El nom deep tech (tecnologia profunda, en anglès) podria evocar la cèlebre deep throat que va provocar la caiguda del president Nixon en el cas Watergate o certa pel·lícula pornogràfica, però no hi té res a veure. La enginyera d’origen indi Swati Chaturvedi, cofundadora i CEO de la californiana Propel(x), va encunyar el terme deep tech per referir-se a les “innovacions tecnològiques que fan del món un lloc millor”. Són un tipus d’start-ups tecnològiques que es diferencien de la resta pel desig de resoldre grans problemes socials. Chaturvedi va posar dos exemples per fer-ho més comprensible: l’ús d’anàlisi de dades per aconseguir que els agricultors augmentin les collites o el disseny de nous medicaments per lluitar contra el càncer.
A Catalunya hi ha 340 deep tech, que suposen el 16,2% del total d’start-ups, segons l’estudi elaborat per Acció –l’agència de la Generalitat dedicada a la competitivitat de l’empresa catalana– que va presentar el conseller Miquel Sàmper dijous passat. Aquestes 340 deep tech van facturar l’any passat 166 milions d’euros i van donar feina a 2.735 persones.
L’estudi d’Acció defineix les deep tech com “aquelles start-ups amb arrels en la ciència, la tecnologia i l’enginyeria que ofereixen solucions transformadores”. Afegeix que tenen una escalabilitat lenta, que solen sorgir del sistema universitari o de la recerca i que necessiten talent empresarial i de les disciplines de les STEM (acrònim anglès que fa referència a la Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques). Poden tenir un gran impacte, però triguen molt temps en assolir la maduresa i necessiten molt capital. El 77,6% de les deep tech catalanes han aconseguit finançament del capital risc.
L’estudi d’Acció destaca vuit deep tech catalanes: Innovamat (del sector de l’educació), Submer (centres de dades), Deepull (tecnologia de la salut), Seqera (tecnologia de la salut), Elem (tecnologia de la salut), Nearby Computing (telecomunicacions), Qilimanjaro (hardware) i Mtstech (logística).
Per tecnologies, de les 340 deep tech catalanes identificades, un total de 127 (el 37,4%) es dedica a la biotecnologia. A continuació segueixen les que se centren en la intel·ligència artificial, 95 (27,9%); materials sostenibles, 38 (11,2%); bateries i energies netes, 21 (6,2%); robòtica, 20 (5,9%); Fotònica, 13 (3,8%); DLT/blockchain, 10 (2,9%); supercomputació, 9 (2,6%); semiconductors, 4 (1,2%); i quàntica, 3 (0,9%).
I per sectors, el de la salut aplega 163 start-ups (el 48%); green & energytech, 41 (12%); alimentació i agricultura, 31 (9%); hardware, 26 (8%); serveis empresarials i software, 25 (7%); TIC i electrònica, 24 (7%); logística, 6 (6%); mobilitat sostenible, 5 (5%); proptech, 3 (3%); i adtech, 3 (3%).
Segons l’estudi d’Acció, Catalunya va tancar 2024 amb 2.285 start-ups en total, un 9% més que un any abans, fet que constitueix el seu rècord històric. La seva facturació conjunta va superar els 2.330 milions d’euros, un 10,6% més que l’exercici anterior, equivalent al 0,8% del PIB de Catalunya. El 46% d’aquestes empreses facturen més de mig milió d’euros anuals. I donen feina a 22.840 persones, un 10,5% més. Una altra dada rellevant és que, en els últims cinc anys, han captat 6.104 milions d’euros d’inversió en capital, més del doble que en el quinquenni anterior (+127%).