Quan arriben els últims dies de desembre, els mitjans de comunicació ens omplim de resums de l’any. Nosaltres volem parlar d’empreses, perquè són el principal objecte de la nostra activitat, juntament amb les qüestions econòmiques –sobretot, malauradament, els problemes— que més ens afecten. Explicar el que els passa a les empreses és explicar què li passa a l’economia, a la societat i al país.
Per això, hem fet una llista de set companyies, però és tant un resum com una projecció. Hem triat set empreses que han estat protagonistes aquest 2024, però perquè creiem que ho seguiran sent el 2025, ja sigui per les expectatives que hi ha sobre d’elles, o bé perquè estan al mig d’un procés crític o de canvi. També les hem elegit pensant que el que els hi passi el pròxim any, en el que complim el primer quart del segle XXI, serà important no només per a elles, sinó per a l’economia i el teixit productiu català.
El Banc Sabadell lluitarà per la supervivència
El Banc Sabadell ha estat un dels grans protagonistes de l’any. D’ençà que s’anunciés la intenció del BBVA de fer una opa sobre l’entitat catalana, a l’abril, bona part de la informació bancària ha estat marcada per aquesta operació.
Inicialment, Carlos Torres i el consell del BBVA ho va plantejar de forma amistosa, fent una oferta a Josep Oliu i el consell del Sabadell, que creien que seria ben rebuda. No va ser així i l’entitat catalana va rebutjar la proposta. Davant la negativa, quan semblava que el banc d’origen basc es podria replegar, va decidir presentar igualment l’opa, considerada ja hostil, perquè siguin els accionistes del Sabadell els que decideixin.
Ara l’operació es troba pendent que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) l’aprovi, per a la qual cosa encara queden uns mesos. Aquest organisme va decidir analitzar-la en fase 2, atès que considera que amenaça la competència en alguns segments i regions, com Catalunya i el País Valencià. L’última notícia ha estat que ha rebutjat les sol·licituds d’una setantena d’entitats per personar-se en el procés, davant la qual cosa, moltes al·legaran, cosa que dilatarà encara més l’operació. La CNMV, que és qui l’ha d’aprovar perquè votin els accionistes, s’esperarà que decideixi la CNMC.
Es fa difícil predir quan s’acabarà el serial, però els càlculs més optimistes parlen de finals del primer semestre, és a dir, al juny. Si la CNMC en dona el vistiplau i el BBVA segueix endavant, seran els accionistes els que tindran l'última paraula, mentre el govern espanyol decidirà si autoritza la fusió –que no l’opa, sobre la qual no pot fer res directament—. Aquest 2025 no serà només un any important per al Sabadell, serà cabdal, perquè en depèn la supervivència. I serà també cabdal per al sistema bancari català.
Grifols, davant el repte de tancar definitivament la crisi
L’altre gran protagonista del 2024 ha estat Grifols, i durant tot l’any, ja que va rebre l’atac que la va trastocar de dalt a baix el 9 de gener. Gotham City, un suposat fons o broker, va fer un informe en el qual acusava la multinacional catalana d’hemoderivats de falsejar la comptabilitat i el deute i assenyalava les relacions amb alguns dels seus accionistes com a part del problema.
El terrabastall va començar amb una caiguda a borsa de més del 40% en dos dies, però les conseqüències que ha tingut han estat colossals: Grifols continua fent la mateixa activitat, però ha apartat a la família de la gestió per primer cop en la seva història, ha canviat la direcció, part del consell, la comptabilitat, les participacions i ha aclarit la relació amb alguns dels seus accionistes.
Grifols preveu un 2025 molt més tranquil que aquest 'annus horribilis' que ha viscut el 2024, però a més de les cicatrius, té encara reptes
A mig refer a borsa i amb un nou conseller delegat, Nacho Abia, ha negociat amb un fons, Brookfield, perquè fes una opa i la tragués de borsa, a costa de què la família deixés de ser el primer accionista, però la manca d’acord amb el preu va estroncar l’operació.
Grifols preveu un 2025 molt més tranquil que aquest annus horribilis que ha viscut el 2024, però a més de les cicatrius, té encara reptes, com seguir reduint el deute i recuperar la confiança dels inversors, que cada cop que veuen el més mínim núvol sobre l’empresa, premen el botó de vendre.
Mango afronta l’era post-Andic
Mango ha perdut el seu fundador, que era encara l’ànima del projecte, aquest desembre de forma sobtada. La mort d’Isak Andic marcarà el 2025 de la firma de moda, perquè no tindrà la seva guia. Fa deu anys, quan l’empresari català d’origen turc va decidir anar a fer la volta al món i deixar el seu fill Jonathan al capdavant, l’experiència no va ser bona i va haver de tornar. Però ara, la situació és diferent.
Toni Ruiz, el conseller delegat que ha ajudat Andic els últims anys a reflotar la companyia, ha assumit ara tots els poders executius i també tot el lideratge a l’empresa, com es dedueix de les seves intervencions de cara a l’opinió pública, però també a la plantilla, en els últims dies, fent una crida a la confiança i la continuïtat del projecte.
Mango es troba en un camí ascendent que vol mantenir, amb 3.100 milions d’euros de facturació i 15.000 empleats, xifres que preveu apujar fins als 4.000 milions i 20.000 treballadors el 2026, i l’objectiu de créixer sobretot als Estats Units. Aquest serà el gran repte, mentre resol, també, la qüestió successòria: Ruiz ha assumit la presidència de forma temporal i en el futur, potser ni el 2025, es veurà qui acaba sent el president i si la família és capaç de mantenir l'essència de l'empresa.
El canvi de rumb de Criteria
La Fundació La Caixa ha estat notícia aquest any pels canvis en l’organigrama –Isidre Fainé ha renovat les direccions generals de la fundació i de CriteriaCaixa—, però especialment pel canvi de rumb en la política inversora del seu holding. L’arribada d’Ángel Simón a la direcció de CriteriaCaixa ha anat acompanyada d’un impuls inèdit en la seva aposta industrial, tant pels milers de milions que hi està dedicant com pel que fa a la importància estratègica de les seves apostes.
Criteria va anunciar, quan va comunicar el fitxatge de Simón, que volia tenir un paper més actiu en el panorama inversor, i ho va ratificar en la presentació del seu pla estratègic, a la primavera. D’aleshores ençà, el holding de La Caixa ha passat de poc més del 2% de Telefónica a gairebé el 10%, situant-se al mateix nivell que els dos altres accionistes; ha comprat més del 9% d’ACS; ha tornat a entrar a Colonial, i com a primer accionista, amb el 17,3%, i ha donat suport a la sortida a borsa de Puig, de la que té un 3%. Això sí, també ha pactat la venda de Saba a Interparking.
Aquest 2025, Criteria ha de consolidar aquesta estructura, seguir fent créixer les carteres menys estratègiques, com la de diversificació, i acabar de resoldre la composició accionarial de Naturgy, on el fons CVC (20%) fa anys que busca una sortida i les opcions que s’han buscat, com dividir l’empresa o buscar l’entrada d’un altre fons, no han reeixit.
Nvidia, el nou líder global
La tecnològica estatunidenca acabarà l’any gairebé triplicant el valor en borsa amb el qual el va començar, i havent-se convertit, per sorpresa, en l’empresa cotitzada més gran del món. També triplica beneficis, i en els primers nou mesos de l’any, ha guanyat més de 50.000 milions de dòlars.
Nvidia s’ha convertit en una empresa clau en la revolució tecnològica actual, que té com a grans protagonistes els microxips. El fabricant de xips ha agafat avantatge i l’està aprofitant, a cavall de la intel·ligència artificial, així que sembla que el 2025 pot tornar a ser el seu any, però ha d’anar amb compte amb la creixent competència en un sector en el qual un canvi de tecnologia pot capgirar el marcador.
Ebro i la reindustrialització de la Nissan
Aquest ha estat també l’any de la reindustrialització de l’antiga fàbrica de Nissan a la Zona Franca de Barcelona, transformada ara en l’Ebro Factory. Va ser un procés molt llarg, després del traumàtic tancament de la planta per part del grup japonès, que va passar per un concurs públic i la reorientació de part de la plantilla.
Inicialment, havien de ser QEV i BTech qui lideressin la reindustrialització, però finalment tot l’accionariat del hub ha quedat en mans d’aquesta última, que s’ha associat amb el grup xinès Chery per fabricar cotxes a la planta. A més, ha recuperat la mítica marca Ebro.
El 2025, preveuen fabricar entre 15.000 i 20.000 cotxes, amb el repte tant de consolidar el projecte industrial com de ser capaços de fer-se un forat en el mercat. Només així aconseguiran arribar a l’objectiu del 2029, de fer 150.000 unitats anuals.
Holaluz busca la llum al final del túnel
Holaluz ha viscut un 2024 molt convuls, en el que les dificultats financeres han posat en perill fins i tot la seva continuïtat. Tot plegat arran de la crisi de l’autoconsum, el sector pel qual l’elèctrica catalana havia apostat fortament.
Els problemes afloraven ja fa un any, quan va anunciar un expedient de regulació per a 200 persones. Poc després, dos dels seus accionistes, que estaven també en el consell d’administració, van mostrar reticències respecte a les xifres presentades per l’empresa i, després de mesos de pugnes, van acabar sortint.
A principis de novembre, va anunciar un acord amb Icosium, un fons desconegut acabat de crear, que va sortir al rescat d’Holaluz amb una inversió de 22 milions d’euros. Ara, l’empresa es troba en procés de refinançament del seu deute, que ha de culminar el primer trimestre del 2025. El gran repte que té l’any que està a punt de començar és, doncs, deixar enrere els problemes financers, però també avançar en la millora dels resultats per poder-se centrar en el creixement.