El Sindicat de Treballadors (STR), majoritari en algunes de les grans multinacionals establertes a la petroquímica de Tarragona, manté la batalla per impedir que el govern espanyol converteixi en permanent l'impost a les energètiques. En la seva lluita, el sindicat té previst reunir-se amb totes les forces polítiques de l'arc parlamentari espanyol i català. L'STR fa una crida als representants polítics a defensar l’ocupació i l'estabilitat econòmica del país. Això després que la setmana passada demanessis, per una carta, la complicitat del president de la Generalitat, Salvador Illa, en una missiva en la qual li demanaven que intervingui davant del govern espanyol perquè reconsideri la voluntat de fer permanent l'impost a les energètiques.

Aquest dimarts ha estat el torn del diputat de Junts al Congrés, Josep Mari Cruset Domènech, amb qui han mantingut una reunió. "Confiem que Junts utilitzi la seva influència al Congrés per evitar que aquest impost, concebut inicialment com una mesura temporal, es converteixi en una càrrega permanent que castigui la competitivitat i contradigui les directrius europees", ha assegurat Jordi Margalef, Secretari de Comunicació de l'STR. L'organització dels treballadors de grans empreses com Cepsa o Repsol, ha indicat al representant de Junts que "darrere de cada xifra hi ha persones amb famílies i projectes de vida que no podem permetre’ns sacrificar en nom d’una política fiscal errònia i a curt termini".

Llocs de treball i menys ingressos fiscals

En la mateixa han abordat, segons un comunicat del sindicat, l’amenaça greu que suposa per a l’ocupació en el sector petroquímic la proposta d'un impuestazo permanent a les empreses energètiques. Aquesta mesura, segons alerta l'STR, podria provocar la desinversió de Repsol, posant en risc projectes estratègics com el de Tarragona, valorats en 1.100 milions d'euros (un electrolitzador de gran capacitat i una ecoplanta per produir biocombustibles).

Això suposaria un impacte que va més enllà de les xifres, ja que les conseqüències d’aquesta decisió transcendirien l’àmbit empresarial, afectant directament milers de treballadors, des d’operaris fins a personal tècnic i administratiu, posant en perill l’estabilitat econòmica de comunitats senceres que depenen d’aquest sector. La pèrdua d’ingressos fiscals per a les administracions locals i autonòmiques comprometria la prestació de serveis públics essencials.