El sector tèxtil català no és una de les activitats econòmiques més afectades pels nous aranzels americans, tret de determinades empreses que fabriquen productes molt específics i que tenen als Estats Units com a principal client. Aquestes últimes es veuran obligades a fer “una detallada anàlisi dels riscos abans de prendre qualsevol decisió sobre la seva nova estratègia comercial als Estats Units”, explica Daniel González, responsable de comerç internacional de la Cambra de Comerç de Terrassa.

El tècnic explica que, tant les companyies més afectades com a resta de fabricants -del tèxtil i en general de qualsevol activitat- han de valorar què els suposaria perdre el mercat americà i actual en conseqüència. Hi ha alternatives com fixar mitjans de cobertura per al comerç o “no deixar de diversificar mercats de destinació per als productes”. En aquest sentit, apunta a mirar cap als mercats veïns dels EUA, Canadà i Mèxic -que de fet són els principals proveïdors dels estatunidencs, fins al punt de les principals associacions empresarials del tèxtil dels tres països han advertit al president americà Donald Trump dels perversos efectes que pot tenir gravar les importacions productes tèxtils i de confecció-. També es poden redirigir els objectius cap al conjunt de Llatinoamèrica. En ambdós casos es pot aprofitar l’experiència dels agents i tècnics comercials que les empreses puguin tenir ja establerts a Nord-amèrica.

“Produir als Estats Units no és una decisió que estigui a l’abast de tothom. Per a les grans empreses pot ser una opció, però no tota la pime ho té al seu abast”, assegura i afegeix que, independentment de la dimensió i del producte fabricant, “abans d’optar per produir allà s’ha de tenir assegurat l’abastiment local -de primeres matèries, de components...- perquè si s’ha de dependre de la importació no és una bona solució”.

Des de Catalunya, l'exportació del tèxtil als EUA la lideren les empreses de peces confeccionades, els tints i els teixits tècnics o amb acabats específics, i en grau més baix, els fabricants de teixits. Un altre gruix important, són els fabricants de maquinària tèxtil. Moltes d’aquestes estan ubicades a les comarques del Vallès, amb firmes com Mango, Yerse, Asutex o Auxicolor, entre altres.

El 2024, a manca de disposar de la xifra del valor d’aquestes exportacions americanes, amb dades de l’Idescat, el sector tèxtil, confecció, cuir i calçat va vendre a l’exterior per valor de 7.000 milions d'euros, amb un augment del 5% respecte de 2023. És el quart sector en importància per darrere del químic, l'automoció i l'alimentació. Entre els principals productes que Catalunya exporta als Estats Units hi ha la maquinària (17%), els productes de perfumeria i cosmètica (10%), i els productes farmacèutics (7%), amb dades de 2023.

Ara per ara, “no hi ha un impacte generalitzat notable dels aranzels en el sector, però si una gran inseguretat sobre què acabarà passant”, emfatitza Laura Rodríguez, cap d'assessoria en Comerç Internacional de la Cambra de Comerç de Sabadell. “La meva empresa, el meu producte, està afectada pels aranzels, és la consulta més freqüent que està arribant al nostre departament d’assessorament”, concreta.

També hi haurà qui se’n pot beneficiar

Més enllà de donar-los la resposta concreta, els adverteixen que “tot pot canviar”, i que els americans seguiran depenent de l’exterior i necessitaran importar tot allò que no produeixen internament, “per tant, els efectes en la demanda no seran immediats”. Entre altres coses, perquè per iniciar la producció local en determinats sectors, Estats Units necessita un marge de temps.  

En aquesta situació es troba Tejidos Rebés, un fabricant de teles de Badalona, que exporta un 5% de la producció als Estats Units, segons va explicar el seu gerent Andrés Castelltort, en declaracions a TV3. Des del seu punt de vista, el fet que els productes xinesos hagin de pagar uns aranzels que probablement repercutiran en el preu dels articles, pot incrementar la demanda de teixits Rebés “perquè serem més competitius”, expressava.

Revisar els acords preferencials de la UE

Des de la Cambra de Sabadell s’aconsella a les empreses que “revisin la seva situació, la seva dependència dels EUA, i que dissenyin un pla d’actuació en funció de si la seva presència al mercat estatunidenc és imprescindible o si poden buscar destins alternatius”.

En aquest sentit, Rodríguez fa referència a l’oportunitat que tenen les empreses catalanes de trobar oportunitats de demanda en països que hagin establert acords comercials preferencials amb la Unió Europea, i que, per tant, s’aplica una rebaixa aranzelària, fins al punt que “l’aranzel sigui 0”. Aquest seria el cas del Regne Unit, els països del Nord d’Àfrica, alguns de Llatinoamericans com Xile, Colòmbia, Perú, Equador; o altres d’Àsia, com el Vietnam, per esmentar-ne alguns. “Diversifiquem; els Estats Units no són l’únic mercat del món”, exclama la tècnica de la Cambra de Sabadell.

A la inversa, pel que fa a les importacions, aquesta dependència tampoc existeix per al sector tèxtil català. Laura Rodríguez recorda que els principals mercats de subministrament de primeres matèries i productes acabats tèxtils són el Nord d’Àfrica, Turquia o els països asiàtics.

En línies generals, el 80% de les empreses catalanes haurien de fer un replantejament global de la seva política comercial internacional, defensa Daniel González, responsable de comerç internacional de la Cambra de Comerç de Terrassa. Explica que en l’últim lustre s’han succeït tants esdeveniments imprevistos i sotragades per al comerç internacional que les empreses han après que no es pot dependre d’un sol proveïdor, que l’abastiment local és important i que la diversificació de mercats és imprescindible.