El fabricant de turismes Seat es juga aquest divendres el futur del Cupra Tavascan, el SUV més gran de la gamma Cupra. I, amb això, els resultats econòmics del grup espanyol d'aquest, però també dels anys vinents. Els països de la Unió Europea votaran aquest divendres sobre la imposició d'aranzels definitius a les importacions de vehicles elèctrics procedents de la Xina per considerar que reben subsidis il·legals que els fa competir de forma injusta amb la indústria de la UE. Hongria (que compta amb una fàbrica del grup Volkswagen) ha confirmat aquest dijous que no ha canviat d'opinió i votarà en contra de la proposta de la Comissió Europea (CE), va assegurar aquest dijous el ministre magiar d'Afers Exteriors, Péter Szijjártó. Encara que els aranzels ja s'estan cobrant, no afecta per igual tots els mercats europeus.
La votació es produirà en el matí d'aquest divendres, van confirmar fonts diplomàtiques a EFE, després que s'hagi ajornat en dues ocasions (25 i 30 de setembre) per donar més temps a les consultes entre la Comissió Europea -que té la potestat de negociar en assumptes comercials en nom dels Veintisiete- i el Govern xinès, després de la visita a Brussel·les del ministre de Comerç xinès, Wang Wentao, del passat 19 de setembre.
En una primera votació no vinculant a mitjans de juliol, Espanya va votar a favor de la mesura juntament amb França, Itàlia i uns altres nou països, mentre que Alemanya i uns altres deu es van abstenir i Hongria, Eslovàquia, Malta i Xipre van votar en contra. Tanmateix, s'han produït alguns canvis de rellevància.
Sánchez, intermediari
El canceller alemany, Olaf Scholz, va insistir aquest dimecres en la necessitat de continuar les negociacions amb la Xina per evitar l'augment d'aranzels de la Unió Europea als seus vehicles elèctrics, i va alertar que cada vegada s'estreny més el cercle de socis comercials amb mesures proteccionistes contra la Unió Europea. BMW es va afegir ahir als altres dos grans gegants de l'automoció alemanys, el Grup Volkswagen i Mercedes, que s'han posicionat, en contra que s'apliquin els aranzels als xinesos. Per part d'Espanya, Pedro Sánchez s'ha apropat a la postura del seu homòleg alemany, Olaf Scholz, i durant un viatge oficial a la Xina va demanar a Brussel·les que reconsideri la seva posició. Fins i tot, el president del Govern d'Espanya es va oferir com a mediador en el conflicte entre les dues potències comercials.
Encara que en aquell moment Sánchez no va fer menció, en el rerefons estan les pressions del sector porcí, però també de Seat, que està directament afectada per la imposició d'aranzels als cotxes elèctrics que, fabricats a la Xina, es vendran a Espanya. El grup automobilístic amb seu a Martorell (Barcelona) ha dissenyat l'estratègia de l'electrificació de la seva marca Cupra amb la premissa de què el primer SUV purament elèctric i el més gran de la gamma, el Cupra, Tavascan, s'ha començat a fabricar a la Xina. El que implica que haurà de pagar els aranzels, encara que la Comissió Europea ha acceptat aplicar al vehicle -dissenyat a Barcelona- un tipus del 21%, inferior als elèctrics de fabricants xinesos que hagin pujat en aquest país. Un problema que s'estén a altres empreses europees com Dacia, del Grup Renault, que fabrica el Dacia Spring, a Citroën, del Grup Stellantis (Citroën C5x) i BWM (iX3). Però també a la nord-americana Tesla, perquè molts cotxes que comercialitza a Europa venen de la Xina.
Intensificar els esforços
Scholz es va reunir aquest dimecres amb el vicepresident executiu de la Comissió Europea i responsable de Comerç, Valdis Dombrovskis, que va defensar la investigació duta a terme per Brussel·les que va determinar que els ajuts de Pequín a alguns fabricants són indeguts i distorsionen la competència lleial. Ambdós van acordar en qualsevol cas "intensificar els esforços" per trobar una solució. Segons van indicar fonts comunitàries aquesta setmana, fins i tot si la proposta per imposar els aranzels tira endavant, continuaran els contactes a la recerca d'una solució negociada.
França també s'ha manifestat abans de la reunió d'aquest divendres. El president de la República, Emmanuel Macron, es va distanciar aquest dimecres de la posició alemanya i ha defensat la proposta de la Comissió Europea (CE) d'imposar aranzels als vehicles elèctrics de la Xina, iniciativa a què s'oposa el Govern germànic i que votaran divendres els països comunitaris. "Quan actues al mateix mercat amb gent que competeix amb tu, amb tant nivell de subsidis que fan que el mercat estigui desequilibrat per a les teves empreses, has de corregir-lo. Per això suport la iniciativa de la Comissió Europea sobre els vehicles elèctrics de la Xina", va dir Macron en el segon Diàleg Global de Berlín, hores després d'haver-se reunit amb Scholz.
Proposta de Brussel·les
Brussel·les ha proposat d'aplicar als elèctrics fabricats a la Xina un aranzel addicional d'un màxim del 36,3% a aquestes importacions, que se sumaria a la taxa habitual del 10% als cotxes elèctrics xinesos. En total, per sobre d'un 45%. L'aranzel màxim s'aplicaria a la companyia xinesa SAIC i a totes les no incloses en les indagacions que no han cooperat amb la investigació de l'Executiu comunitari. A altres empreses incloses en la investigació, BYD i Geely, se'ls imposaran aranzels del 17% i el 19,3%, respectivament, mentre que els fabricants xinesos que van cooperar en la investigació, però que no es van incloure en ella afrontaran per la seva part un aranzel addicional del 21,3%.
Perquè la proposta de Brussel·les prosperi s'han de pronunciar a favor un 55% dels estats membres que representin un 65% de la població europea (si aquesta mateixa quantitat d'estats membres es pronuncia en contra, la iniciativa decauria), informa EFE. Si no s'assoleix aquest marge, la CE pot afinar-la -canviant, per exemple, els percentatges d'aranzels addicionals- i tornar a plantejar-la als estats membres.
En resposta a la investigació europea, la Xina en va iniciar una de pròpia sobre les importacions de carn de porc i productes lactis de la UE, que per a Espanya representen una factura d'exportacions de gairebé 1.900 milions d'euros en el primer cas i, de 91 milions, en el segon.