Mercadona és el distribuïdor minorista que arriba a més llars d'Espanya i la seva expansió en els últims anys l'ha portat a coronar-se com el líder del sector per quota de mercat (26,6%, segons Kantar). Tanmateix, hi ha encara moltes regions on l'operador no ha aconseguit arribar al podi i situar-se entre les cadenes amb més presència entre els seus habitants. Si bé la companyia de Juan Roig, que ha reorganitzat recentment la seva cúpula directiva, compta amb el lideratge indiscutible en gran part del país, controlant un major nombre de botigues que els seus competidors, són 13 les províncies on altres supermercats tenen el domini, desterrant Mercadona de les tres primeres posicions.
A Espanya hi ha un gran nombre de distribuïdors minoristes amb implantació regional, que compten amb una presència destacada a certes zones geogràfiques. Malgrat el domini de Mercadona, hi ha molts territoris on altres companyies compleixen el seu rol i compten amb més establiments que la valenciana. D'aquesta manera, Dia és líder a 10 províncies espanyoles, mentre que les botigues d'Eroski conquereixen 5 i les de Gadisa 3 províncies de les 52 existents. Els altres distribuïdors minoristes que amb lideratge en alguna província, com Alimerka, Semark, Bon Preu, Froiz o Dinosol, ho són en una o dues d'elles.
Així s'extreu d'un estudi realitzat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que analitza l'aplicació de la rebaixa de l'IVA dels aliments, que recopila dades a tancament de 2022. En aquest sentit, hi pot haver variacions en l'actualitat, sobretot relatives a Dia, que ha venut aquest any més de 200 botigues a Alcampo i ha reduït la seva xarxa d'establiments. Quant al regnat de Mercadona, són 17 les províncies on ocupa la primera posició en nombre de botigues, entre les quals es troben Madrid, Barcelona, Sevilla, Màlaga o Múrcia.
Alimerka, Semark o Froiz fan front al gegant de l'alimentació
Encara que pugui semblar estrany, a València no és Mercadona la cadena que compta amb una superfície de vendes més gran, sinó que és Consum la que controla més mercat (31% front 26%). A més, la distribuïdora de la família Roig ocupa el segon o el tercer lloc per quota de mercat en unes altres 22 províncies del país. La seva implantació per tot el territori nacional és indiscutible, tanmateix, existeixen supermercats que desbanquen la valenciana fins a treure-la de les tres primeres posicions en un total de 13 províncies espanyoles.
D'aquesta manera, les següents províncies compten amb cadenes d'alimentació que ser reparteixen la major part del pastís: Astúries (Alimerka, HLR i Dia), Àvila (Dia, Unide i Semark), Cantàbria (Semark, Carrefour i Dia), la Corunya (Gadisa, Eroski i Froiz), Guipúscoa (Eroski, Uvesco i Dia), Lugo (Gadisa, Eroski i Froiz), Navarra (Eroski, Uvesco i Dia), Ourense (Gadisa, Eroski i Froiz), Palència (Dia, Semark i Carrefour), Pontevedra (Froiz, Eroski i Gadisa), La Rioja (Alcampo, Semark i Eroski), Sòria (Dia, Semark i E. Leclerc) i Zamora (Dia, Semark i Carrefour).
En aquests territoris, les quotes de mercat dels principals operadors varien molt depenent de la concentració empresarial existent. Així, per exemple, a Cantàbria Semark arriba a controlar el 35% de les botigues, mentre que a Astúries i Navarra Alimerka i Eroski dominen el 31% de la superfície de venda. Per l'altre costat, es poden veure altres casos com el de Zamora i Àvila, on Dia ostenta un 14% i un 18%, respectivament.
Centrals de compra: la clau de l'èxit
Segons l'informe de la CNMC, un dels factors que ha contribuït a l'èxit dels distribuïdors detallistes regionals és la presència de les centrals de compra, que "han permès als distribuïdors minoristes que s'hi han adherit, com socis o membres, tenir accés a economies d'escala i abast que abans només eren possibles per a les grans empreses distribuïdores". És per això que les companyies de menor mida han pogut competir amb els grans distribuïdors i, en alguns casos, fins i tot convertir-se en líders o actors principals als seus mercats geogràfics.
Així mateix, destaca com a part del seu èxit l'estratègia competitiva que han dut a terme centrada en tres eixos fonamentals:
- La competència en preus amb la gran distribució, facilitada a través de l'obtenció de compres més competitives i procediments de gestió més eficients gràcies a les centrals de compra.
- Un coneixement més gran sobre les preferències i necessitats dels seus consumidors, la qual cosa els ha permès adaptar l'assortiment i lineals en botiga a la demanda concreta dels seus mercats geogràfics.
- Una aposta per les marques de fabricant, facilitant un assortiment més ampli i variat en botiga, davant assortiments més focalitzats en la marca de distribuïdor dels seus competidors. "Amb això, a més, han aconseguit diferenciar-se de l'oferta oferida pels grans distribuïdors del mercat", resa l'estudi.
Per tot això, el regulador assegura a l'informe que la presència i lideratge d'aquestes cadenes de menor mida han permès mantenir uns nivells de concentració més reduïts en comparació amb altres països europeus, la qual cosa ha generat efectes positius en el nivell de competència efectiva del mercat de distribució de gran consum.
"Això ha permès que els distribuïdors minoristes de menor mida hagin arribat no només a ser líders del mercat a 18 províncies espanyoles el 2022, sinó que, a més, un elevat número d'ells ha aconseguit situar-se en el segon i tercer lloc en termes de quotes de mercat de moltes províncies espanyoles", acaba.