Les obres per introduir la nova plataforma de producció de vehicles elèctrics a la planta de Seat a Martorell obligaran a rebaixar temporalment la producció en aquesta fàbrica a partir de setembre, en passar d'uns 2.500 vehicles diaris a una mica més de 2.000, segons han informat a Efe fonts sindicals.
Malgrat aquest ajustament del 20% en la producció diària de vehicles, Seat es proposa de superar aquest any les 500.000 unitats produïdes, superant així la xifra de 2019, l'any previ a la pandèmia.
D'entrada, a mitjans de juliol ja s'eliminarà un torn, el de nit, en la línia 1, la que produeix els Seat Arona i Eivissa. Seat engegarà a l'agost les obres per començar a implantar la plataforma elèctrica a Martorell, de manera que a partir de setembre els models fabricats en aquesta línia, la 1, passaran a la línia 3, juntament amb l'Audi A1, mentre que a la línia 2 es continuarà produint el Cupra Formentor, el Cupra León i el Seat León.
Fonts de l'empresa precisen que les obres per a la implantació de la plataforma elèctrica duraran al voltan d'un any, i estimen que el Cupra Raval es començarà a produir a finals de 2025 i el Volkswagen ID.2all, el 2026. Tot aquest procés comportarà que es necessitin prop de 400 empleats proedents d'empreses de treball temporal (ETT), segons expliquen fonts dels sindicats.
Mentrestant, Seat continua treballant en la nova planta d'acoblament de cel·les de bateries que està construint al costat de la fàbrica de cotxes que té a Martorell (Barcelona), unes instal·lacions que estaran a punt el 2025. Aquesta planta produirà inicialment fins a 1.400 conjunts de bateries al dia, una cada 39 segons, que s'equiparan als vehicles elèctrics que es produeixin a Martorell.
Aquestes instal·lacions formen part del gran projecte (Future: Fast Forward) que estan executant la companyia i el grup Volkswagen per electrificar les seves plantes a Espanya i impulsar el mercat del vehicle elèctric. En els últims mesos, el conseller delegat de Seat i de Cupra, Wayne Griffiths, ha reivindicat que l'electrificació de Martorell comportarà una inversió de 3.000 milions d'euros i que en la planta d'acoblament de cel·les de bateries s'estan invertint 300 milions.
Aquesta setmana, Griffiths ha presentat la dimissió com a president de la patronal d'automòbils Anfac davant de la "inacció" del govern espanyol en favor de l'electrificació. També va criticar la lentitud en aprovar un nou pla Moves (encara pendent) i, molt especialment, el desenvolupament de la infraestructura pública de càrrega, que ja havia exposat públicament en diverses ocasions. El ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, va reconèixer el divendres que la dimissió de Griffiths de la presidència d'Anfac és "un toc d'atenció que hem de tenir present". No obstant això, va reivindicar la feina del govern espanyol en l'electrificació: "Estem invertint no centenars, sinó milers de milions d'euros".