Bon dijous! Aquesta setmana és una mica més curta, però estan passant moltes coses en l'àmbit empresarial. I no són menors. Dimarts, Ciments Molins va aprovar tornar la seu a Catalunya i es va convertir en la primera gran empresa, de les que van traslladar el seu domicili social el 2017 després del referèndum de l’1 d’octubre, en retornar-la.
El mateix dimarts, el fundador de Glovo, Oscar Pierre, va declarar davant el jutge d’instrucció per delicte contra els drets dels treballadors. L’empresa de repartiment de menjar i altres productes a domicili ha seguit tenint els seus riders amb contractes d’autònoms tot i la llei del govern espanyol que ho prohibia, motiu pel qual ha acumulat multes i sentències en contra.
En la declaració davant el jutge, Pierre va defensar que el model de treball de Glovo és legal, com va explicar Sara Casas. Però llavors va haver de respondre per què el dia abans, dilluns, va anunciar que finalment, després d’anys d’estira i arronsa amb les administracions i la justícia, va anunciar que contractaria els repartidors. Pierre ho va qualificar de “coincidència en el temps”.
La mesura va sorprendre perquè suposa un gir de 180 graus en l’estratègia de Glovo i, en donar-se a conèixer el dia abans de la declaració, es va interpretar com un anunci pensant en el judici. El CEO de l’empresa va negar-ho i va assegurar que buscava la “pau social” i estalviar-se conflictes amb la Inspecció de Treball i els tribunals. Aquesta pau social li costarà molts diners: 100 milions, segons càlculs de la pròpia empresa, que es restaran del seu ebitda.
Per si tot això no fos poc, el seu competidor Just Eat va anunciar que ha demandat Glovo per competència deslleial i li reclama 295 milions en danys i perjudicis. El motiu és el mateix: el model de contractació dels repartidors. Tot plegat –l’anunci de Glovo, la denúncia i el càlcul de costos de la legalització dels riders– va provocar que les accions de Delivery Hero, matriu de Glovo, caiguessin fins a un 15%.
Aquesta setmana han passat més coses a nivell empresarial, i hem posat el focus en algunes històries d’èxit i en els directius que han estat protagonistes.
Les empreses de la setmana
Almirall fa 80 anys:
La farmacèutica catalana controlada per la família Gallardo ha celebrat aquest dimecres el seu 80 aniversari, com ha explicat Maria Teresa Coca. L’última gran aposta d’Almirall ha estat la dermatologia, a la qual ha invertit 1.000 milions d’euros en l’última dècada, equivalent al 12% de la seva facturació. L’acte commemoratiu de l’aniversari el van celebrar al centre d’R+D de Sant Feliu de Llobregat, tota una declaració d’intencions, amb la presència del conseller delegat, Carlos Gallardo, així com del seu pare i el seu tiet, Jorge i Antonio Gallardo, als quals va acompanyar Salvador Illa, que un dia després de l’anunci de retorn de Molins, va defensar que l’estabilitat institucional afavoreix la inversió.
Celsa busca soci:
Des que un grup de fons d’inversió es van quedar la siderúrgica catalana Celsa que sonava que buscaven un soci industrial. Tot i això, van seguir amb l’activitat després que el consell, presidit per Rafael Villaseca, fitxés com a CEO Jordi Cazorla. Divendres passat, l’empresa va anunciar que, ara sí, inicia la cerca d’un inversor espanyol amb vocació industrial que assoleixi el 20% de les accions. L’empresa catalana ha contractat Grant Thornton i Citigroup perquè l’acompanyin en el procés. La primera empresa haurà de determinar el valor de mercat de l’operació i el banc serà assessor en la col·locació. Celsa ha iniciat el procés després de posar en marxa el pla d’eficiència dissenyat per la consultora Bain i tancar l’ampliació de capital.
Samara, l’autoconsum que creix:
Moltes empreses que van apostar pel negoci de l’autoconsum energètic ho estan passant malament, després de les baixades de preus de l’electricitat. Però no totes. Un cas oposat als que estem acostumats a llegir és el de Samara, que preveu triplicar facturació, fins a superar els 9 milions d’euros, com va explicar el seu CEO, Manel Pujol, a Germán Aranda. El que no va voler aclarir és si seguirien en pèrdues, que l’any passat van superar els 3 milions d’euros. Samara es troba en plena expansió per tota l’Espanya peninsular, que està finançant amb una ronda d'inversió de 10,5 milions d’euros que va tancar el setembre i que també li servirà per començar a instal·lar aerotèrmies, sistemes de climatització eficients 100% elèctrics.
Scopely, el videojoc que aposta per Barcelona:
El del videojoc és un sector que, sense fer gaire soroll, s’ha fet un lloc important en l’ecosistema empresarial català i no para de guanyar pes. Un bon exemple és Scopely, empresa fundada a Los Ángeles i que, quan buscava seu a Europa, va apostar per Barcelona, “tant pel talent, com les universitats, la qualitat de vida i, per descomptat, també pel clima", va explicar Hugo Pibernat, màxim representant de l’empresa a l’Estat, a Sara Casas. Scopely, empresa creadora dels videojocs Monopoly Go!, Scrabble i que ha desenvolupat també els de Marvel i Star Trek, té més de 2.000 treballadors a nivell mundial, dels que prop d’un miler estan a Espanya.
Els directius protagonistes
Pocs empresaris poden dir que han creat un líder mundial d’un sector, i menys encara des d’un origen humil i rural. El 1969, Joan Planes i Vila va fundar la primera empresa del que seria el grup Fluidra, líder del sector de les piscines i el wellness, i que va dirigir durant més de 30 anys. Vam poder entrevistar-lo perquè ens expliqués què fa ara i ens donés la seva visió de l’economia, l’empresa i el món avui. Planes es dedica a dues fundacions, una per ajudar comunitats i col·lectius desafavorits en el món de la cultura i també a partir de l’aigua, i una altra per fer revifar el seu poble, Estamariu (Alt Urgell), a nivell econòmic. I encara té temps per fer pilates.
El Grup Bon Preu ha incorporat quatre independents al seu consell d’administració per professionalitzar-lo i posar més atenció a alguns aspectes, com la sostenibilitat. El fitxatge que ha fet per aquest últim àmbit és Marta Subirà, que va ser directora general de Polítiques Ambientals i secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat del Govern, càrrecs que va ocupar durant una dècada, entre el 2011 i el 2021. De fet, també presideix la comissió de sostenibilitat de Bon Preu. Subirà forma part d’altres consells i assessora en matèria no només climàtica, sinó també d’ESG, mobilitat i biodiversitat.
En les últimes setmanes hem informat en exclusiva de les últimes novetats respecte del futur Museu Carmen Thyssen de Barcelona. Fa uns dies, Josep Maria Casas va explicar que el fons d’inversió Stoneweg va tancar la compra de l’edifici on s’ubicarà, el del Cine Comèdia de la Gran Via, per més de 75 milions d’euros. Qui va signar la compra va ser Jaume Sabater, CEO de Stoneweg, el directiu clau per a que aquest projecte avanci, ja que va negociar primer la promoció del museu, la seva instal·lació al Comèdia i, finalment, la compra de l’edifici. Natural de Portbou (Alt Empordà), Sabater ha desenvolupat la seva carrera a mig camí de Barcelona, Andorra i Suïssa.
Això és tot per avui. Si t’ha agradat, comparteix la newsletter. Fins la setmana que ve!