Totes les cotitzades espanyoles han presentat ja els seus resultats del 2023 i la gran majoria, també els sous del seu consell d'administració, el que fa públic el que cobren els seus presidents i consellers delegats. La conclusió resulta sorprenent després d'un mes de presentacions en les quals hem sentit recurrentment l'expressió "beneficis rècord", però els salaris de les cúpules de l'Ibex s'han mantingut relativament estables i, en conjunt, han pujat menys d'un 1%.

Els presidents i consellers delegats de les Ibex van cobrar conjuntament 169,4 milions d'euros l'any passat, segons les dades publicades a la CNMV per les mateixes companyies i recopilades per ON ECONOMIA. Les dades inclouen 29 de les 35 empreses de l'índex borsari espanyol de referència. Falten ACS, IAG, Grifols i Fluidra perquè encara no els han presentat; Inditex, perquè el seu exercici no és ordinari i sol presentar al març, i ArcelorMittal, perquè no ho publiquen a Espanya. Per tant, encara no sabem el que van cobrar l'any passat Marta Ortega, Florentino Pérez o Thomas Glanzmann, entre altres directius.

Aquests 169 milions inclouen tot el que van percebre presidents i CEO, inclosos els que van deixar el seu càrrec i es van embutxacar una indemnització milionària, com va ser el cas d'Ignacio Mataix, exCEO d'Indra, que va ser, precisament per aquesta indemnització, el més ben pagat de l'Ibex l'any passat. Tobías Martínez, que va ser conseller delegat de Cellnex fins fa menys d'un any, també va disparar el seu sou per la compensació per la seva sortida.


Per casos com aquests, o l'entrada de directius nous, resulta impossible comparar aquests 169 milions amb els del 2022. Si s'exclouen tots els casos no comparables, com els de Mataix i Martínez, i es tenen en compte només els directius que s'han mantingut al lloc ambdós exercicis, els seus salaris de mitjana van pujar un 0,96%. Els sous inclouen, o poden incloure, remuneració per formar part del consell, dietes, sou fix, variables a curt termini, variables a llarg termini, pagament en accions, en sistemes d'estalvi, indemnitzacions i altres conceptes que ja no s'especifiquen. El fix i el variable són el que més suma als salaris dels directius, però el pagament en accions també és molt significatiu.

Els més ben pagats: Mataix avança Galán i Botín

Ignacio Sánchez Galán i Ana Botín són tradicionalment els dos directius més ben pagats de l'Ibex, però l'any passat els va avançar Ignacio Mataix. L'exCEO d'Indra va passar de cobrar 1,5 milions el 2022 a 15,5 el 2023. Tanmateix, es deu al cessament en el seu càrrec, ja que va cobrar 2 milions en efectiu d'indemnització i es va embutxacar més de 10 milions en accions, també lligat al final de la seva relació contractual.

Tant Galán com Botín van cobrar més l'any passat: un 5,9% més el president d'Iberdrola i un 4,3% més la del Santander. Carlos Torres i Onur Genç, del BBVA, els segueixen, si bé els seus sous es mantenen més estables, i erigeixen la banca al sector que paga més sous de l'Ibex: més de 50 milions, un 0,3% més que l'any anterior, ja que baixa la mitjana César González-Bueno, CEO del Sabadell, que va cobrar un 27% menys.


L'altre gran sector del principal índex de la banca espanyola és l'energètic, però Galán duplica el sou del segon directiu més ben pagat del sector: Francisco Reynés. De fet, el president de Naturgy va cobrar un 6,6% menys el 2023 (5,5 milions). Els segueixen el CEO d'Iberdrola, Armando Martínez, que va cobrar un 26% més, i el de Repsol, Josu Jon Imaz, que va percebre un 5% menys. Després d'un any marcat per la baixada del preu de l'electricitat i el gas, les cúpules de les empreses del sector han cobrat un 1,3% menys.


Entre els més ben pagats no falten els màxims responsables de les grans constructores d'Espanya. Manuel Manrique, president de Sacyr, va cobrar 6,8 milions, un 0,6% menys, mentre que el seu homòleg a Ferrovial, Rafael del Pino, va percebre un 2,5% més, 5,4 milions d'euros. El que va tenir una caiguda important d'emoluments va ser José Manuel Entrecanales, president d'Acciona, que va passar de 5,3 a 3,8 milions de sou.

L'any passat, hi va haver 14 alts directius de l'Ibex que no van arribar a cobrar un milió d'euros bruts. Bona part d'ells és perquè són presidents no executius, per la qual cosa només cobren per la seva pertinença al consell; d'altres, perquè només van estar uns mesos en actiu. I alguns són d'empreses sota control públic, com Aena (Maurici Lucena), Redeia (Beatriz Corredor) i Indra (Marc Murtra) on els sous són limitats.

La bretxa de gènere també és significativa: després de Botín, tercera en el rànquing, cal anar al lloc 33 per trobar María Dolores Dancausa (Bankinter) i només hi ha dues dones més: Beatriz Corredor (lloc 47, amb 546.000 euros) i Anne Bouverot, presidenta de Cellnex (288.000 euros, lloc 50), si bé va assumir el càrrec amb l'exercici iniciat. Falta Marta Ortega, presidenta de la gran cotitzada espanyola, Inditex, però la bretxa continuarà sent molt gran.

El més ben pagat de la borsa espanyola està fora de l'Ibex

Però la gran sorpresa de les presentacions dels informes de remuneracions de les cotitzades ha saltat fora de l'Ibex. El directiu més ben pagat de la borsa espanyola no és en aquest índex sinó que és Jesús María Herrera, conseller delegat de CIE Automotive, que va multiplicar el seu sou per 3,5, fins als 23,77 milions d'euros. I això que el seu fix (600.000 euros) i el seu idèntic variable no el situarien ni al top 30, però va percebre 20 milions per "mesures retributives extraordinàries davant de circumstàncies excepcionals" i 2,5 més per "en concepte de pacte de no concurrència i prima de permanència i exclusivitat".


Dedicada a la fabricació de components per a automoció, CIE va guanyar 320 milions el 2023, un 6,7% més, i va facturar 3.960 milions, un 3,1% més. Malgrat aquests increments no gaire alts, el consell de la companyia va considerar que Herrera va gestionar de forma "extraordinària" la companyia en els últims anys de crisi per la pandèmia, la falta de xips per a automoció i la pujada de preus per la guerra d'Ucraïna. Feia anys que l'empresa participada per les famílies March i Riberes era generosa amb el seu CEO, però mai fins aquests nivells.