Santander ha més que duplicat les provisions en la seva filial polonesa per fer front a futurs pagaments i indemnitzacions per les hipoteques en francs suïssos. El propi banc destaca en els seus comptes del primer trimestre que les dotacions per insolvències a Polònia "van créixer amb força", en concret un 138% respecte al mateix període de l'any passat, fins als 151 milions d'euros. Santander Bank Polska ha fet provisions de gairebé 600 milions en els últims cinc trimestres, ja que en el conjunt del 2022 ja va dotar uns altres 440 milions.
Està previst que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) emeti una decisió clau sobre les hipoteques en francs suïssos aquest any que podria afectar greument els resultats de les entitats que les van vendre i encara avui tenen milers d'elles en cartera. El Santander es tem el pitjor, de manera que no només està elevat provisions, també està accelerant els acords amb els seus clients.
El president de Santander Polska, Michał Gajewski, va revelar aquest dimarts en la presentació de resultats que ja han arribat a un acord amb gairebé 5.500 d'hipotecats sobre els préstecs en francs suïssos i la majoria d'ells, 2.900, van ser en el primer trimestre de 2023, segons recullen diversos mitjans locals. El banquer també va comentar que havien elevat les provisions (es tracta del trimestre amb més dotacions per part de l'entitat) per poder continuar arribant a acords amb els seus clients.
"Tenim una gran quantitat de clients en mediació, la quantitat d'acords augmentarà". Al tancament del primer trimestre d'aquest any, el Santander tenia encara una cartera de 36.200 préstecs en francs suïssos, va revelar. En desembre, Santander Bank Polska i Santander Consumer mantenien una cartera d'hipoteques denominada o indexada a francs suïssos per un import aproximat d'1.791,8 milions d'euros, que amb els acords assolits entre gener i març s'han reduït, encara que le banc no ho ha detallat en els seus comptes.
Els acords que ofereix Santander als seus clients ofereixen beneficis als hipotecats, però els tribunals oferir encara més garanties. De manera que les entitats han trepitjat l'accelerador i proven d'avançar-se a la justícia. El 2019 el TJUE va declarar abusiva certes clàusules de les hipoteques indexades a francs suïssos (CHF) que Santander i molts altres bancs van vendre a Polònia.
En un primer moment, la justícia va deixar en mans dels tribunals polonesos la decisió sobre si el contracte podia subsistir sense l'esmentada clàusula. El 2021, s'esperava que el Tribunal Suprem prengués una posició respecte als temes clau en les disputes relacionades amb préstecs basats en moneda estrangera, aclarint les discrepàncies entre uns tribunals i d'altres, i unificant la jurisprudència.
Però el Suprem no va resoldre qüestió i a més va elevar al TJUE qüestions prejudicials sobre certs aspectes constitucionals del sistema judicial polonès. El regulador financer de Polònia assumeix que la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea es coneixerà aquest any i no serà bona, de manera que ha demanat a les entitats afectades que suspenguin el pagament de dividends corresponent a 2022 fins i tot que es conegui.
El regulador també ha recordat les entitats poloneses que s'enfronten a altres riscos, com un possible deteriorament de la qualitat creditícia a causa de l'alta inflació, un creixement econòmic més lent o el risc que el Govern estengui les moratòries hipotecàries més enllà de 2023.
Les dotacions més importants de Santander Polska han fet que en tot just dotze mesos el banc hagi disparat el cost del risc en aquest país, des del 0,65% de fa un any fins a l'1,71% actual. Aquest percentatge (quant de més alt, pitjor) relaciona les dotacions per a insolvències sobre el total de crèdits a la clientela i si és més baix, significa que el risc és menor.
Les provisions per fer front a aquests litigis, tanmateix, no han minvat el seu resultat. La filial polonesa del Santander ha continuat incrementant el seu benefici fins als 167 milions d'euros davant els 112 milions de fa un any. A nivell grup, el banc que dirigeix Héctor Grisi, que va presentar ahir els comptes trimestrals a Madrid, ha guanyat més de 2.500 milions. El resultat creix un 1% respecte al mateix període de l'any passat, encara que l'entitat destaca que hagués crescut un altre 9% si no és per l'impost extraordinari que han hagut de pagar a Espanya, superior als 200 milions.