L’esperança de vida no para de créixer, se situa ja a tocar dels 84 anys tant a Catalunya com a Espanya, edat que s’ha incrementat en quatre anys en només dues dècades. A més, les persones arriben a grans cada vegada amb millor salut i, de mitjana, més poder adquisitiu. Tot plegat, està provocant un canvi social que té repercussions econòmiques, començant pels comptes públics, que han de fer front a més pensions, més altes i durant més anys. I també té repercussions en el sector assistencial, que reclama el suport de les administracions per fer front a tots aquests canvis.
FOCUS ON ha reunit els fundadors i directius de quatre empreses d’economia silver, centrades en la part de cura de les persones, en el seu cinquè debat, anomenat No és el final, és el mercat: l'economia silver en acció. Helena Aranyó, directora d’apartaments per sèniors Cugat Natura i directora de relacions institucionals de Fiatc Residències; Adrià Buzón, cofundador i CEO de Cuideo; Sergi Comas, cofundador i director general de Lura Care, i Jaume Saltó, fundador i CEO de Group Saltó, han reclamat més col·laboració publicoprivada per fer front al repte de l’envelliment actiu.
El debat ha començat parlant dels canvis en l’envelliment i ha obert foc Adrià Buzón. “Nosaltres, a Cuideo, portem set anys en el mercat i hem percebut un canvi de paradigma. Si abans amb l'envelliment es referien sobretot a gestionar la dependència, ara es parla més d'envelliment actiu, de viure amb qualitat. La demanda ens obliga a les empreses, tant a la part privada com a la part pública, a adaptar-nos a aquestes noves necessitats”.
“Les persones grans tenen una idea diferent del que és l'antic concepte les residències per persones grans i volen estar en espais amb serveis, on es pugui socialitzar, perquè a vegades es troben sols. Aleshores els nostres espais també busquen créixer en funcionalitat i diversitat per poder oferir una mica casa seva dins de casa nostra, i perquè puguin tenir una etapa d'envelliment actiu i saludable”, ha explicat Helena Aranyó.
Per a Sergi Comas, “aquest és un mercat que no para i no pararà de créixer, i això obre la necessitat de què sorgeixin noves propostes assistencials, noves empreses”. “Les administracions locals, autonòmiques, estatals, europees, són conscients que aquest és un dels grans reptes que tenim com a societat, i s'està ajudant molt amb inversió, amb subvenció i amb finançament”, ha afegit.
Sergi Comas (Lura Care): “És obvi que l'administració no pot donar resposta a aquest repte per ella sola"
Jaume Saltó, que treballa més en la part tecnològica, ha posat èmfasi també en què la gent gran està “més digitalitzada” i que té ara “un poder adquisitiu molt més elevat”, però també ha obert el meló de la col·laboració entre les empreses i les administracions: “Amb el baby boom i l'increment de l’esperança de vida, cada vegada sorgeixen més necessitats, per això hi ha més empreses. I evidentment tot això no és sostenible si ho ha de fer l'administració. Hi haurà molts serveis que hauran d'estar en un copagament”. Saltó també ha demanat “una regulació més suau”.
Buzón hi ha coincidit en l’aposta per la col·laboració públicoprivada: “L’administració ens ha d'acompanyar. A Cuideo, que donem un servei al domicili, hem vist que cada cop és més difícil d'assumir per a les famílies un servei professional de cures a la llar, perquè els costos s'han incrementat”. Per això, demana a les administracions “sinergies publicoprivades que permetin a les famílies accedir a aquest tipus de serveis, i també per poder oferir serveis amb garanties”, i també ajuda “reduint una mica la paperassa, la burocràcia, facilitant molt més l'accés a aquestes ajudes i a aquests serveis”, començant per la informació: “Hi ha moltes families que arriba el moment en què necessiten un servei assistencial i no saben on han d’anar, van perduts”.
“És obvi que l'administració no pot donar resposta a aquest repte per ella sola. El que han de fer és afavorir que entitats privades puguem donar resposta”, ha agregat Sergi Comas. Afavorir, per exemple, amb regulació: “Penseu que nosaltres, com a dentistes, que volem fer una atenció domiciliària, això no està regulat a totes les comunitats autònomes”. Ha demanat “afavorir també amb subvencions o amb finançament, permetre que empreses com per exemple Enisa o Cofides, que gestionen diners públics, puguin orientar-se cap a aquestes empreses” del sector assistencial.
Helena Aranyó, de Cugat Natura i Fiatc Residències, ho té clar: “Ens hauríem de complementar en benefici de la gent gran”. “Poder-se complementar a nivell publicoprivat seria perfecte, perquè hi ha gent que es queda a casa esperant que li arribi la plaça, i a vegades no acaba d'arribar. O tenir ajudes per fer nous edificis, que el sistema financer posi facilitats per poder-los construir i que no els hagi de construir l'empresa pública, si la privada en un principi ja tenia previst tirar-ho endavant”.
Les noves necessitats de la gent gran
Després de les reivindicacions, els quatre convidats del FOCUS ON ens han explicat quina necessitat van detectar per dur a terme el projecte. Ha començat Jaume Saltó: “El 2019 vam veure cada vegada més necessitats, sobretot l'atenció a domicili, la soledat no desitjada, i vam pensar en un assistent robòtic per poder donar suport a aquestes persones que viuen soles a casa seva. És un suport que complementa els serveis que fan els professionals, però és 24x7, es pot monitoritzar la persona, interactuar-hi, recordar-li que ha d’anat al metge, preguntar-li què ha menjat i fins i tot actuar en cas d’emergència”.
“La tecnologia al servei les persones és ajudar a reforçar aquesta necessitat que tindrem de professionals, que tampoc no n'hi ha tants, amb assistents robotitzats per poder atendre a l’habitatge. Ara ja estem també treballant en residències, en centres de dia, i també ho estem treballant perquè el mateix assistent pugui servir en centres de salut”, ha afegit Saltó.
“El nostre va ser molt evident, quan ens vam adonar que, segons les dades de l'INE, de les persones majors de 65 anys, a Espanya més del 50% té problemes de mobilitat, i després hi havia una sèrie de prestacions, com són la dental, l'òptica i l'auditiva, que eren 100% retailers, és a dir, t'has de desplaçar perquè t'atenguin. Llavors ens vam adonar que hi havia una gran part d'aquestes persones grans que no podien ser ateses”, ha relatat Sergi Comas.
“Al detectar aquesta necessitat vam pensar que havíem de crear un servei que estigués pensat únicament i exclusivament per trencar el problema de la mobilitat. Vam començar amb l'atenció dental i després hem incorporat els serveis d'òptica i auditius. Pensa que el 85% de la gent gran porta ulleres, però el 50% no es pot desplaçar a una òptica. Per tant, la ullera amb el vidre trencat és molt habitual en residències i en domicilis de persones dependents”, ha afegit el CEO de Lura Care.
Helena Aranyó (Fiatc Residències): “Molta gent es fa vella a casa i molt sola. La soledat no desitjada realment és una lacra"
Helena Aranyó ha explicat l’experiència des de la part de residències i apartaments assistits: “S'ha detectat que la gent moltes vegades es fa vella a casa i molt sola. La soledat no desitjada realment és una lacra. Per mentalitat, al nostre país la gent vol romandre a casa, si és possible, fins al final, perquè hi ha molta cultura de la propietat. En altres països, models nòrdics, no hi ha tanta cultura de la propietat, la gent viu més de lloguer i quan es fan grans, lloguer per lloguer, van a espais més adaptats”.
“Les residències s'estan construint totes amb unitats de convivència perquè les persones es relacionin amb un grup de 10 o 15 persones afins i tot estigui més fet a la seva mesura. Cada vegada són més personalitzades. Amb una alimentació saludable, perquè la gent gran moltes vegades quan viu a casa sola no s'alimenta prou bé, que puguin fer exercici per reduir risc de caigudes i per tenir també una bellesa més saludable, etc...”. I pel que fa als apartaments, sorgeix d’una necessitat creixent, que és que la gent gran “cada vegada vol escollir més on volen viure”. “Arran d'això han anat sortint conceptes, com el coliving, el cohousing, als Estats Units hi ha els greenhouses”, ha afegit Aranyó.
“A Cuideo vam arrencar el 2017 des d'una perspectiva molt racional, veient la demanda, que al territori espanyol hi ha 1,2 milions de persones dependents que necessiten ajuda amb el seu dia a dia, 400.000 més o menys estan en residències, 800.000 estan al domicili”, ha dit Adrià Buzón. Llavors van estudiar el mercat i van veure que les empreses que feien serveis domiciliaris eren petites, locals i amb serveis bàsics i poc digitalitzats.
“Vam entendre que amb tecnologia, amb algoritmes, podies cercar la cuidadora més afí en base a les patologies, les necessitats de l'usuari, la disponibilitat horària etc. Tenim una base de més de 125.000 cuidadores registrades en la nostra plataforma, arreu del territori espanyol, i quan ens truquen d'un servei de qualsevol ciutat o poble, amb tecnologia, som capaços de trobar la cuidadora més afí per cada servei. I hi hem afegit una capa de qualitat, uns tècnics que auditen la bona marxa de cada servei”, ha afegit.
La tecnologia i la irrupció de la IA
Buzón ha començat a tocar el tema de la tecnologia, i Jaume Saltó s’hi ha sumat: “Fins al Covid, aquest era un sector que tenia molt poca innovació, per no dir gens, i jo crec que el Covid ens va digitalitzar a tots. Però queda molta cosa per fer. Al final el més evolucionat era un botonet per prémer. (...) Veníem d'uns models molt intensius en mà d'obra i jo crec que això ha d'anar canviant i a més és que tampoc no es trobaran aquests professionals”.
“Nosaltres estem súper convençuts que tot aquest projecte, l'atenció a aquestes persones, no es pot fer sense la tecnologia. Parlem de la domòtica, parlem de la robòtica I, evidentment, ara això s'accentua amb la IA. (...) Hi haurà un abans i un després amb la IA, que pot transformar aquest sector. Per exemple, per als professionals, al final hi ha feines que són bastant ingrates”, ha afegit el fundador de Group Saltó. “La IA no ens treurà la feina, ens la traurà qui sàpiga utilitzar la IA, per tant, hem d’aprendre a usar la IA si no ens volem quedar sense feina”, ha rematat.
“La tecnologia és una meravella, com ens ajuda a les empreses a poder ser millors, però òbviament no podrem substituir la persona. Al final sempre hi ha un dentista, un òptic, un audiòleg, una cuidadora o cuidador, sempre ha d'haver-hi una persona. Però per posar un exemple, en el nostre cas, què ràpid i fàcil és que un diagnòstic explicat tècnicament per un dentista que potser no entendries molt bé, la intel·ligència artificial te'l transforma, amb un llenguatge que pot entendre una família per WhatsApp”, ha explicat Sergi Comas.
“O per planificar les rutes de dentistes per tot el món de manera automàtica i totalment optimitzada. Nosaltres podrem necessitar molts més dentistes si podem planificar bé les rutes i tenir més marge i, per tant, dedicar més diners a allò que ens importa, que és prestar serveis”, ha agregat.
Jaume Saltó (Group Saltó): "La IA no ens treurà la feina, ens la traurà qui sàpiga utilitzar la IA; per tant, hem d’aprendre a usar-la"
“Als centres residencials, l'automatització de processos que ara potser fan les persones, si es fan gràcies a avanços en la digitalització i noves tecnologies, aquestes persones es podran dedicar més a estar amb els residents”, ha coincidit Helena Aranyó. “També la gestió eficaç de les bases de dades: si pots recollir més informació, pot fer més medicina preventiva dins dels centres, perquè hi ha coses que potser alerten que aquella persona està empitjorant i es poden aplicar tractaments abans”, ha explicat.
Adrià Buzón també veu la irrupció de la IA de forma positiva, per “complementar el servei, oferir un servei si pot ser, més humà”. “Nosaltres ja fa temps que ho estem incorporant en els processos interns per optimitzar i per donar millor proposta de valor al client, perquè no és un substitut, ni per reduir personal ni per reduir costos, sinó per fer les tasques mecàniques que no aporten valor, i així el nostre personal d’oficina pugui dedicar més temps als nostres usuaris”, ha afegit.
Manca de professionals
Un assumpte que no podia faltar és la manca de professionals per treballar en els serveis assistencials. “Ens trobem a vegades amb problemes de personal, perquè és un sector que es necessiten moltíssimes persones perquè estàs atenent a persones amb dependència, hi ha uns ratis establerts i has de tenir bastant personal. I moltes vegades ens trobem amb rotació, amb baixes, amb absentisme. El que fem és intentar implementar unes polítiques de recursos humans el més atractives possible. Igual que treballem posant al centre el resident, també intentem treballar posant al centre el treballador”, ha explicar Helena Aranyó, de Cugat Natura i Fiatc Residències.
“Coneixent la realitat de les residències, no em penso queixar per la dificultat de trobar personal. A nosaltres ens costa perquè la nostra proposta és molt dura per un dentista: desplaçar-te, atendre persones que tenen deteriorament cognitiu, per tant no col·laboren, que et peguen, que mosseguen, però el nostre crec que no necessita tant suport com el del sector sobretot de les residències”, ha valorat Sergi Comas, de Lura Care.
Group Saltó és una empresa tecnològica a Lleida: “Com a molts sectors, costa molt. Però la gent que ve a treballar amb nosaltres, ve pel projecte. Quan nosaltres diem que treballem amb tecnologia al servei de les persones, hi ha gent que pensa més en el salari emocional que no en el salari econòmic, tot i que en el salari econòmic hi has de treballar perquè tots a final de mes tenim els nostres compromisos”. Jaume Saltó ha afegit que al ser a Lleida, han captat gent que havia marxat perquè “volen tenir la seva família i és molt millor la qualitat de vida a Lleida que no en una gran ciutat”.
Adrià Buzón (Cuideo): "Ens costa moltíssim trobar gent amb vocació, però és una feina superagraïda si la fas amb vocació"
“Persones disposades a treballar n'hi ha. El que ens costa moltíssim és trobar gent amb vocació”, ha explicat Adrià Buzón. “És una feina superagraïda si realment la fas amb vocació, si tens vocació per cuidar. Moltes cuidadores o cuidadors diuen “per mi això no està pagat”. Per tant, creiem que és una feina molt maca, molt agraïda, i estem contents perquè se'ls ha dotat cada cop d'una millor remuneració. Des d'un punt de vista professional, ha estat mal vista i estem molt contents que anem dignificant aquesta professió”.
A continuació pots veure el FOCUS ON sencer, i en aquest link, tots els debats: