La pujada de tipus d'interès de l'últim any, fins al 4%, està fent que cada vegada més famílies i empreses tinguin dificultats per pagar els crèdits i que la morositat hagi començat a despuntar després de diversos mesos a la baixa. El Banc d'Espanya posava en relleu fa només uns dies que la taxa de mora va pujar el maig per segon mes consecutiu i va assolir el 3,59%. Bankinter, que va ser el primer banc en presentar resultats, també va notificar que els seus préstecs en mora havien pujat un 9% al nostre país durant l'últim any, en concret, des que el BCE va començar a apujar el preu dels diners el juliol del 2022.

Tanmateix, el Banc Santander, el segon dels grans que ha presentat comptes al mercat, ha informat de tot el contrari, la seva ràtio de mora —el percentatge de crèdits dubtosos sobre el total dels seus crèdits— ha pujat a gairebé tots els mercats on opera menys a Espanya. I això, que el banc que presideix Ana Botín sempre s'ha caracteritzat per tenir la morositat més alta del país, sobretot des que va comprar el Banc Popular el 2017.

El banc càntabre ha tancat juny amb una ràtio de mora del 3,11% a Espanya davant el 3,27% de desembre, quan va tancar l'exercici anterior, o el 3,83% de fa just un any, abans que Christine Lagarde comencés a apujar tipus. L'entitat sorprèn en anar a contracorrent del sector, ja que ha aconseguit reduir-la en gairebé un 19% en els últims dotze mesos i situar-se per sota de la mitjana. Mentre que a Bankinter, que habitualment presenta la taxa de morositat més baixa entre els seus competidors, ha passat el contrari.

La dada de Santander Espanya, de fet, compara favorablement amb el de la resta de països on opera el banc, perquè a excepció del Brasil i l'Argentina, l'ha apujat en tots. Així, a nivell grup, la mora de Santander ascendeix del 3,05% al 3,07%. Els seus préstecs amb més de 90 dies d'impagament (els de fase 3) pugen en 1.000 milions d'euros i els que estan en vigilància especial perquè acumulen algun retard en el pagament (fase 2) també ascendeixen en uns altres 9.000 milions l'últim any.

"La taxa de mora és pràcticament estable, alguns països han anat millor de l'esperat, com el Brasil. I a Espanya la qualitat creditícia és molt estable", comentava aquest dimecres José García Cantera, director financer del grup Santander, durant la presentació de resultats. Tanmateix, el banc ha volgut cobrir-se l'esquena amb més dotacions per a insolvències per si la situació empitjora i les ha apujat un 21% respecte a l'any passat.

Espanya: més beneficis, menys crèdit

Santander Espanya també ha sorprès pel seu benefici, ja que es tracta del país on el banc ha guanyat més diners en els primers sis mesos d'aquest 2023. En concret, 666 milions dels 5.241 milions que ha guanyat a nivell grup, el 13% del total. Normalment, el banc obté el seu benefici més important al Brasil, que en aquesta ocasió s'ha quedat per sota, amb 645 milions al semestre.

El resultat de Santander a Espanya s'ha vist beneficiat per la pujada de tipus, però també per aquesta raó, és el país on més ha reduït la seva cartera de crèdit (un 6%). Segons explica el banc al seu informe financer, els crèdits s'han vist afectats per la menor demanda d'empreses i les amortitzacions anticipades (especialment en hipoteques) atès el context d'elevats tipus d'interès.

La cartera de crèdit a Espanya ha descendit en uns 15.000 milions, des dels 253.000 milions fins als 238.000, encara que només 9.000 ho explica el segment de Corporate & Investment Banking, indicava el director financer en presentació de resultats. La resta s'explica amb les amortitzacions d'hipoteques, que estan disparades. Les famílies prefereixen treure's una part del deute amb estalvis abans per pagar més pels seus préstecs.

Així, en el primer trimestre, Santander registrava a Espanya una mitjana de 60 milions d'euros en amortitzacions al mes i en el segon trimestre de 350 milions. "Tenim cinc vegades més amortitzacions que abans", afegia el CFO. De fet, el Codi de Bones Pràctiques, al qual es poden sumar les famílies que estiguin hipotecades a tipus variable ja comença a registrar moltes més sol·licituds que al principi d'any, en concret 33.000.

Finalment, el directiu comentava que la nova producció hipotecària també ha caigut, ja que a tancament de juny, tenien 59.500 milions d'hipoteques de llars davant els 57.800 milions de fa un any, encara que "gran part", insistia, s'explica per l'amortització anticipada.