Aquest dijous va ser un dia important a les torres negres de La Caixa. Hi havia consell d'administració de Criteria, en el que Isidre Fainé va sortir reelegit i, amb la discreció amb què sol actuar quan es tracta de decisions importants, va proposar i aprovar el relleu del conseller delegat, Marcelino Armenter, per Ángel Simón.

L'arribada del president d'Agbar a Criteria es produirà l'1 de febrer. Segons la nota enviada pel hòlding de participades de La Caixa, el canvi pretén "obrir etapa" i "donar impuls al projecte, amb l'objectiu d'assegurar els recursos econòmics que necessitarà la Fundació La Caixa els pròxims anys". De fet, l'organització comptarà aquest any amb un pressuposat rècord de 600 milions per a obra social.

Aquest és el gran objectiu: assegurar l'obra social. Per això, se li encomanarà a Simón que busqui noves inversions per aconseguir ingressos, però des d'un punt de vista continuista. No s'espera que faci cap gir ni canvis dràstics. Criteria s'ha estabilitzat després de la fusió de CaixaBank amb Bankia, els canvis a Naturgy i la venda d'Abertis, i toca consolidar-los i que la cartera continuï creixent, en actius –que ja superen els 26.000 milions d'euros— i dividends.

No obstant això, sí que tindrà deures i amb certa urgència. Amb tres noms propis: Naturgy, Telefónica i Saba. Les dues cotitzades viuen moviments en el seu accionariat que poden provocar canvis en la seva governança, i cal veure en quina posició quedarà el grup català. Respecte al grup d'aparcaments, la seva venda, que porta anys a l'agenda, continua encallada malgrat l'oferta d'Interparking.

La venda frustrada de Saba

Criteria va arribar a un acord amb el grup belga, el novembre de 2022, per negociar en exclusiva la venda de Saba. Es va donar fins al juny de l'any passat, però el termini va vèncer i l'operació no es va dur a terme. Tampoc no es va donar per cancel·lada i al setembre, Salvador Alemany, president de Saba, va assegurar que encara estava a sobre de la taula.

El cert és que pocs a La Caixa confien ja en aquesta via per vendre el grup d'aparcaments, valorat en uns 900 milions, si bé el preu mai no es va donar a conèixer. El problema estava en el fet que un dels fons accionistes d'Interparking no podia assumir la compra pels nivells de deute en els que se situava. Totes les parts confiaven que ho resoldria, però la solució no ha arribat. Per això, es dona per fet que una de les principals tasques de Simón serà capitanejar la recerca d'un nou comprador per als aparcaments, sigui la seva totalitat o només una part, o buscar una altra via per a monetitzar aquesta participada que aporta molt pocs dividends.

Nous moviments a Naturgy

A Naturgy hi torna a haver moviments. Sembla que en l'energètica que presideix Francisco Reynés mai no arriba la calma. Després de l'entrada d'IFM, que no va agradar a Fainé per les formes –no va ser avisat–, i que va provocar que Criteria hagués de comprar accions per mantenir-se com a primer accionista amb el creixement dels fons, Reynés va traçar un pla per dividir l'empresa en dos i donar sortida a alguns accionistes, com els fons GIP i CVC. Però el govern espanyol el va frustrar i va provocar malestar en els fons, que van intentar forçar Reynés a acceptar un CEO que li restés poder. No ho van aconseguir. Amb el suport de Fainé, que va apadrinar al seu dia la seva arribada a l'antiga Gas Natural, el president va guanyar la pugna, però es va comprometre amb els fons a apujar el dividend i buscar-los alguna via de sortida.

Quan això encara no s'ha produït, apareix Blackrock. El fons d'inversió privat del món més gran ha acordat la compra de GIP, per la qual cosa tindrà una participació de més del 20% a Naturgy. El govern espanyol, tanmateix, s'ha tornat a posar pel mig i vol que el fons passi per l'escut antiopes i, així, poder posar-li condicions. Enmig d'aquest embolic, IFM continua comprant accions i ja ha superat el 15% de Naturgy, situant-se molt a prop del llindar per reclamar el segon accionista. No ho farà, de moment, però si ho fa pot provocar més moviments en el consell, que a més ha d'afrontar la transició de GIP a Blackrock.

La Caixa s'està mantenint a l'expectativa dels canvis, però també suposen un risc per a la seva posició. Criteria és el primer accionista, amb el 26,71%, però GIP i CVC tenen una mica més del 20% i, amb IFM, sumen a prop d'un 56%, i per això una possible acció coordinada dels tres pot deixar al grup català en fora de joc. No s'ha d'oblidar que Reynés, encara que és un president executiu i no representa cap accionista, és un home de Fainé.

El doble paper de Fainé a Telefónica

A Telefónica la situació és complexa. Criteria només té un 2,55%, després d'anys comprant dia a dia, i no consta a la CNMV entre els accionistes rellevants. No obstant això, Fainé és vicepresident de Telefónica –precisament aquest divendres compleix 30 anys en el càrrec– en representació de CaixaBank, que va heretar la històrica participació de La Caixa quan era una caixa i té el 4,88%. Per tant, entre ambdues controla més del 7% i seria el primer accionista abans de l'arribada al 9,9% de Saudí Telecom (STC) i l'entrada de la SEPI amb fins a un 10%.

Són precisament aquests dos fets els que provoquen que Telefónica sigui a les portes de canvis importants en la seva governança. Amb l'empresa pública amb aquest 10%, el govern de l'Estat pretén crear un nucli dur espanyol a la teleco, amb BBVA, CaixaBank i Criteria, que sumarien un 22% de la companyia, davant de la irrupció de STC i la possibilitat que els seus possibles plans per a Telefónica no siguin del gust de l'Executiu de Pedro Sánchez.

Però el cert és que les relacions d'aquests dos bancs amb el govern espanyol tampoc no són excel·lents. De fet, tenen una guerra per l'impost al sector bancari. A més, fonts financeres van explicar que el Ministeri d'Economia va impulsar el pas de la SEPI sense buscar prèviament el beneplàcit dels principals accionistes espanyols de Telefónica. Tampoc no convenç, sigui dit de passada, l'entrada de STC, que també els va agafar per sorpresa.

Amb aquesta situació, La Caixa no ha canviat la seva línia, que es basa en dos aspectes: la confiança en la gestió i les línies estratègiques marcades per José María Álvarez Pallete, directiu a qui Isidre Fainé valora, i la compra d'accions gairebé diàriament, com mostra precisament de la confiança. Però els canvis entre els accionistes majoritaris, que passaran de ser Blackrock, BBVA i CaixaBank a la SEPI i STC, provocarà moviments en el consell. Criteria, per tant, haurà d'estar atent a això i actuar per protegir la seva inversió. El criteri serà, sempre, assegurar el dividend. Aquest és el gran repte de Simón.