Bon dijous! La pujada del salari mínim interprofessional (SMI) ha estat tema de debat, polèmica i fins i tot batussa dins mateix del govern espanyol. L’important és que puja, fins als 1.184 euros al mes per 14 pagues, però l’assumpte té diverses arestes.
Una és la fiscal, ja que el govern espanyol –per ser exactes, la seva part del PSOE i, en concret, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, amb el suport de Pedro Sánchez–, ha decidit que per primer cop comenci a tributar, cosa que farà que una part dels treballadors que el perceben paguin fins a un 45% de l’augment en IRPF. S’entén que Hisenda no vulgui renunciar a aquests ingressos, ja que si apugés el mínim exempt, també deixarien de tributar centenars de milers de pensionistes, com va explicar Juan Ferrari. Però no s’entén que la ministra i vicepresidenta ho vengui com per fer “pedagogia” que paguin els que tenen el sou més baix. La tributació li ha costat una batalla pública amb una altra vicepresidenta, Yolanda Díaz, que no només hi està en contra sinó que la seva formació, Sumar, ho lluitarà al Congrés.
Una altra aresta és territorial. L’objectiu del govern espanyol és que l’SMI sigui el 60% del salari mitjà, però és clar, aquest és molt diferent en funció de comunitats autònomes, províncies i fins i tot municipis. És evident que no pot anar per barris, però Junts s’ha posat al capdavant de la reivindicació del salari mínim català, que té tot el sentit del món: a 25 dels 32 municipis més grans de Catalunya, l’SMI no arriba al 60% del salari mitjà. De fet, el salari mínim català hauria de ser 174 euros més alt que l’espanyol per arribar a aquest 60%. La diferència, doncs, no és anecdòtica.
Una tercera aresta és l’empresarial, perquè la pujada de l’SMI s’ha decidit, de nou, sense diàleg amb les patronals. Tret d’alguns sectors, amb especial impacte en les pimes el cert és que el perjudici no és molt gran i, a més, socialment s’entén que, amb la inflació dels últims anys i l’encariment de coses tan bàsiques com l’habitatge, la mesura és necessària. Però si a la teva empresa afecta la pujada de l'SMI, com ha denunciat Cepyme, ens ho pots explicar als comentaris.
Hem parlat de moltes empreses en l’última setmana, però quatre les hem tingut al plató, en una nova entrega de FOCUS ON, en aquest cas, dedicat al sector educatiu. Es tracta de Ramon Eixarch, president de l’EduTech Cluster i CEO de Wiris, Andreu Dotti Boada, CEO i cofundador d'Innovamat, Lourdes Guàrdia Ortiz, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, i Baptista Borrell, director d’Educació de Seidor, que han demanat una aposta per la recerca en el sector, sobretot per aprofitar millor les tecnologies i la IA en la millora de l’educació. Pots veure el debat en aquest enllaç.
FOCUS ON, l’aposta d’ON ECONOMIA pels debats sectorials, no s’atura i la setmana que ve centrarem el diàleg en les start-ups, ja que ens trobem a les portes del 4YFN, el punt de trobada de les empreses emergents en el marc del Mobile World Congress, que se celebra a Barcelona la primera setmana de març.
Però a més d’aquestes, hem posat el focus en altres empreses, així com en una de les discoteques més conegudes de Barcelona, que canvia de mans, sense oblidar-nos dels directius protagonistes.
Les empreses de la setmana
Luz de Gas canvia de mans
Poques discoteques de Barcelona són tan conegudes com el Luz de Gas, que ara és actualitat per motius econòmics. I és que el seus propietaris, Fede Sardà i Fernando Vila, han decidit traspassar el negoci després de 30 anys de gestió, com va explicar Germán Aranda. Els compradors són els amos de la discoteca de moda del Pirineu, Nördic Cerdanya, Álex i Cristian Gallardo i Joan Sánchez, Aleix Ramoneda (The Project i Idilic Festival) i l’influencer Alex Recort. La Sara Casas va parlar-hi i ens ha explicat aquest dijous com serà el futur Luz de Gas.
BonÀrea s’electrifica
BonÀrea es prepara per al creixement de l’ús del vehicle elèctric que s’espera per als pròxims anys. El grup agroalimentari, que també disposa d'estacions de servei, ha signat un acord amb Iberdrola | bp pulse per electrificar 66 estacions de servei de bonÀrea Energia, amb un total de 202 punts de recàrrega ràpida i ultraràpida, com va explicar Maria Teresa Coca. El pla es desenvoluparà fins a finals de 2025 i reforçarà l'accés a la recàrrega d'alta potència del grup de Guissona a Catalunya, Aragó, Navarra i el País Valencià.
Transgourmet suma a Mallorca
Transgourmet Ibèrica, amb seu a Vilamalla (Girona) i propietària dels supermercats Suma, ha comprat el grup de distribució d’alimentació Moyà Saus, de Mallorca. L'empresa mallorquina factura 70 milions d'euros, disposa de dos centres de distribució -una de frescos a Mercapalma i una altra d’alimentació seca al polígon industrial de Son Castelló (Palma)-, 4 cash&carry i més de 70 supermercats, entre propis i franquiciats, sota les ensenyes comercials de Bip Bip i Eurocop, en diferents punts de l'illa de Mallorca. Transgourmet Iberia, filial de distribució a l'engròs d'alimentació de la cooperativa suïssa Coop, vol iniciar una nova etapa d’expansió i creixement del negoci de distribució a l’hostaleria i el retail de proximitat.
Coca-Cola Europacific Partners reparteix 1.000 milions
Poques vegades parlem d’empreses tant grans, però no podem oblidar l’origen català de l’embotelladora més gran del món del refresc més popular del planeta, Coca-Cola. L’empresa catalana Cobega està a l’origen de Coca-Cola Europacific Partners i la seva presidenta és també catalana, Sol Daurella. La ja multinacional va obtenir un benefici net de 1.444 milions d'euros el 2024, un 13,5% menys, tot i que en termes comparables, es va incrementar un 8,7%, segons va comunicar la companyia, que va facturar 20.438 milions. A més, l’empresa va anunciar que repartirà 1.000 milions d'euros als seus accionistes mitjançant un programa de recompra d'accions que s’allargarà durant l'any vinent.
Els directius protagonistes
Comencem amb un nomenament. La cadena de forns amb cafeteria 365 Obrador ha reorganitzat la cúpula directiva amb la incorporació de Patricia Cortizas com a consellera delegada. La decisió de la companyia familiar catalana s'emmarca en el pla d'expansió que vol abordar i que pilotarà Cortizas amb la vista posada en el creixement de la cadena fora de Catalunya. Des de la direcció general del grup, Agustí Tena, fill del fundador, ja ha posat la capital espanyola en el full de ruta del creixement empresarial.
D’ençà que va vendre’s el gegant del joc Cirsa, Manuel Lao Hernández s’ha dedicat a moure les inversions i, atès als resultats, li va prou bé. Nortia, el holding de l’empresari català d’origen andalús, va guanyar 69 milions d’euros el 2023, l’últim any del qual té els comptes al registre, i en el qual va entrar en noves societats, com la inversora Arcano Asesores Financieros, i va incrementar el seu pes en d’altres, com la cotitzada Sacyr.
Hi ha moltes empreses petites i mitjanes que fan bé la feina i creixen i sovint no hi posem el focus. Aquesta setmana hem parlat d’algunes, com Primaderm. L'empresa catalana de dermocosmètica que dirigeix Amanda Reig va tancar el 2024 registrant un augment de les vendes del 40,2% respecte a l'any anterior, fins als 25 milions, i amb un ebitda de més de 5 milions. L'empresa de Gavà s’ha centrat en la ciència, l'eficàcia i l'educació, està present a 600 farmàcies i aspira a créixer més d'un 30% enguany amb una forta aposta internacional.
Això és tot per avui. Si t’ha agradat, comparteix la newsletter. Fins a la setmana que ve!