Els sindicats UGT, CCOO i USOC han constatat l'amenaça d'"un espoli programat" pels fons propietaris del grup siderúrgic Celsa que, en el seu entendre, fingeixen el trossejament dels actius industrials de la companyia per començar a rendibilitzar la seva inversió. Els representants sindicals denuncien que l'encàrrec d'una auditoria o valoració de les filials estrangeres a la consultora Citi és el primer pas per vendre-les. Un d'extrem que els fons desmenteixen, assegurant que "la decisió respon a la voluntat que té la companyia d'aprofundir en el coneixement i alternatives que ofereixen les seves divisions internacionals". "Es tracta d'un exercici d'exploració i en cap cas no s'ha pres cap decisió concreta", manifesten fonts properes a l'empresa. Mentrestant, els sindicats temen que la venda de les filials de Polònia, Noruega i el Regne Unit sigui l'objectiu de la direcció i alerten que aquests negocis aporten el 50% del resultat operatiu de la companyia, el valor del qual va ser de 867 milions d'euros el 2022 -amb un increment del 29% en relació amb 2021-, segons les últimes dades disponibles que en el seu dia va difondre l'antiga propietat del grup, la família Rubiralta, que va abandonar la companyia acatant una sentència judicial.

La nova direcció, liderada pel conseller delegat Jordi Cazorla, que ha mantingut reunions amb els representants d'UGT i CCOO després d'assumir el càrrec el mes de gener passat, únicament ha admès que està auditant els actius del grup a Espanya i l'estranger, i que no disposa encara d'un pla industrial. Però per als sindicats, darrere dels seus interessos figura el de "recuperar la inversió" i, amb la venda de les filials, "no només la recuperarien, sinó que la multiplicaran per dos o per tres," denuncien i adverteixen que "amb un clar retrocés en la capacitat de generació de rendibilitat i sostenibilitat de Celsa". Això conduiria "a la desaparició total del grup", ja que després de la venda, la indústria que quedaria a Espanya, en la que treballen unes 4.000 persones, també seria objecte de desinversió pel fet de tenir una mida més ajustada per trobar comprador.

Segons dades dels sindicats, la direcció sap que les filials estrangeres tenen un important potencial de creixement, especialment Polònia i Noruega. En el primer cas, el negocio polonès és actualment un dels més rendibles per a la siderúrgica i aporta un terç del resultat operatiu, en un mercat amb fortes expectatives de creixement, tant internament per tractar-se d'un país en desenvolupament -amb una alta demanda del sector de la construcció- i en l'àmbit exterior per la seva proximitat a Ucraïna, un país que s'haurà de reconstruir. Respecte a Noruega, es pot dir que es tracta d'un mercat tancat en el qual Celsa té una destacada quota de mercat, de manera que "no només ven tot el que produeix, sinó que fins i tot necessita importar per satisfer la demanda que té", asseguren fonts sindicals a ON ECONOMIA. Això es deu, entre altres, a les estrictes mesures de salvaguarda que els països nòrdics apliquen sobre determinats productes d'acer.

UGT i CCOO manifesten que "aquest tipus d'operacions van clarament en contra dels interessos de les persones treballadores, provocant un alt grau d'incertesa en el futur industrial i laboral de totes les plantes del grup a Espanya" i que sol·licitaran reunions amb el Ministeri d'Indústria per comunicar l'incompliment dels compromisos subscrits per a l'entrada dels fons en el capital de Celsa, on clarament es comprometien en mantenir la integritat del grup i a donar entrada a un soci industrial espanyol. Ambdues organitzacions sol·liciten que "el Ministeri i el govern espanyol prohibeixin clarament les desinversions programades i executin la ràpida entrada del soci industrial siderúrgic espanyol, el qual hauria de participar en el disseny del pla industrial del grup".