Telefónica anunciarà el proper 8 de novembre el pla estratègic que marcarà les línies d'actuació fins al 2026. La companyia que presideix José María Álvarez-Pallete afronta el repte de continuar conservant la posició dominant al mercat, després d'una dècada perdent clients per l'elevada competitivitat i la constant caiguda del seu valor en borsa. Són molts els reptes que té la companyia per davant, en un context econòmic complicat i en un sector agitat per les grans operacions.
La teleco presentarà el nou full de ruta el seu Dia de l'Inversor. El moment és convuls per al sector i especialment per a Telefónica, on tots els ulls estan posats en l'operació de STC per convertir-se en màxim accionista de la companyia i la possibilitat de l'entrada del govern espanyol a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) per contrarestar l'ofensiva companyia saudita.
En aquest sentit, la vicepresidenta del govern d'Espanya i ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha recolzat la possible entrada de la SEPI en l'empresa. La ministra considera que un Executiu "responsable" ha d'analitzar totes les operacions. D'altra banda, la compra de Vodafone España per part de Zegona i la fusió d'Orange i MásMóvil pendent encara del vistiplau de Brussel·les, afegeixen més incertesa al futur de les telecomunicacions.
El nou pla de Telefónica arriba per actualitzar l'anterior estratègia presentada a finals de 2019, just abans que es desencadenessin una sèrie d'esdeveniments que afectarien l'economia global. La pandèmia, la guerra d'Ucraïna i les seves conseqüències inflacionistes, així com les pujades de tipus del Banc Central Europeu (BCE) han fet efecte en les telecos europees.
Telefónica perd 2 milions de línies mòbils en 10 anys
Ja no només és que perdin valor pel seu elevat endeutament, sinó que també retallen les seves plantilles amb la sortida de milers d'empleats. De fet, Telefónica arriba a la seva gran cita mentre prepara un pla de baixes incentivades per donar sortida a 5.000 treballadors. En total, les principals firmes de telecomunicacions en Europea han anunciat que prescindiran de prop de 100.000 empleats en el seu conjunt.
A Espanya, la situació per a les empreses del sector és complexa, on les telecos han de competir en un mercat molt atomitzat i amb firmes de baix cost com Digi esgarrapant mes a mes quota de mercat gràcies a la seva agressiva estratègia comercial. Telefónica continua conservant el lideratge entre les principals operadores, però ha anat perdent força al llarg de l'última dècada. D'aquesta manera, mentre fa deu anys la seva marca Movistar comptava amb prop de 18,3 milions de línies mòbils, en l'actualitat té 16 milions de línies.
Un descens de més de 2 milions de clients en aquest segment que s'ha traduït en passar de controlar el 36,4% del mercat al 27,9% actual, segons les últimes dades actualitzades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), corresponents al mes d'agost passat. Si bé el 2013 va començar la caiguda, no només Telefónica s'ha vist perjudicada, sinó que les altres grans telecos (Orange i Vodafone) també han perdut milions de línies mòbils en portabilitats en detriment MásMóvil i de les operadores virtuals (OMV) com Yoigo.
No obstant això, en el que va de 2023 la teleco espanyola manté un saldo positiu en portabilitats, havent guanyat 81.000 línies mòbils. També en altres segments com el de fibra porta un bon exercici, havent sumat ja prop de 8.500 línies. Una cosa que es pot explicar a través de les promocions que Movistar va llançar a l'estiu, amb ofertes més competitives davant d'eel alça de preus que porta protagonitzant el sector aquest últim any.
Deute o dividend
Un altre dels conflictes que ha d'enfrontar l'empresa és el de l'elevada retribució als accionistes que continua atorgant, en contraposició amb el també voluminós deute que la manté alçapremada i llasta la seva cotització des de fa anys. Un escenari que per a alguns analistes ha de fer triar Telefónica entre sacrificar part del seu dividend per reduir el passiu o continuar acumulant deute per mantenir contents els seus principals accionistes.
Malgrat que la reducció de deute ha estat una constant des que Álvarez-Pallete va agafar les regnes del grup, encara es troba en nivells elevats. Malgrat haver-la rebaixat gairebé a la meitat des dels 53.116 milions registrats el 2016, des de començament d'any torna a incrementar-se. D'aquesta manera, a tancament de juny se situava en 27.500 milions, davant els 26.687 milions de 2022.
Així mateix, l'encariment del finançament per les pujades de tipus del BCE des de l'estiu de 2022 han afegit pressió a l'objectiu de reducció de passiu. No obstant això, hi ha qui opina que les ràtios que maneja la companyia en aquest pla no suposen un gran problema. "El deute és elevat, però el 75% és a tipus fix i un venciment mitjà de 13 anys, la qual cosa mitiga l'impacte de més tipus i el risc de rebaixa de ràting," expliquen des de Bankinter.
En qualsevol cas, arrossegar un deute tan elevat ha fet que la companyia hagi perdut valor gran part del seu valor de mercat en els últims anys, sense poder remuntar la situació fins ara. Encara que avança un 10% en positiu aquest any, les seves accions encara no han recuperat el preu que marcaven abans de la pandèmia i el seu valor és pràcticament la meitat del que registrava el 2019, quan els seus títols cotitzaven per sobre dels 6 euros.