Les operadores de telecomunicacions afronten un nou any marcatge pels acomiadaments i la guerra comercial per esgarrapar clients en un mercat cada vegada més disputat. El sector viu de nou ajustaments per reduir costos en un panorama d'estancament econòmic per la caiguda d'ingressos que fa anys que afecta les principals companyies. Tant és així, que l'anunci de l'ERO d'Avatel ha posat en alerta treballadors que temen que s'estenguin a altres companyies.
Si en 2023 Telefónica va tornar a ser protagonista per l'anunci d'un ERO per a més de 3.400 persones, aquest any és Avatel, cinquena operadora per nombre de clients a Espanya, la que ajustarà bona part de la seva plantilla. L'empresa ha presentat una proposta inicial per donar sortida a 849 treballadors, entorn del 45% del total, per corregir el "sobredimensionament" de la seva estructura i per poder competir a llarg termini.
Després de la compra frustrada per part de Lyntia Access per adquirir-la per 1.000 milions el 2022, l'operadora està en venda amb una valoració de 600 milions d'euros. És per això que les principals organitzacions sindicals s'oposen als acomiadaments i opten per frenar la mesura o minimitzar el màxim possible les seves conseqüències, però no només a Avatel. En aquest sentit, han fet una crida a diferents responsables polítics per avisar que no és un cas aïllat, sinó una tendència que s'estendrà en altres firmes.
UGT va enviar recentment una carta a la secretària d'Estat de Telecomunicacions, on destacava que, a més del procés en Telefónica, "ens consta que no serà l'últim que s'iniciï entre les operadores de telecomunicacions, sent bastant probable que no s'emprenguin en condicions similars". Per això, demana d'abordar la situació i un pla per mantenir l'ocupació al sector tecnològic.
Temor d'un desmantellament de Vodafone España
A més, el sindicat lamenta estar segur que als acomiadaments d'Avatel s'ensumaran d'altres aviat, sobretot si es confirmen els rumors sobre les intencions de Zegona després de tancar la compra del negoci de Vodafone al país per 5.000 milions d'euros. Per a l'organització, el fons d'inversió estaria plantejant clarament "un desmantellament progressiu de la companyia, amb les repercussions que tindria sobre una plantilla ja molt minvada".
També des de CCOO han instat el ministre de Transformació Digital, José Luis Escrivá, i la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que no permetin la destrucció d'ocupació en la companyia, almenys durant vuit anys. "El constant degoteig de comiats entre la nostra direcció i els canvis bruscos en estratègies acabades d'implantar no permeten a la plantilla sortir de la seva sensació de ser en l'abisme, ja en mans d'un fons la premissa del qual és reduir la despesa i una empresa matriu absent des de fa molt que espera el seu retorn de capital", explica.
Per la seva part, Escrivá ha assenyalat recentment "Vodafone es queda a Espanya amb una activitat d'alt valor afegit en els seus centres d'innovació", posant de relleu que una estratègia així suposa que "manté una part important de l'ocupació". El Govern va donar 'llum verda' la setmana passada a l'operació que, a diferència de la fusió d'Orange i MásMóvil per crear el gegant Masorange, no té condicionants, tampoc en el manteniment d'ocupació.
Fa anys que les grans operadores retallen plantilles
De la mateixa manera, la teleco resultant s'ha convertit en la principal operadora del país en nombre de clients i, malgrat que el seu conseller delegat, Meinrad Spenger, va assegurar durant la presentació de la nova companyia que no hi hauria acomiadaments, va deixar la porta oberta als plans de sortides voluntaris.
Tant aquests plans com els expedients de regulació d'ocupació han estat una constant en els últims anys dins del sector. Les plantilles de Telefónica, Orange i Vodafone han protagonitzat processos de reducció de plantilles que han minvat considerablement la força laboral de les companyies de telecomunicacions.
Sobre això, segons dades d'UGT, el 1998 (any de la liberalització de les telecomunicacions a Espanya) les operadores donaven ocupació a més de 96.000 persones, mentre que en l'actualitat la suma de les tres principals operadores compten amb menys de 25.000 persones a les seves plantilles, el que suposa un 74% menys. Es tracta de mesures aplicades en un context marcat per la constant transformació digital i el descens dels ingressos en un mercat cada vegada més competit.
Un estancament econòmic i una altra guerra comercial en el low-cost
Les grans operadores han hagut de fer front a elevats costos, mentre que firmes low-cost com Digi han anat estrenyent el mercat amb agressives ofertes. L'estancament econòmic es pot veure en els últims resultats de Telefónica, els ingressos del qual a penes van augmentar un 1%, o en els de Vodafone España, que va retallar les vendes un 1,6% el seu últim any fiscal. Orange també va retallar la facturació un 1,3% a l'exercici i MásMóvil va pujar un lleuger 3%.
En canvi, l'operadora romanesa ha aconseguit augmentar un 24% els seus ingressos i un 32% en la seva base de clients sol en el primer trimestre de l'any. Un avenç que mostra la velocitat a què està creixent a Espanya, en part també pels augments de tarifes que han protagonitzat les telecos de més mida en els últims mesos. No obstant això, es comença a entreveure una batalla en el baix cost per provar de competir amb Digi.
Lowi, marca pertanyent a Vodafone, ha estat l'encarregada aquest mes una oferta de serveis de fibra i mòbil per només 20 euros. La firma de baix cost serà clau en l'estratègia de Zegona per competir en aquest segment a Espanya i provar d'augmentar la rendibilitat per al grup. Una situació que pot estendre's a altres operadors virtuals al llarg de l'any, desencadenant així una guerra comercial.