La cistella de la compra s'ha encarit un 14,1% de mitjana l'últim any i totes les cadenes de distribució han apujat els preus sense excepció. Així es desprèn de l'informe anual elaborat per Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) sobre el cost de la cistella de la compra. L'anàlisi compara els preus dels diferents supermercats a Espanya, destacant els que més han incrementat els seus preus, quins són els més barats i els més cars en l'actualitat, així com les ciutats on surt més barat fer la compra.
L'estudi de la OCU assenyala que, comparant preus, es pot arribar a estalviar fins a 1.056 euros a la cistella de la compra. Per a l'elaboració del seu estudi, ha visitat 1.108 establiments a 65 ciutats, a més dels supermercats online, obtenint 155.489 preus d'una "cistella de la compra" composta per 236 productes de 16 categories diferents que inclouen alimentació fresca (fruites, verdures, carn i peix), alimentació envasada, productes d'higiene i drogueria tant de marques líders de fabricant com de marques blanques.
Alcampo i Family Cash, els més barats a escala nacional
L'estudi posa de manifest les grans diferències de preus entre establiments segons la ciutat. D'aquesta manera, els més barats són l'hipermercat Alcampo de Coia a Vigo i l'hipermercat Alcampo de Múrcia. Per darrere se situen uns altres 5 hipermercats de la mateixa cadena, situats a Vigo, Castelló, Terol, València i Gijón. En total, Alcampo és l'opció més barata per fer la compra a 23 ciutats, seguida molt de prop per Mercadona, a 21 ciutats. A més distància se situen Family Cash i Tifer, que són les opcions més barates en un total de sis ciutats.
El primer establiment que no pertany a aquesta cadena és el supermercat Dani, situat a la plaça Poeta Garcilaso de Granada. Els establiments més cars visitats per OCU són dos de la cadena Sánchez Romero, situats al carrer Arturo Soria i al carrer Castelló de Madrid.
Per a aquells consumidors que no viuen a les ciutats visitades, OCU confecciona un índex de cadenes que permet conèixer el nivell de preus dels establiments més propers. D'acord amb aquest índex, les cadenes més barates són Dani i Más Ahorro. A escala nacional, les cadenes més barates són Family Cash i Alcampo. Al contrari, Coaliment, El Economato, Amazon i Sánchez Romero són les cadenes més cares.
Quant a territoris, Terol i Còrdova són les ciutats més barates de l'estudi amb un índex 100. Li segueixen Jerez de la Frontera, Ciudad Real, Burgos, Castelló, Puertollano, Vigo, Lugo, Zamora, Cadis, Conca i Palència (101). Les ciutats més cares són Palma de Mallorca, Getxo, Madrid i Las Palmas de Gran Canària. Per la seva part, La Rioja, Galícia i Múrcia són les comunitats autònomes més barates, mentre que les Canàries i les Balears són aquelles on surt més car de mitjana fer la compra.
No obstant això, es pot destacar que totes les cadenes sense excepció han pujat els preus aquest any, sent E.Leclerc (16,8%), Supeco (15,8%), Carrefour Express (15,3%) i BM Urban (15,1%) les que més han encarit els seus aliments amb pujades per sobre del 15%. Per la seva part, Eroski City (8,8%), Eroski (8,1%) i la cadena Masymas (8%) són les úniques que han apujat preus per sota del 10%.
La cistella de la compra puja un 30,8% en 2 anys
En aquest sentit, els productes que componen la cistella OCU han vist incrementat el seu preu en un 14,1% de mitjana des de l'últim estudi. Es tracta d'una pujada una mica menor de l'experimentada l'any passat, que va ser del 15,4%. Així i tot, és la segona pujada de preus més gran en els 35 anys. Una situació que s'accentua si fem la vista enrere en el temps, ja que en els dos últims anys la pujada acumulada a la cistella de la compra és del 30,8%, la qual cosa ha impactat profundament en els hàbits de compra dels consumidors.
La pujada de preus afecta el 90% dels 236 productes que componen la cistella analitzada. "És una pujada més homogènia i amb més tipus de productes entre les grans pujades que les de l'any passat", destaquen des de OCU. D'aquesta manera, el sucre (65,7%), la llet condensada (61,4%) les pastanagues (56,1%) i les patates fregides congelades (49,7%) són els aliments que més s'han encarit l'últim any.
Pel costat contrari, entre els pocs productes que baixen, és al capdavant l'oli de gira-sol (-39.8%), els plàtans de les Canàries (-34,8%), les maquinetes d'un sol ús (-22%) i el formatge fresc (-21,2%). La OCU assenyala que les pujades són més acusades als productes elaborats i una mica menys acusades als frescos, un sector en el qual van ser una mica més freqüents les poques baixades de preus registrades.
"La despesa en alimentació ha crescut de forma important després de dos anys consecutius de fortes pujades de preus. Tanmateix, aquest augment de la despesa ha vingut acompanyat d'una pèrdua de poder adquisitiu, ja que comprar la mateixa cistella implica destinar un percentatge més gran del pressupost familiar. Davant d'això, moltes llars s'han vist obligades a comprar més productes elaborats i menys productes frescos, de manera que la qualitat nutricional de la nostra dieta s'ha reduït," explica.
És possible estalviar fins a 3.900 euros
Un altre dels punts de l'estudi és el possible estalvi que es pot realitzar comparant els preus entre els establiments més barats i més cars. Així, l'estalvi mitjà nacional assoleix aquest any els 1.056 euros, un 6,2% respecte al passat, a causa de la despesa més gran de les famílies per la pujada de preus, que ha prevalgut davant l'homogeneïtat més gran entre establiments.
L'entitat recorda que aquest estalvi mitjà, suposa un 17,5% del pressupost que una llar mitjana destina a la cistella de la compra. El màxim estalvi possible es pot aconseguir és a Madrid, on assoleix els 3.928,43 euros, seguida de Gijón (1.871,1 €) València (1.814,98 €) i Saragossa (1.773,32 €). Al contrari, els ciutadans de Conca són els que menys possibilitat d'estalvi tenen, ja que la diferència entre l'establiment més car i el més barat a la seva ciutat només és de 430,25 euros. Li segueixen Puertollano (507,2 €) i Cartagena (507,82 €).
"OCU insisteix i demana al Govern que amplie la reducció de l'IVA a la carn i el peix i sobretot augmenti la quantia i el nombre de beneficiaris del xec d'aliments vigent en l'actualitat. A més, OCU demana a la CNMC i al Ministeri d'Agricultura que intensifiquin els controls sobre la cadena alimentària per vigilar que funciona correctament i no es duen a terme pràctiques especulatives que perjudiquen els consumidors", conclou.