L’envelliment de la població és un fenomen que no para de créixer i està generant noves necessitats socials. Una òbvia és més places a residències, però una en la que potser no s’hi pensa d’entrada, però està en auge, és la necessitat d’alguns serveis, com l’atenció dental, auditiva i òptica, a domicili o a les mateixes residències. Això és al que es dedica Lura Care, però té un hàndicap: el que fa està molt poc regulat.

Sergi Comas, cofundador i director general de Lura Care, ha reclamat una regulació en l'àmbit espanyol, i també ha instat les administracions a comptar amb les empreses per fer front al repte que suposa l’increment de l’esperança de vida i l’augment de la població sènior. Ho ha fet en una nova edició de FOCUS ON, No és el final, és el mercat: l'economia silver en acció, en el que ha debatut amb Helena Aranyó, directora d’apartaments per sèniors Cugat Natura i directora de relacions institucionals de Fiatc Residències, Adrià Buzón, cofundador i CEO de Cuideo, i Jaume Saltó, fundador i CEO de Group Saltó.


“És obvi que l'administració no pot donar resposta a aquest repte per si sola. El que ha de fer és afavorir que entitats privades puguem donar resposta”, ha explicat Comas. Una de les vies és la regulació: “Penseu que nosaltres, com a dentistes que volem fer una atenció domiciliària, això no està regulat a totes les comunitats autònomes”. El CEO de Lura Care també ha demanat “subvencions o finançament i permetre que empreses com per exemple Enisa o Cofides, que gestionen diners públics, puguin orientar-se cap a empreses” del sector assistencial.

Comas posa un exemple de com estan les ajudes al sector: “Dels 2.000 milions d'euros que estem destinant al SAD [Servei d’Atenció Domiciliària], no hi ha ni un euro per salut bucodental, visual o auditiva, i estem parlant de menjar, de somriure, de beure, d’escoltar, de relacionar-se... L'administració ha de ser capaç de fer un gir, des de la quantitat cap a la qualitat, i crec que estem bastant lluny encara d'aconseguir-ho”.

20250318 FOCUS ON ECONOMIA SILVER 022
Sergi Comas, entre Helena Aranyó i Jaume Saltó, durant el debat

Un dels grans reptes de l'administració és dedicar més tant per cent del PIB a la dependència, i ajudar econòmicament a què les persones grans puguin ser autònomes i puguin fer front a aquestes necessitats bàsiques, que és poder viure a casa o en un entorn adaptat per tu”, ha afegit el CEO de Lura Care, perquè tot i que el poder adquisitiu de la gent gran ha pujat, encara hi ha necessitats, “i tot això canvia quan la persona necessita ser atesa al 100% en una residència, perquè no hi ha places públiques per tothom i els costos de la residència sempre són més elevats que la mateixa pensió màxima”.

Comas explica com va començar el projecte, fa gairebé una dècada: “Segons les dades de l'INE, de les persones majors de 65 anys, a Espanya més del 50% té problemes de mobilitat, i després hi havia una sèrie de prestacions, com són la dental, l'òptica i l'auditiva, que eren 100% retailers, és a dir, t'has de desplaçar perquè t'atenguin. Llavors hi havia una gran part d'aquestes persones grans que no podien ser ateses”.

"El 50% de la gent gran té problemes de mobilitat, però serveis com el dental, l'òptic o l'auditiu, t'has de desplaçar perquè t'atenguin"

La decisió, llavors, va ser clara: “En detectar aquesta necessitat vam pensar que havíem de crear un servei que estigués pensat exclusivament per trencar el problema de la mobilitat. Vam començar amb l'atenció dental i l'única solució era que el dentista s'apropés on estava la necessitat. Després hem incorporat els serveis d'òptica i auditius. El 85% de la gent gran porta ulleres, però el 50% no es pot desplaçar a una òptica. Per tant, la ullera amb el vidre trencat és molt habitual a residències i a domicilis de persones dependents”.

Lura Care ha notat també el canvi en la manera d’envellir de la gent, cap a l’envelliment actiu, i ho relaciona amb el nivell cultural de la població, que ha pujat. “Abans ens trobàvem amb la senyora, sobretot la senyora perquè era qui tenia més esperança de vida, que no havia estudiat generalment, s'havia dedicat a la casa, i al final ja sabia que acabaria els seus dies a casa de la filla”, ha narrat Comas.

20250318 FOCUS ON ECONOMIA SILVER 029
Imatge del FOCUS ON

“Ara et trobes amb persones grans, com ma mare, que té ara unes necessitats culturals, vol viatjar, vol interactuar amb persones, està molt digitalitzada, i les seves necessitats són molt diferents. Té moltíssimes ganes de viure i de fer moltes coses, i requereix molts serveis que permetin que pugui fer-ho. I després, les persones dependents, som els seus descendents els que exigim que puguin viure amb el màxim de qualitat de vida possible”, ha afegit. En ambdós casos, valoren més que abans la salut dental, visual i auditiva.

Pel que fa a les dificultats per trobar treballadors, Comas procura ser positiu: “Coneixent la realitat de les residències, no em penso queixar per la dificultat de trobar personal. A nosaltres ens costa perquè necessitem dentistes, però la nostra proposta és molt dura per un dentista. És desplaçar-te, és atendre persones que tenen deteriorament cognitiu, per tant, no col·laboren, que et peguen, que mosseguen”, ha relatat. Però, tot i això, ha fet una defensa de les cuidadores i cuidadors de les residències, que “sí que sé que mereixen més salaris i sobretot molt més reconeixement”.

La tecnologia "és una meravella"

La tecnologia està ajudant el sector assistencial, com tots. Sergi Comas, tot i que adverteix que “no podrà substituir la persona” perquè “sempre hi haurà d’haver un dentista, un òptic, un audiòleg o un cuidador”, admet que “la tecnologia és una meravella” per tot el que permet, i més ara, amb la irrupció de la intel·ligència artificial.

El fundador de Lura Care ha posat tres exemples: “Un diagnòstic explicat tècnicament per un dentista, que potser no entendries molt bé, la intel·ligència artificial te'l transforma, amb un llenguatge que pot entendre una família per WhatsApp. O per planificar les rutes de dentistes per tot el món de manera automàtica i totalment optimitzada. (...) Les trucades que es fan per avisar la família que anirem a visitar un pacient, ja es pot fer automàticament, qui truca ja no és una persona. Aquesta trucada no t'aporta gran valor, és simplement informativa, això ja és intel·ligència artificial”.

A continuació pots veure el FOCUS ON sencer, i en aquest link, tots els debats: