Carlos Torres va cobrar l'any passat gairebé 8,3 milions d'euros per presidir BBVA. El seu salari ha pujat cada any des que el 2019 va agafar les regnes de l'entitat en substitució de Francisco González com a president executiu. De fet, des d'aquest exercici ja cobra un 40% més, ja que la seva remuneració va ser de 5,8 milions d'euros.

Només el 2020 va estar per sota d'aquesta xifra perquè tots els banquers europeus van decidir abaixar el seu salari com a mesura de prudència per la pandèmia. En concret, l'any del Covid, l'executiu va percebre 4,1 milions, però ja el 2021 el seu salari es va alçar de nou fins als 7,8 milions, segons figura als informes de remuneracions que publica BBVA cada any.

Dels 8,3 milions d'euros que percebrà aquest any el president de BBVA, 2,92 milions corresponen a la seva retribució fixa. La resta és variable i puja -entre altres requisits- si ho fan els resultats i l'any passat, el banc va obtenir el benefici més gran de la seva història -6.420 milions d'euros- que a més va ser un 38% superior al de 2021.

Això ha fet que s'impulsi la seva retribució variable fins als 4,63 milions d'euros. Un 40% d'aquesta quantitat la percebrà el 2023 entre efectiu i accions del banc a parts iguals. I el 60% restant en els propers anys seguint el mateix esquema; El 2019, Carlos Torres va rebre una remuneració fixa de 2,45 milions d'euros i un variable de 3,18 milions d'euros, pel que han pujat ambdues xifres en els seus tres anys complets de mandat.

A l'informe de remuneracions fet públic pel banc aquest dimarts també es detalla el salari del conseller delegat, Onur Genç, que va ascendir a 7,15 millons d'euros el 2022. El CEO també cobra un 40% més que el 2019, quan va ser anomenat número dos de BBVA en substitució de Torres, que exercia aquest càrrec fins ara. El primer exercici va percebre 5,03 milions.

El sou d'Onur Genç aquest any es divideix en, 2,17 milions d'euros de remuneració fixa (la mateixa quantitat que l'any anterior) i 3,56 milions d'euros a remuneració variable, que el CEO cobrarà seguint el mateix esquema de pagament que el president, entre efectiu i accions.

El sou dels banquers desencadena la polèmica

Recentment, un informe de l'Autoritat Bancària Europea (EBA, per les seves sigles en anglès) posava en relleu que gairebé 2.000 banquers europeus van superar el 2021 el milió d'euros d'ingressos i molts d'ells eren espanyols. Es tracta de la dada més elevada des que es va començar a realitzar aquest informe el 2010. Això va desencadenar una onada de crítiques entre alguns membres del Govern espanyol, que veuen desorbitades aquestes xifres.

El president de l'EBA, José Manuel Campa, es pronunciava uns dies després de publicar-se l'informe sobre aquesta polèmica en un encontre informativa on explicava que a Espanya hi ha molts banquers -com els presidents de BBVA i Santander- que malgrat estar assentats aquí, donen servei a tot el món, i per això s'ha de tenir en compte la mida de banc a l'hora d'enjudiciar si són elevats o no.

Ana Botín, la número un del Santander és la banquera espanyola que més cobra. Segons les últimes dades fetes públiques per l'entitat (que encara no ha publicat l'informe de remuneracions corresponent a 2022) l'executiva va percebre el 2021 la xifra rècord de 12,2 milions euros, tractant-se d'un dels salaris més elevats del sector, per sobre de banquers nord-americans i europeus.