Telefónica encara una vegada més una retallada de plantilla que afectarà les seves tres grans filials a Espanya. La teleco inicia així un altre procés de reducció de plantilla després d'aprovar el pla estratègic que fixa el seu full de ruta per als pròxims tres anys. L'ajustament es donarà enmig de lluites pel poder dins del seu accionariat, amb la incertesa d'un sector cada vegada més agitat i que clama per la desregulació i amb la celebració del seu centenari a la cantonada. Els fronts oberts de l'empresa que dirigeix José María Álvarez-Pallete són diversos i el 2024 serà un any ple de reptes. Però fins a arribar a aquest punt, han passat dècades de transformació.

Tot i que encara no hi ha xifres sobre la taula, el nou ERO que la companyia negocia amb els sindicats se saldarà amb l'acomiadament de milers d'empleats, que s'afegiran a les altres desenes de milers que han anat esvaint-se de l'empresa en les últimes tres dècades. I és que, des que pocs anys abans que s'iniciés el procés de privatització de la companyia, la plantilla s'ha vist reduïda en gairebé 60.000 treballadors.

La primera tasca de Telefónica serà acordar amb els sindicats les condicions de l'expedient de regulació d'ocupació i la xifra de treballadors que es veuran finalment afectats. Des d'UGT, sindicat majoritari, ja han avisat que qualsevol pla de sortides s'haurà de pactar després de renovar el conveni col·lectiu que també estan negociant.

L'actual Conveni d'Empreses Vinculades (CEV) finalitza el pròxim 31 de desembre, per la qual cosa provaran d'arribar a un acord en les reunions de les pròximes setmanes. Entre les principals reivindicacions dels treballadors hi ha la de reduir la jornada a 35 hores setmanals, la millora del teletreball o una assegurança dental per a la plantilla. En qualsevol cas, la figura de l'ERO per reduir el capital humà suposa un altre pas de rosca en Telefónica, que des de 2015 ha dut a terme tres plans de baixes incentivades coneguts com a PSI.

Anteriorment, la firma espanyola havia executat quatre ERO mitjançant els quals van sortir de l'empresa més de 31.500 empleats, fins que l'últim (2011) va suposar un canvi en la normativa perquè l'Estat no assumís un elevat cost públic en plena crisi financera. Ara, en aquesta nova etapa que inicia la teleco es produeix la tornada a l'expedient de regulació d'ocupació. Per explicar com s'ha arribat a aquesta situació, es pot explicar les dècades de transformació en Telefónica i al sector de les telecomunicacions.

Del monopoli a l'extrema competència

El 2024 complirà 100 anys des que es va fundar en Madrid durant la dictadura de Primo de Rivera sota la denominació de Companyia Telefónica Nacional d'Espanya (CTNE), participada majoritàriament per la firma nord-americana ITT. El 1945, durant el Franquisme, l'Estat espanyol va adquirir el 79,6% de les accions de l'operadora i el 1960 va passar a ser la primera empresa d'Espanya, amb 32.000 empleats, davant els 16.000 actuals.

No seria fins a 1992 quan l'empresa assoliria el seu apogeu, sumant més de 74.000 treballadors en plantilla. En aquell temps, Telefónica acaparava tot el mercat estatal i no comptava amb altres empreses que li fessin competència. De la mateixa manera, continuava sent una empresa de titularitat pública. Una situació que canviaria en els anys següents, quan el govern de Felipe González va arribar a reduir el pes de l'Estat en l'empresa fins al 20% el 1995.

Quatre anys més tard, José María Aznar culminaria la seva privatització total. Durant aquells anys, Espanya va viure un procés de liberalització de les telecomunicacions que ha seguit el seu curs fins a l'actualitat. Davant el monopoli que va viure Telefónica durant bona part de la seva existència, les últimes tres dècades han estat marcades per l'elevada competitivitat del sector a Europa i especialment a Espanya, on hi ha un mercat molt atomitzat.

Veus sindicals destaquen que en altres mercats, com el nord-americà, tres o quatre operadors competeixen per a una població similar que en països d'Europa on hi ha centenars d'empreses intentant guanyar quota de mercat. Circumstància que, segons expliquen, ha portat les companyies europees a reduir els seus ingressos en els últims anys.

Desregulació del sector, inversió en xarxes i repartiment equitatiu

D'altra banda, una altra de les peticions que tant la companyia com els treballadors comparteixen és el tema de la desregulació. El passat 8 de novembre, José María Álvarez-Pallete tornava a incidir durant la presentació del nou pla estratègic (GPS) en el caràcter estratègic del sector i a renovar l'actual normativa. "El sector és estratègic. Som la clau de la connectivitat del futur. El que no s'entén és que se'ns reguli amb regles del segle passat", va apuntar.

En aquest sentit, també va destacar les diferències amb les plataformes de contingut audiovisual online que han crescut exponencialment per tot el món durant els últims anys. Així, Pallete va destacar que empreses com Netflix, Amazon Prime, HBO o Disney Plus "es reparteixen el mercat" i "ni tan sols es mesura la seva quota". Pel que considera que la definició de "mercat rellevant" és errònia i s'hauria d'actualitzar.

L'opinió de la teleco espanyola respecte a aquestes plataformes de contingut i grans proveïdors de serveis com Google o Microsoft és que no contribueixen prou al manteniment de les xarxes que operadores com Telefónica despleguen per tot Europa. És per això que en diferents ocasions ha cridat a un repartiment més equitatiu, ja que les esmentades empreses en generen més de la meitat del trànsit a la xarxa.

Així mateix, per als sindicats la regulació europea s'ha centrat molt en la competència en preu, oblidant la competència en infraestructures o la creació d'ocupació, la qual cosa ha portat a una debilitat borsària de totes les operadores europees, especialment a Telefónica. De fet, amb un nombre de clients molt més gran que STC i una xarxa de fibra més important, Telefónica val pràcticament un terç del qual val la saudita que ha entrat a la seva capital.

Aquesta debilitat borsària, juntament amb el tancament de centrals de coure que culminarà el pròxim any i l'acabament del desplegament de fibra òptica, són factors clau que expliquen en part el nou expedient de regulació d'ocupació. A aquesta situació cal sumar la transformació digital constant en què la societat està submergida i les noves tecnologies que cada vegada creixen en menor temps, com és el cas de la intel·ligència artificial i la ciberseguretat, on sembla que es posarà el focus a curt termini.