Des que es va constituir l'Institut de l'Empresa Familiar (IEF) el 1992, fa 31 anys, un total de 15 empresaris han passat per la presidència d'aquest selecte lobby empresarial, tots homes. Cap dona no l'ha liderat en les seves tres dècades d'existència. No obstant això, entre el seu centenar de socis, grans companyies de capital familiar, hi ha el convenciment que tot canviarà en l'assemblea del maig vinent en la qual es proclamarà el successor d'Andrés Sendagorta (Sener). Les mirades s'adrecen cap a les dues actuals vicepresidentes, la catalana Sol Daurella (Coca-Cola Europacific Partners) i la mallorquina Sabina Fluxà (Grup Iberostar).
Fonts properes a la junta de l'IEF confirmen que la primera presidència femenina és una "opció" que està guanyant punts encara que eviten pronunciar-se per un nom concret i recorden els "equilibris" interns. Aquests equilibris tenen a veure amb la representativitat territorial i les relacions de poder entre els seus membres. Aquestes fonts recorden que aquest lobby ha potenciat en els últims anys la seva dimensió social amb aspectes com la conciliació familiar i la "presència de la dona en posicions clau".
No obstant això, la presència de la dona als òrgans de l'Institut de l'Empresa Familiar està sota mínims. Dels 22 membres de l'actual junta que presideix Sendagorta, només hi ha tres dones: dues vicepresidentes, Daurella i Fluxà, i una única vocal, Pilar Martínez Cosentino (vicepresidenta executiva de Grup Cosentino).
Una altra dada reveladora és que en el Congrés de l'Empresa Familiar que va finalitzar aquest dimarts a Bilbao, dels 38 ponents que van prendre la paraula només hi havia cinc dones: Ana Botín (presidenta de Banco Santander), Patricia Riberas (directora d'excel·lència de Gestamp), Rocío Osborne (directora de comunicació d'Osborne), la marroquina Houda Benghazi (Institut de l'Enterprise Familiale Maroc) i l'esmentada Fluxà.
En tot cas, la decisió correspon al president de l'IEF, en aquest cas, a Sendagorta. Ell decidirà el seu successor o successora. Sendagorta va comentar en el congrés que el seu antecessor en el càrrec, Marc Puig (Puig), li va trucar un dia per oferir-li que ocupés el seu lloc. Li va respondre que l'acceptava, si bé li va demanar 24 hores per pensar-ho. Per tant, serà Sendagorta qui decideixi el seu successor, però ja se li ha fet arribar el desig de bona part dels socis de nomenar un dona.
Amb tan poques dones a la cúpula de l'Institut de l'Empresa Familiar, les més ben situades per liderar-lo són les seves dues actuals vicepresidentes encara que cap no s'ha pronunciat encara sobre això. Un empresari català reconeix que el món de l'empresa familiar està dominat per homes per una qüestió de "tradició" que no defensa en absolut. En aquest sentit, recorda que tant Daurella com Fluxà són les primogènites de les seves respectives famílies i que no tenen germans homes.
Sol Daurella Comadran (Barcelona, 1966) és la primogènita de les dues filles de José Daurella Franco, mort el 2014. Presideix Coca-Cola Europacific Partners, l'embotelladora més gran d'aquesta beguda del món. Estava entre els assistents de l'últim congrés de l'empresa familiar. Sempre ha estat molt implicada en aquest lobby.
Sabina Fluxà Thienemann (Palma de Mallorca, 1980) també és la germana gran de les dues que va tenir l'empresari hoteler Miguel Fluxà Roselló (Inca, 1938). És vicepresidenta executiva i CEO de Grup Iberostar. També va participar en el Congrés de l'Empresa Familiar. Fins i tot va conduir una conversa amb Ana Botín, presidenta de Banco Santander, en la qual aquesta va mantenir que els beneficis empresarials no estan disputats amb la responsabilitat social.
La tercera opció seria la de Pilar Martínez Cosentino (Almeria, 1979), vicepresidenta executiva de Grup Cosentino, fabricant i distribuïdor de superfícies –especialment de pedra, marbre i altres materials– per a arquitectura i disseny. El 2021 va facturar més de 1.300 milions d'euros i va ocupar més de 5.300 persones a tot el món. Abans d'ocupar responsabilitats en l'empresa de la seva família va treballar per a KPMG.
Fins ara, per la presidència de l'IEF han passat 15 presidents, amb un mandat limitat a dos anys. D'aquests, set són catalans – Leopoldo Rodés (Media Planning, actual Havas), Mariano Puig (Puig), Josep Maria Serra (Catalana Occidente, actual GCO), José Manuel Lara Bosch (Planeta), Isac Andik (Mango), Javier Moll (Premsa Ibérica), Marc Puig (Puig)–, tres madrilenys -Rafael del Pino (Ferrovial), José Manuel Entrecanales (Acciona), Francisco J. Riberas (Gestamp)–, un balear –Simón Pedro Barceló (Barceló)-, un valencià -Juan Roig (Mercadona)–, un aragonès -Alfonso Solans (Pikolin)– un andalús -Ignacio Osborne (Osborne)– i un basc, encara que nascut i resident a Madrid -Andrés Sendagorta (Sener)–.