Les empreses afronten un 2024 amb molts reptes, com la desacceleració econòmica que s'espera, la transició energètica i la irrupció de la intel·ligència artificial. Per a algunes d'elles, a més, serà clau per al seu present i futur, pels canvis que han d'emprendre i de què depèn el rumb que acabi prenent la companyia. És el cas de Celsa, Seat, IAG, Naturgy, Ferrovial, OpenAI i, la més òbvia per la seva importància i el terratrèmol que està vivint, Telefónica.
Aquestes són les empreses que, per a ON ECONOMIA, seran protagonistes aquest 2024, però segur que n'hi ha altres que ens sorprenen amb canvis estratègics, grans operacions corporatives o relleus importants a les seves cúpules.
Telefónica entra en un any clau en què canviaran part dels seus accionistes de referència. El 2024 se li presenta ple de reptes, tant internament com al sector de les telecomunicacions. La companyia que presideix José María Álvarez-Pallete haurà de bregar amb l'entrada del govern espanyol al seu capital per convertir-se en el nou màxim accionista i la incursió de l'operadora Saudi Telecom Company (STC). Entre l'organisme públic de la SEPI i la teleco saudita es repartiran gairebé el 20% de Telefónica, si finalment l'empresa de l'Orient Mitjà rep llum verd per completar la seva compra.
Una complexa situació dins de l'accionariat de Telefónica que també es traduirà en canvis al consell d'administració, màxim òrgan de decisió d'una de les companyies estratègiques del país. A les intrigues més corporatives s'afegeixen altres que afecten el seu negoci i el de tot el sector de les telecomunicacions. Una és la regulació europea, criticada en diferents ocasions pel president de la teleco espanyola en considerar-la "obsoleta" i demanar competir en igualtat de condicions amb grans plataformes de streaming com Netflix, Amazon Prime i HBO.
D'altra banda, el mercat és cada vegada més competitiu i operadores com la romanesa Digi continuen guanyant quota de mercat i portabilitats a base de promocions agressives amb les quals altres grans empreses no poden competir. A més, la compra de Vodafone a Espanya per part del fons d'inversió Zegona posa un altre jugador al terreny els moviments del qual caldrà seguir de prop.
Però l'operació clau que marcarà el pròxim exercici serà la fusió d'Orange i MásMóvil, que s'espera que Brussel·les aprovi a mitjans del 2024. De la suma d'ambdues sortirà una companyia de la mateixa mida que Telefónica que li competirà de tu a tu en nombre de clients per primera vegada. Després d'un nou ajustament de plantilla i la renovació del conveni pactat amb els sindicats in extremis, el gegant que presideix Pallete haurà de bregar amb tots aquests fronts l'any del seu centenari.
Celsa, any u post-Rubiralta
Un altre clar nom propi d'aquest any serà Celsa. Després de l'entrada dels fons d'inversió en el seu accionariat i la sortida de la família Rubiralta, s'espera que els seus nous propietaris, capitanejats per Rafael Villaseca des de la presidència, trobin un soci industrial que agafi les regnes. A partir d'aquí, tot està obert: des de la venda parcial o total a l'esmentat soci o a un altre inversor, la integració en un altre grup, la venda d'actius, etc.
El que passi no només marcarà el futur de l'empresa catalana i la seva plantilla sinó que a més deixarà veure si la valoració que es va fer i que va portar el jutge a dictaminar que canviés de mans pel deute de Celsa amb els fons, va ser encertada o, com defensa Francesc Rubiralta, va infravalorar la companyia. Deutsche Bank Attestor, Sculptor, Golden Tree, Capital Group, Cros Ocean i SPV tenen més a guanyar que a perdre, però aquest any marcarà el seu destí a Celsa.
Seat i el repte de l'electrificació
Seat no és només la gran marca de cotxes espanyola sinó que té la fàbrica més gran del sector a Espanya, a Martorell (Barcelona). Aquest any, la planta s'enfronta a un gran repte: la seva electrificació. Les obres per transformar la línia 1, que fabrica els models Eivissa i Arona, en una línia per produir cotxes elèctrics començaran a l'estiu, la qual cosa provocarà que aquests dos cotxes s'hagin de fabricar en una altra línia, que se saturarà, ja que la marca preveu incrementar la seva producció l'any que ve per sobre dels 400.000 cotxes fabricats aquest any.
El procés d'electrificació és lent, ja que fins a 2026 Martorell no començarà a escopir models elèctrics; concretament, el Cupra Raval i el VW I2all. A més, la companyia està aixecant una nova planta annexa a la seva fàbrica actual per acoblar bateries per als cotxes elèctrics. Tot un repte, el de l'electrificació, que en comporta un altre de caràcter laboral: Seat calcula que quan produeixi els cotxes elèctrics sobraran entre 2.500 i 2.800 dels 11.000 empleats que té Martorell. Hi haurà, doncs, retallades, si bé poden ser en els pròxims anys.
Naturgy i el pla pendent per als fons
Naturgy també té un repte aquest any, o millor dit, és Francisco Reynés qui el té. En realitat, és el mateix que fa un any, i amb una mica més de força respecte a uns fons, GIP i CVC, als quals va derrotar el 2023, en el seu intent de treure-li poder i nomenar un CEO. Però el panorama polític, que esperava que millorés, no ho ha fet, i els fons continuen volent el mateix: una porta de sortida.
Reynés esperava poder ressuscitar el projecte Géminis, d'escissió de la companyia en dos –una per a negoci regulat i una altra per al lliure–, que Teresa Ribera va parar, si hi havia un canvi en la Moncloa o en el Ministeri de Transició Ecològica, però res d'això no va passar després de les eleccions del 23 de juliol. GIP i CVC s'havien resignat a l'espera d'una ocasió per recuperar Géminis o d'un altre pla, i vista la situació, haurà de ser aquesta segona via. Caldrà veure si Reynés la troba o convenç als fons o hi ha una nova batalla a la gran gasística espanyola.
IAG, Ferrovial, OpenAI i els deures pendents de les empreses
IAG té en la compra d'Air Europa i la seva fusió amb Iberia una d'aquestes històries que es van arrossegant en el temps i sembla que mai no hagin d'acabar. A priori, aquest 2024 ha de ser l'any definitiu després que l'operació hagi embarrancat en diverses ocasions i de superar les exigències de la Comissió Europea. Tanmateix, encara queden molts serrells, ja que la previsió és que es tanqui a final d'any, per la qual cosa la compra encara pot tornar a bloquejar-se. Iberia, a més, està amb un president provisional, Fernando Candela, que al juliol va substituir Javier Sánchez Prieto, i en principi n'haurien de trobar un de definitiu aviat. Per si tot això fos poc, ha perdut el handling a diversos aeroports, com el de Barcelona, el que a més de pèrdua de negoci, li ha provocat una vaga que l'ha obligat a cancel·lar centenars de vols per al cap de setmana de Reis en un conflicte que continua obert.
Ferrovial ha tancat un 2023 clau per al seu futur, amb el canvi de seu social a Amsterdam. Aquest 2024 no serà tan intens en l'àmbit societari ni mediàtic per al grup constructor que presideix Rafael del Pino, però sí que serà molt important perquè ha de consolidar el seu moviment. Té la pressió de créixer a cavall de la seva internacionalització, demostrant que el canvi no té a veure amb un estalvi fiscal, i de fer un exitós salt a la borsa nord-americana, cosa que preveu fer aquest trimestre. Tot això mentre fa un gir al seu negoci, després de la venda d'una de les seves joies de la corona, l'aeroport de Heathrow.
A escala internacional podríem parlar de moltes empreses que s'enfronten a un any important, però ens centrarem en una: OpenAI. L'empresa que lidera, almenys pel que fa a exposició pública, el desenvolupament de la intel·ligència artificial ha viscut un final de 2023 convuls, però el seu CEO, Sam Altman, ha sortit reforçat i Microsoft ha doblat la seva aposta per la companyia i per la IA.
Tanmateix, encara existeixen dubtes sobre el futur de l'empresa i de la tecnologia, sobretot referent a la seva evolució i els seus dilemes ètics. Altman és vist com un directiu que posa el negoci per davant de l'ètica, motiu pel qual part del consell el va voler fer fora. A més, The New York Times ha denunciat Microsoft i OpenAI per l'ús il·legal dels seus articles per a l'entrenament i la creació de continguts de ChatGPT. Hi ha molts reptes al sector i a OpenAI i el 2024 s'han de fer passos importants.
Aquestes són les empreses que creiem que, de forma més clara, entren en un 2024 clau per a elles i ho seguirem durant l'any, però la llista podria ser més llarga. Per exemple, hauríem de veure com QEV i Ebro comencen a produir a l'antiga fàbrica Nissan de la Zona Franca de Barcelona i com arriba Chery de la mà de Btech. O com Cellnex continua buscant socis en els seus negocis internacionals per fer caixa i com se les apanya el seu nou CEO per donar finalment retorn als accionistes. O si Wallbox consolida el seu negoci i aconsegueix l'ebitda positiu, Puig fa el salt a borsa o La Caixa ven finalment Saba. També ho seguirem i us ho explicarem a ON ECONOMIA.