Telefónica, el principal operador de telecomunicacions del país i un dels més rellevants d'Europa, ha perdut prop de 60.000 empleats en els últims 30 anys a Espanya. Des de 1992, quan tenia comptabilitzats 74.437 treballadors, ha passat a tenir en l'actualitat una plantilla formada per 16.500 treballadors al país.
Com un degoteig constant, la multinacional que presideix José María Álvarez-Pallete ha anat reduint personal al mercat espanyol durant les últimes tres dècades. Es tracta de retalls de plantilla que suposen gairebé el 80% (77,8%) del total d'empleats amb qui comptava a Espanya el 1992, segons ha pogut saber EFE de les dades facilitades per fonts sindicals de l'empresa.
Es pot destacar que aquest dimecres es compleix un any de l'acord subscrit entre la companyia i els sindicats, pel qual es va acordar la sortida de 2.700 empleats de Telefónica Espanya. Els 16.500 treballadors en plantilla el 2022 suposen 1.899 menys que l'any passat i fins a 10.870 menys que deu anys abans, el 2012.
L'operador de telecomunicacions tenia el 2002 a Espanya 46.427 fets servir, 29.927 més que el 2022, segons les fonts que matisen que les dades d'aquest any 2022 no estan tancades, per la qual cosa aquesta xifra és aproximada. Telefónica va pactar el 28 de desembre de l'any passat amb els sindicats 2.700 sortides d'empleats, que es produirien el febrer, un número que es va quedar finalment en 2.316.
Per llavors, es va quantificar que aquestes sortides li comportaria a l'empresa un cost d'uns 1.500 milions d'euros. Va ser el tercer pla de baixes que va firmar des de 2016. Entre 2016 i 2018 van sortir 6.300 empleats majors de 54 anys amb un cost de 3.800 milions, mentre que el 2019, va afectar 2.640 empleats i va suposar el desemborsament de 1.600 milions. En total, la teleco haurà gastat prop de 7.000 milions d'euros en l'estratègia de reducció de plantilla dels últims anys.
Una reducció de 7.000 empleats en l'era Pallete
El 2016, quan José María Álvarez-Pallete va ser elegit president del grup, càrrec que ocupa en l'actualitat, la companyia tenia 23.548 empleats a Espanya, 7.008 fets servir més que ara. Pallete va succeir en el càrrec César Alierta, que va ser president de Telefónica durant 16 anys, des de l'any 2000 fins a 2016.
Durant els darrers anys, l'executiu ha continuat amb el llegat d'Alerta en matèria de reducció de personal i ha assumit altres reptes en què continua immers. Un és el de la reducció de deute, que se situa encara en nivells elevats. Al tancament del tercer trimestre, Telefónica tenia 28.918 milions d'euros de passiu, que puja fins als 38.081 milions amb els arrendaments. Tot i que la xifra serà menor quan la companyia comenci a rebre capital per diverses operacions de venda d'actius i devolucions d'impostos.
El de Telefónica no és un cas aïllat a Espanya, on les grans telecos han anat perdent llocs de treball al llarg d'aquesta última dècada. Vodafone España, no sempre amb acord, a diferència de Telefónica, ha anat plantejant quatre ERO en aquesta dècada, amb més de 3.306 empleats. El seu primer ERO es va aplicar el 2013.
Per la seva part, Orange, que és l'únic dels tres operadors que té en l'actualitat més empleats que fa una dècada, també ha anat aplicant dos expedients de regulació d'ocupació: un el 2016 per a 467 persones i un altre aquest any, que es va tancar al juliol i que va afectar 400 empleats, tots ells voluntaris. Es pot destacar que, actualment, Orange està en procés de fusió amb l'operadora de baix cost MásMóvil.
En 2024 Telefónica complirà 100 anys
Amb aquesta conjuntura, Telefónica complirà el 2024 el seu centenari des que es va fundar en Madrid el 19 d'abril de 1924 durant la dictadura de Primo de Rivera, amb la denominació de Companyia Telefónica Nacional d'Espanya (CTNE) i participada majoritàriament per la nord-americana ITT.
El 1945, durant el Franquisme, l'Estat espanyol va adquirir el 79,6 % de les accions de l'operador i el 1960 ja va passar a ser la primera empresa d'Espanya, amb 32.000 empleats, gairebé el doble dels que té ara, segons dades publicades per Telefónica. El 1990, l'operador va llançar el que es va dir MoviLine i en 1994 Movistar, quan la companyia tenia 72.207 empleats a Espanya.
Un any després, el 1995, en l'època de Felipe González com a president del Govern, l'Estat, que ja havia reduït la seva participació en l'operador fins i tot una mica més del 30%, es va quedar amb el 20% de la companyia. Va ser el 1999, en l'època de José María Aznar, quan es va produir la privatització total.
Entre mitges, hi va haver un procés de la liberalització del sector les telecomunicacions a Espanya, que va començar el 1996, ja amb el govern d'Aznar. El 1995, abans de la primera privatització, Telefónica tenia 69.570 empleats, i el 1998 es va quedar amb 58.127 empleats. Entre 1999 i 2000 es va acordar un ERO per a 11.273 empleats.