La moderadora de continguts de la torre Glòries de Barcelona de Meta, gestionada per Telus International a través de la seva filial CCC Digital tancarà les portes, segons ha avançat el diari Ara i han confirmat fonts de l'empresa a ON ECONOMIA. La decisió arriba només uns dies després que, el passat 29 de març, el Tribunal Superior de Justícia avalés una sentència contra l'empresa per discriminar laboralment els seus treballadors en funció de l'idioma i, per tant, la nacionalitat. L'empresa continuarà treballant a Barcelona, però canviarà d'ubicació. 

Segons un comunicat que ha fet arribar a ON ECONOMIA, Telus està "diversificant la seva presència i traslladant els seus serveis a altres ubicacions". "Esperem continuar col·laborant amb ells en la revisió de continguts, així com en diversos projectes com a soci estratègic en la nostra xarxa global", apunten. A més, es comprometen a donar "suport integral per a la transició a tots els membres de l'equip afectats".

El passat mes de gener, a més, el propietari de Meta, Mark Zuckerberg, va dir que es desfaria dels verificadors de continguts per tal de donar prioritzat a la "llibertat d'expressió", en la línia del que ha fet en els darrers temps la seva competidora X. Tot i que Zuckerberg va dir que mantindrà els filtres de continguts, va assegurar que es relaxarien. Només es mantindrien per suprimir contingut il·legal o violacions greus com terrorisme, drogues o explotació infantil i l'oficina principal de verificadors es va traslladar de Califòrnia a Texas.  

Els treballadors de Barcelona expliquen que han rebut un avís que tancaran la planta i que estan amb permís retribuït mentrestant. L'expedient de regulació d'ocupació (ERO) suposarà l'acomiadament d'unes 1.100 persones que treballen moderant continguts de la xarxa social, que ha subcontractat aquests serveis. A més de les sentències per discriminació salarial en funció de l'idioma (cobraven més els que treballaven per mercats com els danesos), també s'havia condemnat a l'empresa pels danys mentals a un moderador que filtrava continguts molt violents.

Altres ERO recents ja van fer que la plantilla es reduís dels més de 2.000 treballadors inicials als 1.100 actuals, que sortiran en els mesos vinents però que per ara encara reben el sou.  

Tal com va publicar El Nacional l'any passat, un jutge va condemnar l'empresa a indemnitzar 19 treballadors de parla hispana que cobraven menys que no pas els d'origen nòrdic. Ara el Tribunal Superior de Justícia ha desestimat el recurs i ha convertit en ferma la sentència. 

L'empresa defensa que "les diferències salarials es basen en factors objectius" i estan relacionades amb "les condicions del mercat, la demanda d'idiomes i l'accessibilitat", tot i que els advocats de la defensa van defensar que alguns mercats lingüístics amb més demanda cobren menys que d'altres amb menys. "És una pràctica comuna i no és exclusiva de la nostra organització", defensen respecte a la doble escala salarial. 

La companyia paga en alguns casos un sou fins un 20% més elevat a treballadors que presten els seus serveis en francès, hebreu, noruec, suec, finlandès i holandès, respecte al que reben per la mateixa tasca els moderadors que utilitzen català, castellà, italià o portuguès, segons consta en la sentència. El jutge va condemnar l'empresa a indemnitzar 19 treballadors amb 10.001 euros a cadascú per danys morals. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya determina que existeixen "indicis suficients" per donar validesa a la sentència de discriminació. 

Pel que fa a la salut mental, la companyia assegura que té "un marc integral de benestar, basat en les millors pràctiques internacionals". "Aquest programa està supervisat per psicòlegs col·legiats amb experiència en gestió de salut mental" i que els treballadors tenen disponible 24 hores al dia i 7 dies a la setmana un programa d'atenció al treballador, que està disponible fins i tot els 12 mesos posteriors a deixar de treballar a la companyia. 

Els problemes de salut mental eren una de les causes principals d'una elevada taxa d'absentisme a les oficines, però l'empresa defensa ara que els plans de benestar han fet que baixi a l'11,5%, sis punts per sota del 17,2% de mitjana al sector a Catalunya.