“Tinc una empresa més forta i sostenible”. No és coincidència que aquest pensament sigui el que tenen Josep Pons, fundador i directiu de la companyia standsreutiitzables (fair-spaces), i Cristina Simona Bica, emprenedora responsable de Cristina Bica Design. Per a aquests dos empresaris, la Covid-19 va ser mortal, econòmicament parlant, perquè va enfonsar els seus respectius negocis.
Josep Pons, fabricant i muntador d’estands per a fires i congressos, i Cristina Bica, dissenyadora d'interiors i gestora d’obres i reformes d’interiorisme per a llars i comerços, funcionaven “prou bé” amb les seves activitats empresarials abans que la pandèmia paralitzés el món.
Sortir-se’n no va ser fàcil i cadascun d’ells ho ha fet de manera diferent, però tenen una cosa en comú: l’assessorament i acompanyament que han rebut, fins ara, a través del programa emppersona “una segona oportunitat és possible”, de la Fundació Pimec. “Possiblement, la manca de finançament necessari per desenvolupar l’activitat és un dels problemes que més sovint ens trobem”, manifesta Josep González, president de Fundació Pimec. Per tant, el que recomana és "mirar de dimensionar bé les necessitats financeres, tant pels moments que va bé com els que no va bé". Fins i tot, en casos en què l’activitat empresarial va molt bé, es poden tenir problemes de finançament, per allò de “morir d’èxit”, concreta González. Encara que no sempre és així.
Les històries de standsreutilizables i Cristina Bica Design són paral·leles, però dispars; el resultat de les quals ha estat aprendre dels seus desencerts, que “no tenen per què ser responsabilitat de l’empresari o l’emprenedor, ja que eren causats pel context”, s’explica Pons. Quan la Covid-19 va aparèixer, l’empresari havia finalitzat una important inversió, d’uns 20.000 euros, per afrontar l’expansió del negoci i fomentar la sostenibilitat, dissenyant estructures d’alumini i de fusta reutilitzables, quan en aquell moment ningú ho feia”. Tenia, també, un ampli estoc de material per complir amb els compromisos més immediats. Per sortir-se’n va haver de demanar un ICO de 60.000 euros, “que encara estic retornant”, tenint en compte que va estar un any i mig, pràcticament, sense facturar.
L'acompanyament de Fundació Pimec
“Des del primer moment vaig comptar amb l’assessorament dels professionals d’emppersona”, diu Pons i destaca que “gràcies a ells i al seu suport em vaig sentir útil”. Perquè, com explica, quan s’arriba a una situació com aquesta, “el primer que et preguntes és: i ara què faig?”. Reconeix que l’acompanyament que li han proporcionat el va empènyer a “tornar-ho a intentar i a fer el mateix, però millor”.
Remuntar després de la pandèmia “no ha estat fàcil”, però standsreutilizables ha tingut un avantatge competitiu: el valor afegit que té treballar amb estructures sostenibles i reutilitzables; el projecte que ja tenia i intentava dur a terme.
“El que ara ja és una tendència, llavors era un negoci incipient, vam ser pioners”, per això “ara ja tenim al davant sis anys d’experiència i podem treballar per a les fires de Champions arreu d’Europa”, afegeix satisfet Josep Pons. Treballen la fusta, principalment, amb una resistència i qualitat extrema, de manera que els mòduls que dissenyen, fabriquen i instal·len es poden muntar de diferent manera per a cada client; per tant, són reutilitzables i tant per al client com per al visitant a la fira, no s’aprecia que ja s’han usat anteriorment. Per tirar endavant els projectes, standsreutilizables col·labora amb professionals diversos -interioristes, disseny gràfic, màrqueting, muntadors, assessors de producte o servei, fusters, logística- i té un equip fix de 8 persones, entre les oficines de Badalona (Barcelona) i l’espai industrial de Canovelles (Barcelona).
Un 'partner' de les grans empreses
Així, la companyia standsreutilizables s’ha convertit en un partner indispensable per empreses com Mitsubishi Motors Corporation, Divasa Farmavic, Laboratorios Labiana, Semantic Systems o IFM electronics, entre altres. “Estem treballant molt per al sector industrial, farmacèutic i tecnològic que va a les fires internacionals”, com l’ISE a Barcelona, o Smagua, a Saragossa, com a exemples més recents a Espanya. Però, un 70% de l’activitat de l’empresa es fa a Europa -Alemanya és un dels destins principals-, “perquè som supercompetitius”. A més, aquest sistema deixa més marge al negoci, perquè el preu per metre quadrat d’estand es paga més car, “però les empreses expositores valoren que és una acció més per a reduir la seva petjada de carboni”.
Aquest és un tema “essencial”. Com a expert en el sector, Josep Pons argumenta que “hem de començar a plantejar-nos que les grans fires d’exposició són econòmicament insostenibles i també pel seu impacte en el medi i per la tendència dels visitants i comercials”. El futur, al seu entendre, passa per experiències més reduïdes. “En cinc anys, a molt estirar, veurem microesdeveniments més particularitzats per a clients, proveïdors, consumidors... que les empreses faran amb show rooms, team buildings...” .
Aquesta és una necessitat que els clients de standsreutilizables ja tenen i a la qual Pons i el seu equip volen donar resposta. Per això, acaben d’obrir una nova línia de negoci especialitzada que “fa projectes a mida de cada empresa i que serà “un dels eixos de creixement de la companyia”. De moment, per al 2025, la previsió de facturació global arriba als 800.000 euros.
D'empresària a autònoma que es "valora"
El treball de Cristina Simona Bica també és un servei 360° per als seus clients. En el seu cas, la facturació d’enguany superarà els 200.000 euros. La dissenyadora d’interiors ha remuntat un negoci; bé, de fet, el va tancar i n’ha obert un altre que se centra en la mateixa activitat -el disseny d’interiors i la gestió d’obres integrals i reformes- però executada de diferent manera. “He après que assumia massa riscos, que no és fàcil tenir o crear una empresa, que no sabia dir ‘no’, i que no es pot treballar cobrant a 60 o 90 dies, en el millor dels casos”, sentencia.
Aquestes equivocacions van conduir la firma crissbica, que havia creat l’emprenedora romanesa -que fa 20 anys que viu a Catalunya amb la seva família- a la fallida. Amb l’ajuda del programa emppersona “me’n vaig adonar i també he aconseguit una cosa molt important: valorar el que estic fent, la meva feina”, assegura. Els professionals de la Fundació Pimec “m’han donat tot el suport necessari per ajudar-me a fer el dol, començar de nou i seguir endavant”. Amb ells va fer el procés de liquidació de la seva primera empresa i ara s’ha establert com a autònoma –“que és una fórmula millor per a la mena d’activitat que realitzo”, diu-.
Ara per ara, “em puc mantenir i puc sustentar la meva família”, diu orgullosa Cristina Bica. I no només això, perquè dona feina a diversos industrials -paletes, pintors, muntadors, fusters, decoradors, serveis de neteja...- que treballen en l’execució dels seus projectes.
La seva tasca consisteix a dissenyar els nous interiors de llars, comerços o altres espais i encarregar-se de contractar i supervisar la seva execució. “Allibero als clients de molts maldecaps i els entrego el projecte a mida i claus en mà”, aquest és el valor afegit de la professionalitat de Cristina Bica.
Emppersona: 1.285 segones oportunitats
I un exemple més de com funciona el programa de la Fundació Pimec. “La feina que fem d’ajudar a les persones empresàries que passen per serioses dificultats no va lligada exclusivament a la Llei de la Segona Oportunitat, és a dir, només alguns casos acaben en un mecanisme legal”, concreta el president de l’entitat, Josep González. En tot cas, l'opció que dona la Llei de la Segona Oportunitat la tenen en compte “si entenem que es recomanable entre les possibles solucions als problemes que intentem resoldre dins del programa emppersona”, afegeix.
Afortunadament, el programa emppersona no és una iniciativa sorgida d’improvís per a combatre l’impacte de la pandèmia o fruit de l’existència de la Llei de la Segona Oportunitat. La fundació de la patronal Pimec la va llançar el 2010. D’aleshores ençà, ha acompanyat a 2.355 persones empresàries i autònomes i més de la meitat, unes 1.285 han aconseguit una segona oportunitat.
Per tenir un perfil general de les persones que acudeixen al programa, podem revisar les dades dels empresaris i autònoms que s’hi ha acollit el 2024. El 46% són dones i el 54% homes. Els sectors de provinença, majoritàriament, són el de comerç seguit de l'immobiliari i activitats relacionades amb la salut. El 56% és major de 45 anys i d’aquest, el 79% en tenen més de 50. Disposen de formació universitària (56%) i secundària (40%), principalment. El 55% de les persones estan a l’atur i un 30% té dret a algun tipus d’ajuda econòmica.