Els fons europeus Next Generation han anat a parar, fins ara, majoritàriament al sector públic. Ho detalla el document publicat aquest divendres pel Govern, en el que es mostren els 100 principals beneficiaris dels 37.000 euros de fons lliurats a 20 d'octubre (amb els objectius ja complerts) i també com s'han repartit per sectors. Així, encara que per nombre de perceptors les empreses privades s'han emportat un 39% dels fons, per volum d'inversió s'han quedat tan sols amb un 15%. La resta, un 85%, es va repartir entre el sector públic entre entitats públiques (66%) com Adif, principal beneficiada, comunitats autònomes i entitats locals (un 9%), ministeris (un 7%), cambres de comerç (un 3%) i centres d'investigació, que tan sols han vist un 0,4%, d'aquests fons. Els fons gestionats pel sector públic, de tota manera, acaben repercutint en el sector privat, per exemple mitjançant obres públiques que es concedeixen a empreses privades o a consorcis publicoprivats.
Al voltant d'un 89% dels fons rebuts pels 100 primers perceptors dels fons estan destinats a inversions verdes, especialment per a mobilitat sostenible en tres àmbits, segons expica el document: les infraestructures ferroviàries, el ferrocarril convencional i d'alta velocitat, la mobilitat sostenible en l'àmbit urbà i la cadena de valor industrial del vehicle elèctric i connectat. El Ministeri de Transports i Adif, l'empresa pública d'infraestructures ferroviàries, són dos dels grans beneficiats per aquestes dotacions. Tal com explica el document del Govern, les empreses privades adjudicatàries de les obres públiques no sempre apareixen al document, ja que la Comissió Europea considera que aquests només han de figurar quan reben els fons per realitzar una inversió en benefici propi.
Entre els 10 perceptors de fons europeus més destacats, tan sols hi ha una empresa privada, Power Holdco, filial de Volskwagen que s'encarrega de la producció de bateries elèctriques. Ubicada en la novena posició, els 97 milions que ha rebut disten molt dels tres primers adjudicataris, Adif-Alta Velocitat i Adif (que sumen 2.500 milions d'euros rebuts) o el Ministeri de Transports, que ha rebut 307 milions d'euros. Sumant altres dotacions a Volskwagen Navarra i Seat, l'automobilística alemanya suma 152 milions rebuts. En ampliar la llista fins als 25 principals perceptors, la proporció d'empreses privades s'amplien a 10 sobre el total, amb el sector automobilístic com a actor destacat dels fons. Els 100 perceptors més importants de la llista han rebut 5.112 milions d'euros, un 14% dels fons entregats fins ara.
Amb tot, en la llista facilitada pel Govern amb els 50 adjudicataris de licitacions convocades més rellevants, s'observa que empreses privades com CAF, amb 134 milions per a manteniment de trens, o Ferrovial, que ha rebut 120 milions repartits en 7 projectes entre els quals destaquen 59 milions per a l'alta velocitat Madrid-Extremadura, han acabat percebent alguns dels fons atribuïts al sector públic. El mateix succeeix amb Unions Temporals d'Empreses (UTE) com la de CAF, Signalling i Thales, que va rebre 132 milions d'euros en la segona licitació pública més important amb fons europeus, per darrere de l'UTE Totana-Totana, que va construir una plataforma del corredor mediterrani d'alta velocitat entre Múrcia i Almeria. Thales també va rebre 119 milions d'euros per a altres projectes d'obra pública, els més importants per a Adif-Alta Velocitat.
L'UTE Canal d'accés va rebre 105 milions per a obres en les infraestructures de l'Alta Velocitat de València i l'UTE Sacyr-Cavosa-Taboada i Rams va rebre 102 milions per a les obres del port d'A Coruña. Arcelor Mittal, Dragatges, OHL, Alstom, Siemens Rail Automation o Rover Rail van ser altres de les empreses privades que van rebre fons europeus per a obres públiques.
Comunitats Autònomes, Ajuntaments i empreses
Els 24.500 milions d'euros assignats a les Comunitats Autònomes no apareixen al llistat, ja que les inversions que realitzaran estan encara pendents d'objectius i fites que s'han de complir en un futur i no són encara consolidat. Amb ells, s'estan finançant places d'educació de 0 a 3 anys, 300.000 places de Formació PRofesional o la renovació de 850 equips d'alta tecnologia per a hospitals, programes de desplegament de punts de recàrrega i vehicles elèctrics i rehabilitació d'habitatges.
Els Ajuntaments han rebut més de 7.000 milions d'euros per a projectes de mobilitat sostenible, zones de baixes emissions, rehabilitació d'edificis públics, recuperació de zones verdes i digitalització.
En total, les administracions han llançat programes d'ajuts per valor de 48.000 milions d'euros, pendents d'un quart pagament, mentre que el repartiment del document analitza els 37.000 vinculats a projectes amb els objectius vinculats als fons ja complerts.
En total, hi ha 500.000 projectes en marxa finançats amb les inversions dels fons Next Generation. Entre ells, 360.000 empreses públiques i privades, 100.00 persones físiques i 5.960 municipis.
Més enllà de la transició verda i l'obra pública, destaquen els projectes de transformació digital com l'Institut Nacional de Ciberseguretat d'Espanya (INCIBE), que ha rebut 171 milions d'euros per impulsar la ciberseguretat i el desplegament del 5G. El Barcelona Supercomputing Centre, que ha rebut 21 milions d'euros de fons europeus, apareix entre els 30 adjudicataris més importants.