Ja ha passat un any des que el Banc Central Europeu va pujar els tipus d'interès per primera vegada en més d'una dècada. Des d'aleshores, la institució que presideix Christine Lagarde ho ha fet unes altres vuit vegades més i ha portat el preu dels diners al 4,25%, el seu nivell més gran des de 2008. Els bancs de tot Europa es van fregar les mans el 2022, sabien que amb els tipus més alts, pujarien les hipoteques i els préstecs, la qual cosa els portaria a disparar el marge i a obtenir millors resultats, com finalment ha passat.

Els estalviadors també ho van veure amb optimisme, intuint que amb els tipus més alts es començarien a remunerar el passiu i la banca llançaria dipòsits. Això ha passat, de fet, a gairebé tot Europa, menys a Espanya, on només les entitats petites, digitals i foranes "estan protagonitzant una guerra de dipòsits molt discreta al nostre país", mentre que les mateixes autoritats, els supervisors i govern espanyol criden l'atenció als grans bancs sobre aquesta anomalia, destaca Asufin.

L'Associació d'Usuaris Financers posa en relleu en un informe que els resultats del primer semestre de la gran banca espanyola (CaixaBank, Banc Santander, BBVA, Banc Sabadell i Bankinter) llancen un augment del marge d'interessos superior al 50% en comparació amb 2022. Fruit, fonamentalment, de l'augment dels tipus. "Un marge que no estan repercutint en remunerar amb dipòsits al client final, així com tampoc en alleujar les comissions dels productes".

Així, el marge d'interessos obtingut per aquestes cinc entitats espanyola suma 12.970 milions d'euros, un 51,92% més que en el primer semestre de 2022, mentre que el marge per comissions, es manté pràcticament invariable, en els 5.290 milions d'euros, tot just quatre dècimes per sota del collit el 2022, segons les dades ofertes per les entitats i recopilades per Asufin.

"Amb aquestes dades a sobre de la taula, seguim instant el sector a una reflexió profunda entorn de la necessitat d'oferir dipòsits al mercat, tal com succeeix als països del nostre entorn, sotmesos a les mateixes circumstàncies i tensions financeres." Els bancs, a més, reconeixen que no pujaran la remuneració de l'estalvi fins a 2024, i quan ho facin ja hauran consolidat uns beneficis molt superiors a tots els anys precedents.

Des de l'Associació recorden que en èpoques passades la pujada de l'euríbor s'acompanyava de forma gairebé equivalent d'una pujada en la remuneració dels dipòsits a tipus fix a 24 mesos, com expressen les corves, amb dades del Banc Central Europeu. En aquests moments, tanmateix, la mitja de rendibilitat que assoleixen els pocs dipòsits a tipus fix que es troben al mercat assoleix un 1,48% de mitja, davant un euríbor que ja ha superat el 4%.

Els bancs que sí que paguen pels dipòsits: fins i tot més del 4%

Segons dades de Raisin recollides per ON ECONOMIA, l'italià Banca Sistema ha seguit augmentant la rendibilitat del seu dipòsit a 12 mesos i ja paga un interès del 4,4% TAE, convertint-se en la segona millor oferta entre les entitats europees, que a més es pot contractar des d'Espanya. La primera és també de Banca Sistema, que paga fins i tot un 4,5% pels seus dipòsits a 18 i 36 mesos.

No és un cas aïllat, la plataforma informa que l'italià Banca Progetto paga també un 4,20% amb el seu dipòsit a un any i el portuguès Haitong, un 4,10%. Així mateix, també permet contractar el dipòsit del lituà Fjord Bank, que ofereix una rendibilitat del 3,97% o del suec Klarna, que dona un 3,95% a l'igual l'estonià LHV.

Per sobre del 3% també hi ha dipòsits de les entitats espanyoles, encara que l'oferta no és tan variada. Els dipòsits espanyols són actualment els menys rendibles d'Europa. Només Openbank ofereix un 3,07% TAE a sis mesos als quals el contractin i a més portin la seva nòmina al banc; Wizink paga un 3% a 18 mesos; Selfbank un 3,05% a tres mesos; Myinvestor paga un 3% TAE a 6 i 12 mesos; I TargoBank dona una rendibilitat del 3% a 24 mesos.

La CNMC investiga la gran banca

L'escassa oferta ha cridat l'atenció del Govern espanyol i de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que porten mesos qüestionant com pot ser que la banca espanyola sigui a la cola d'Europa en els dipòsits. Fins i tot, ha lliscat la idea que els bancs s'hagin posat d'acord per no remunerar els dipòsits.

Després de diversos advertiments per part de diferents personalitats del Govern, el mes de juny passat la vicepresidenta Nadia Calviño encarregava a la CNMC amb la col·laboració del Banc d'Espanya que investigarà el motiu d'aquest retard. Una cosa que de moment es continua estudiant.