Banc Sabadell preveu convocar una junta d’accionistes el 20 de març, la primera des de la seva tornada a Catalunya, precisament en l’edifici que torna ser la seva social, situat en el número 20 de la plaça Sant Roc de Sabadell, on també hi ha l’Ajuntament i l’església de Sant Félix. De fet, aquesta no és la primera seu històrica de Banc Sabadell, ni la primera vegada que aquest banc ha estat a punt de desaparèixer o de ser engolit per un altre de més gran.
Aquest edifici de la plaça Sant Roc es va inaugurar el 26 de juny de 1954, aviat farà 70 anys. Banc Sabadell va encarregar el projecte a l’arquitecte Lluís Bonet Garí (Argentona, 1893 – Barcelona, 1993), deixeble d’Antoni Gaudí, que va dissenyar nombrosos edificis bancaris –especialment del desaparegut Banco Vitalicio, inclòs el que hi ha en un xamfrà del Passeig de Gràcia amb la Gran Via– i va completar altres instal·lacions com els cellers de Codorniu, a Sant Sadurní d’Anoia, iniciats pel seu professor i parent llunya Josep Puig i Cadafalch. A principis de la dècada dels seixanta, Bonet Garí es va integrar al grup d’arquitectes del temple de la Sagrada Família, del qual en va ser director d’obres des del 1974 al 1983.
L’edifici de la plaça Sant Roc no va ser la primera seu social de Banc Sabadell, però sí la primera que va ser de la seva propietat perquè, des de la seva fundació el 31 de desembre de 1881, havien ocupat unes dependències, com a rellogats, en els baixos del Gremi de Fabricants de Sabadell. No és estrany que estesin en aquest immoble perquè els fundadors del banc eren membres del gremi que aplegava els nombrosos empresaris tèxtils locals. Austers, el banc va passar més de 70 anys sense seu pròpia.
En plena Febre de l’or, com va descriure Narcís Oller en la novel·la costumista del mateix nom, 127 empresaris tèxtils sabadellencs van crear un banc perquè els facilités les compres de dos elements bàsics per a les seves indústries: l’energia i les matèries primeres, que en el seu cas era el carbó –procedent de la Gran Bretanya i Astúries– i la llana que importaven de l’Argentina. Per això, el banc va obrir ben aviat una oficina a Buenos Aires. En aquell moment, era un banc de negocis, utilitzat pels industrials per a les seves operacions. No es va convertir en un banc comercial fins la primera dècada del segle XX.
Tots els seus presidents estan relacionats amb nissagues empresarials sabadellenques: des de l’industrial tèxtil Joan Baptista Corominas Pla, nomenat el 1882, fins a Joan Corominas Vila, el seu besnét, que el 1999 va cedir la presidència a Josep Oliu Creus. Al capdavant de l’entitat s’han succeït cognoms com Oliver, Duran, Cirera, Turull, Molins, Casablancas, Pierre, Nonell, Brutau o Llonch, que formen part de la burgesia del Vallès.
La primera gran crisi es va desencadenar el 1926, fa gairebé un segle. Un grup d’empleats, liderats per un joveníssim Francesc Monràs Ustrell (1905-1977), es van presentar en el despatx del director general per advertir-lo que els balanços que havien presentat a la junta d’accionistes poc tenien a veure amb la realitat: el banc estava a un pas de la fallida. Els industrials van sortir aleshores en auxili del banc i Monràs es va convertir en una peça clau de la seva supervivència.
Orfe als 13 anys, Monràs va començar d’aprenent en empeses tèxtils i, als 15 anys, va entrar al Banc Sabadell, on va fer carrera fins convertir-se en director general. Durant la Guerra Civil, va ser l’administrador del banc, quan es va col·lectivitzar, i en la postguerra va dirigir-lo fins el dia de la seva mort. El va succeir en la direcció general Joan Oliu Pich (1921-1998), pare de l’actual president i artífex de l’expansió del Sabadell.
L’empresariat local sempre ha acudit en auxili del banc quan ha travessat per dificultats, però darrere de la tornada de la seu a Sabadell, després de vuit anys a Alacant, hi ha un motiu de més pes: així s'apropa al Govern de Salvador Illa i, per tant, també a l’executiu de Pedro Sánchez, que és, en última instancia, qui decidirà si l'opa i posterior fusió amb el BBVA tira endavant o queda en no res. A sobre, per al govern espanyol, la tornada del Sabadell ratifica el seu relat, en el sentit que han estat capaços de restablir la normalitat institucional a Catalunya.
El BBVA treu importància al canvi de seu del Sabadell: "No afecta l'opa". Han creat un equip per preparar la integració liderat per Jordi Garcia Bosch.
Mentre, el Sabadell continua la seva estratègia, des de la ciutat on va néixer i amb el suport de l’empresari local i, per extensió, del català. Les patronals Foment del Treball i Pimec ho han celebrat i auguren que el seu pas animarà la tornada de més seus empresarials. Josep Oliu prepara la junta d’accionistes del març vinent com una exhibició d’unitat i amb l’anunci dels dividends per convèncer els accionistes.