Des d’aquest 1 de juny, el grup Sorigué s’encarrega del manteniment de 350 edificis municipals de Barcelona, un contracte de l’Ajuntament pels propers quatre anys per un import conjunt de prop de 23,5 milions d’euros. I des de l’1 d’abril passat, també s’encarrega del manteniment de les voreres i espais públics de quatre districtes de la ciutat –Eixample, Sants-Monjuïc, Sarrià-Sant Gervasi i Nou Barris– per 3,6 milions d’euros anuals.

Amb anterioritat, Sorigué es va adjudicar el manteniment de les fonts ornamentals de Montjuïc, dels edificis de l’Anella Olímpica, del Parc Zoològic, la Línia 9 del metro... o, fins i tot, la construcció d’alguns trams d’eixos verds i superilles en l’etapa de l’alcaldessa Ada Colau.

El grup fundat per Julio Sorigué Zamorano (Cervera, 1933) acapara contractes municipals a Barcelona si bé l’estiu passat es va vendre l’empresa CLD, concessionària dels serveis de recollida de residus i neteja viària de tres districtes de la ciutat. El comprador va ser la francesa Prapec, però mai es va informar de l’import de venda. D’aquesta manera, Sorigué va sortir del negoci dels residus per centrar-se en el seu core business: manteniment, infraestructures, cicle de l’aigua i, cada cop més, en les energies renovables.

Fundador i propietari

Julio Sorigué és el que els estatunidencs en diuen un self-made man, un home que ha aixecat un imperi econòmic des del no res. El 1954, fa precisament 70 anys, va començar com a petit empresari de la construcció a Binèfar (a la comarca aragonesa de La Llitera). El primer contracte va ser la pavimentació del camí que passava per casa seva. Deu anys després, va constituir l’empresa Julio Sorigué Zamorano SA (dues dècades més tard va simplificar el nom a Sorigué SA), amb seu a Lleida, per dedicar-se a la construcció i, especialment, a les carreteres. Però el gran salt va arribar el 2005 amb la compra d’ACSA, fins aleshores una constructora propietat d’Aigües de Barcelona especialitzada en obres hidràuliques. Així, el grup Sorigué va passar a ser la segona constructora catalana i amb un pes creixent a Espanya.

Sense fills que el succeeixin, Julio Sorigué va cedir el 2012 la presidència executiva del grup empresarial a Ana Vallés Blasco, la seva neboda, que ja formava part del consell d’administració i que també dirigeix la Fundació Sorigué, dedicada a l’art i a projectes d’inserció de persones amb discapacitat intel·lectual. No és una fundació més. Julio Sorigue i Josefina Blasco Clemente, la seva esposa, han format amb el pas del temps una destacada col·lecció d’art contemporani, que van iniciar a partir de pintures de Ramon Casas, Isidre Nonell, Marià Fortuny i altres pintors catalans dels segles XIX i XX. Posteriorment, van ampliar-la amb obres de totes les disciplines i artistes actuals com Bill Viola, William Kentridge o Antonio López. Els experts asseguren que és la col·lecció privada amb més obres d’aquest últim artista manxec, autor del cèlebre retrat La família de Joan Carles I i de les escultures dels actuals reis Felip i Letizia.

Casa Reial

Ana Vallés, presidenta del grup, manté una privilegiada relació amb la Casa Reial: és patrona de la Fundació Princesa de Girona, precisament en representació de Sorigué SA, i la reina Letizia va visitar el gener passat el museu de la Fundació Sorigué (veure imatge superior), conegut amb el nom de Planta. Està situat en el complex La Plana del Corb, a Balaguer (Noguera), on Sorigué combina l’activitat dels àrids, l’industrial, l’agricultura i, també,  la cultura i l’acció social. La reina Letizia va recórrer l’exposició La vida en emergència, del madrileny Juan Zamora, que va ser premi Princesa de Girona el 2017.

De fet, Ana Vallés és una experta en art. Forma part dels patronats dels museos MNAC, MACBA, Fundació Joan Miró... també de Feria ARCO i ha estat vinculada al Museu Reina Sofía. I, clar, presideix la Fundació Sorigué, propietària d’un valuós fons artístic que cedeix temporalment a museus de tot el món. Però també domina els negocis. Titulada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de València, des que va arribar a la presidència de Sorigué s’han aplicat els primers plans estratègics en la història d’aquest grup i s’han obert altres àrees d'activitat. I és membre del consell assessor de Banco Santander a Catalunya.

Pels consells d’administració de les empreses del grup, inclosa Finycar –la matriu, amb seu social a Madrid–, hi ha o han passat altres membres de la família ­–com José María Sorigué Pérez, conseller delegat, o les germanes Mir Sorigué– però és Ana Vallés la que està al capdavant. També hi és Luis Villena Contreras, conseller delegat, sense relació de parentiu amb els anteriors. ON ECONOMIA s’ha posat en contacte amb l’empresa però han declinat facilitar qualsevol informació sobre la família i les seves activitats.

Aigua i renovables

En els últims tres anys, el grup Sorigué ha apostat per les inversions en renovables. A l’estiu de 2021 va adquirir el 60% d’Ecotelia, centrada en plantes fotovoltaiques, que en aquell moment operava a la Rioja, Euskadi, Navarra, Aragó i Madrid. Arran d’aquesta operació, va crear una nova àrea de negoci i es va transformar en una empresa de serveis energètics –en una ESE–. Com a tal, ofereix un servei integral als clients: des de l’auditoria energètica a l’execució de l’obra i, fins i tot, amb solucions de finançament. I el 2022 va incorporar Sunenergy.

El febrer passat, va enllestir el seu primer parc fotovoltaic a Catalunya, situat a Sant Pere Sallavinera (Anoia), i ja n’ha planificat dos més a les comarques de Tarragona. Ha previst iniciar les obres abans d’acabar aquest any. I l’any passat també va entrar en el negoci del biogàs, amb una planta a Balaguer.

Julio Sorigué  Gencat
Julio Sorigué va rebre el 2013 la Creu de Sant Jordi / Generalitat de Catalunya

En el sector de l’aigua, recentment va renovar el contracte de manteniment preventiu de les estacions, dessaladores i xarxa de distribució d’Aigües Ter-Llobregat, empresa pública de la Generalitat, que subministra a una àrea de 5 milions de persones. A Madrid, treballen per al Canal de Isabel II, que és el seu principal client.

Si bé Catalunya suposa molt més de la meitat del seu negoci, tenen contractes arreu. A Madrid, s’encarreguen del manteniment de les seus de diversos ministeris, així com de la del Senat o Ifema. A Andalusia, porten la gestió tècnica de la Ciutat de la Justícia de Sevilla i el manteniment de diverses instal·lacions públiques, com la Universidad de Huelva, precisament des d’aquest juny. I a l’Aragó, l’any passat van desplegar una política de compres d’empreses per fer-se forts en aquesta comunitat: així, van adquirir Lasaosa, d’infraestructures hidràuliques amb seu a Osca, i tres societats més a la província de Terol del sector dels materials de construcció.

Despleguen una gran activitat en innovació i són un dels signants del “Manifest per una economia amb propòsit”. Encara mantenen activitat agrícola a través de la seva filial Agro Sorigué. Una dada més desconeguda és que és el cinquè accionista de Parlem, l’operadora de telefonia liderada per Ernest Pérez-Mas, mitjançant Evolvia, amb un 6,34%. I com a curiositat, són el principal sponsor del Nàstic de Tarragona. Precisament, aquest diumenge, el Nàstic es juga el playoff d’ascens a la Segona Divisió contra el Ceuta amb una samarreta que porta el nom de Sorigué al pit.