La Sareb o "banc dolent", la companyia que va absorbir els immobles i préstecs al promotor de les entitats financeres rescatades i més afectades per la crisi financera de 2008, ha aconseguit per primera vegada de la seva creació el novembre de 2012 reduir a la meitat la seva cartera d'actius tòxics. La Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària ha tardat alguna cosa més de deu anys en desfer-se d'uns 25.400 milions d'euros, per la qual cosa sembla complicat que abans de 2027, quan està prevista la seva extinció, pugui liquidar la resta.
La cartera rebuda en origen d'entitats com Bankia, Catalunya Banc, Banc de València, o Liberbank ascendia a 50.781 milions d'euros i a tancament de juny d'aquest any, s'havia reduït fins als 25.396 milions d'euros, un 50% segons es recull a l'informe semestral de la societat pública, que des de 2022 compta una participació majoritària de l'Estat (50,1%) després de diluir-se la de la banca espanyola al 45,9%.
Cal recordar que durant la seva primera dècada, la banca i algunes companyies d'assegurances han tingut el control majoritari de Sareb amb el 54% del capital social, concentrat principalment a Santander (22,23%), CaixaBank (12,24%) i Sabadell (6,61%). Però l'Estat, a través del Frob, va adquirir l'abril de l'any passat (després de modificar el Reial Decret 1559/2012 amb què va néixer) un 4,24% addicional del conjunt d'aquestes entitats per tenir el control de la societat.
En els últims dos anys, Sareb, que depèn del ministeri econòmic de Nadia Calviño, ha dut a terme un important procés de reestructuració interna i també ha posat en marxa un nou pla estratègic amb què ha accelerat les desinversions. Així, tant el 2021 com el 2022, el banc dolent ha reduït la seva cartera d'immobles i préstecs en més d'un 8% cada any, davant el 3,6% de per exemple 2020.
Tanmateix, l'empresa que dirigeix Leopoldo Puig només té quatre anys més per donar sortida als 25.396 milions d'euros en actius restants, i per això l'Estat haurà de valorar si estén el termini. L'esmentat termini es va marcar el 2012, quan es va crear el banc dolent. El mandat era liquidar tots els actius heretats de les caixes i el deute avalat per l'Estat en un màxim de 15 anys, que, per tant, venç el 2027.
Però la mateixa Sareb reconeix que hi ha risc de no poder arribar a temps, i adverteix al seu informe semestral que és "essencial que la societat pugui complir amb uns terminis mitjans coherents per poder prendre possessió dels actius adquirits, sanejar-los i publicar-los per a la seva comercialització". Així mateix, destaca que l'escalada de preus i dels tipus d'interès "podria impactar negativament en l'evolució del mercat immobiliari".
Sareb dona la volta a la seva cartera
Actualment, els actius financers (els crèdits i préstecs que la banca va concedir a les empreses per invertir al sector immobiliari abans de la crisi) són els que menor pes tenen. Suposen un 40% davant el 60% que ocupa ja a la cartera de Sareb els actius immobiliaris.
La situació s'ha revertit en l'última dècada, ja que el 78% de la seva cartera d'actius el 2012, quan va néixer, estava composta per aquests préstecs al sector promotor amb garanties immobiliàries. El banc dolent ha aconseguit donar la volta a la seva cartera després d'accelerar amb la seva estratègia de transformar actius financers en actius immobiliaris. Així, la seva cartera compta ara amb més de 217.000 actius, davant els 198.211 que va adquirir de 2012.
La distribució geogràfica dels immobles de Sareb està concentrada principalment a tres regions. A la Comunitat Valenciana, on se situa gairebé el 22% del total; Catalunya, on és un altre 20,4% i Andalusia (11,5%). Només aquí estan concentrats la meitat de la cartera d'immobles.
Quant als préstecs fallits, la Comunitat de Madrid és la que concentra un major número (el 22,4% del total) seguit de Catalunya (20,2%), Comunitat Valenciana (16,2%) i Andalusia (10,3%).
El banc dolent redueix el seu deute un 40%
Per a la posada en marxa de Sareb se'n van requerir 50.781 d'euros de deute avalat per l'Estat, que també venç l'any 2027. En aquest temps, la societat ha aconseguit reduir el seu deute en alguna cosa més del 40%, ja que actualment el seu deute viu és de 30.352 milions d'euros.
Però encara ha d'amortitzar el 60% restant i cal recordar que des de l'any passat, el seu deute impacta en el dèficit públic després d'acatar una ordre d'Eurostat. La mateixa Sareb va anunciar al principi d'any que al llarg d'aquest 2023 preveu reduir en uns altres 1.000 milions d'euros el deute, la qual cosa suposarà que l'import caigui per primera vegada per sota dels 30.000 milions d'euros.
La societat continua aconseguint pèrdues
De gener a juny, Sareb va perdre 824 milions d'euros. El 2022, el banc dolent va tancar també amb unes pèrdues de 1.506 milions d'euros i el 2021, els números vermells van ser de 1.626 milions. Des de la seva constitució, la societat ha collit pèrdues cada exercici i la suma total ascendeix ja a 9.000 milions.