Europa es posa del costat dels consumidors, donant arguments perquè reclamin els seus bancs si li van vendre una hipoteca lligada a l'IRPH, però no li van explicar bé en què consistia el seu mètode de càlcul, molt més complexa que l'euríbor. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat una sentència aquest dijous en la que acaba que, per considerar abusiva una hipoteca lligada a l'IRPH es tindran en compte si l'hipotecat va rebre "prou" informació sobre el càlcul d'aquest índex.

L'Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH) es va utilitzar de manera habitual durant la bombolla immobiliària a Espanya, però el problema va sorgir principalment a partir de 2013, quan l'euríbor va començar a disminuir considerablement i l'IRPH no. El que va fer que les famílies paguessin de mitjana 165 euros més el mes que estaven referenciats a l'euríbor. El sector estima que es van firmar fins a 1,3 milions d'hipoteques i que l'IRPH representa aproximadament el 10% dels crèdits concedits a Espanya, ja que és el segon més present en les hipoteques espanyoles després de l'euríbor, utilitzat al 90% dels contractes.

Durant els últims anys, l'IRPH ha estat objecte "d'un acalorat debat" i, són nombrosos els afectats que han lluitat en els tribunals del nostre país perquè s'anul·li aquest índex. Tanmateix, han topat amb la negativa del Tribunal Suprem espanyol. Davant d'aquesta situació, el Jutjat de Primera Instància número 17 de Palma de Mallorca va decidir demanar al Tribunal Europeu que va aclarir si la interpretació realitzada pel Tribunal Suprem era contradictòria amb el Dret de la Unió Europea, recorden des del despatx d'advocats Montero i Cisneros.

L'esperança dels consumidors estava posada, per tant, en la sentència coneguda aquest dijous, ja que el seu dictamen tindrà un impacte significatiu en el tractament legal que facin els tribunals espanyols de l'IRPH. La sentència respon a un cas concret del Banc Santander, després que dos consumidors demanessin que es declarés nul·la la clàusula sense èxit.

"Els consumidors sol·liciten la nul·litat per considerar-la abusiva. En primer lloc, afirmen que aplicar l'euríbor suposaria un tipus d'interès revisat menor davant l'IRPH, ja que aquest últim índex es calcula sobre la base de tipus que tenen en compte les comissions", recull Europa Press. A més, al·leguen que hauria d'haver-se previst en la clàusula l'aplicació d'un diferencial negatiu, tal com se sosté a la circular del Banc d'Espanya de 1994. 

Per la seva part, Banc Santander defensa que la clàusula va ser "negociada individualment" i que és "de font legal", ja que els IRPH constitueixen índexs oficials i públics i, per tant, són accessibles als consumidors. Davant d'aquesta situació, en la sentència coneguda ara, el TJUE recorda que són els jutges espanyols a qui els incumbeix qualificar cada clàusula contractual en funció de les circumstàncies de cada cas, encara que ha proporcionat al jutjat de primera instància "certes indicacions" a tenir en compte.

La primera consideració és que a l'hora de fer aquesta avaluació és pertinent una circular del Banc d'Espanya del 1994 de la qual es desprèn que calia aplicar un diferencial negatiu a l'IRPH, cosa que no es va comunicar al consumidor en el cas jutjat, així com que el jutge nacional haurà de comprovar si podia exigir-se a un consumidor mitjà obtenir per ell mateix aquesta informació, explica Efe. 

També deixa en mans dels tribunals espanyols determinar quina importància tenia la informació que figura en el preàmbul de la circular de 1994 perquè el consumidor pogués avaluar correctament les conseqüències econòmiques del contracte. "Aquesta informació (que no es va comunicar als consumidors) sembla ser d'utilitat per a aquests, si atenem el fet que el Banc d'Espanya va estimar oportú cridar l'atenció de les entitats de crèdit sobre el tipus dels IRPH en relació amb el tipus d'interès del mercat i sobre la necessitat d'aplicar un diferencial negatiu per igualar-los amb l'esmentat tipus d'interès", prossegueix el TJUE.

Subratlla així mateix que, malgrat que aquesta informació es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat, figura en el preàmbul de la circular de 1994, i no en la circular de 1990, a la qual es remetia la clàusula reclamada. Així doncs, també seran els jutges espanyols els que haurà de comprovar si l'obtenció d'aquesta informació suposava dur a terme una activitat que, per pertànyer ja a l'àmbit de la investigació jurídica, no podia exigir-se-li "raonablement" a un consumidor mitjà.

Finalment, assenyala que Banc Santander haurà de provar que la clàusula es va negociar individualment. En cas de no ser així, el jutge espanyol haurà d'avaluar, en primer lloc, el possible incompliment de les "exigències de la bona fe" i, en segon lloc, l'existència d'un possible "desequilibri important" en detriment del consumidor, analitzant els elements del contracte i tenint en compte la jurisprudència del mateix TJUE.