversa, encara que en els últims mesos ha tancat noves aliances per expandir els seus canals de venda. En concret, ha tancat acords amb empreses del sector com Finteca, Vittalias, Agència Negociadora, MasVida, Prèmium Quality Investments, Helloteca, la plataforma JubilaME i TwinklOO, el mitjancer de crèdit del Grup FS Capital Partners, amb qui ha tancat un acord aquesta mateixa setmana.
L'empresa, que al camí fins i tot va intentar aliar-se amb Bankinter, té posat el focus posat en els 9 milions de persones a Espanya que tenen més de 65 anys i una casa en propietat. La companyia estima que almenys el 90% la té i aquest és el públic a qui s'adreça.