S’espera que el 2025 sigui un any marcat, a nivell global, per l’avenç imparable de la intel·ligència artificial (IA) i tota la indústria que la impulsa i l’abasteix, amb un impacte transversal en tots els sectors econòmics i també en la societat. Però també podem esperar un món més tancat comercialment arran dels conflictes geopolítics. En l'àmbit català, el tema serà el finançament de Catalunya i el destí d’algunes empreses.
Darrere de totes aquestes previsions hi ha persones, que per acció o omissió, seran decisives per a què l’economia i les empreses avancin en una direcció o una altra. Probablement, Donald Trump sigui un dels tipus d’interès, agafant el nom de la secció que fem diàriament a ON ECONOMIA, claus el 2025, ja que arriba amb ganes de canviar moltes coses, però n’hi ha d’altres. N’hem seleccionat set.
Donald Trump
L’elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units ja està suposant un canvi en l’escenari no només estatunidenc, sinó mundial, i això que encara no ha pres possessió. I no només per les polítiques que promet. La seva futura arribada a la Casa Blanca ja ha impactat en els mercats i va portar Wall Street i el bitcóin en màxims fa poques setmanes.
Trump prendrà possessió el 20 de gener amb promeses que poden trastocar l’economia mundial: la imposició d’aranzels del 20%, que poden arribar al 100% per alguns països; la deportació d’immigrants, i un dràstic aprimament de l’administració, acompanyat d’una liberalització massiva, coses que confiarà en l’home més ric del món, Elon Musk –l’amo de Tesla podria ser també un dels tipus d’interès del 2025, però ho simplificarem en Trump.
Alguns aranzels ja hi són, fins i tot la Unió Europea n’ha imposat als cotxes elèctrics xinesos. Però si els EUA els apugen, el món pot entrar en una espiral inflacionista. Segons els economistes, ni tan sols seria bo per als estatunidencs. L’esperança que tenen és que no compleixi la promesa, com a mínim totalment, i utilitzi els aranzels per negociar. Ja ho està fent, canviant gas i petroli per exportacions.
L’altra mesura que durà a terme Trump i tindrà un impacte global serà la liberalització i laissez faire en alguns sectors, com l’aeroespacial, el cotxe autònom i la IA. S’espera, de fet, que accelerin, i això explica l’aposta per Trump de l’home més ric del món, que té importants interessos en els tres àmbits. De fins a quin punt el nou president dels EUA posi en marxa aquestes polítiques dependrà el camí de l’economia mundial el 2025.
Teresa Ribera
Mentre els Estats Units han triat la via Trump, la Unió Europea es troba en una cruïlla: ha apostat, i més que ningú, per la transició ecològica, però les pressions de grans indústries, l’evidència de que la realitat va per darrere en mercats com el del cotxe elèctric i la sensació que la preocupació per aquestes qüestions li ha restat competitivitat global –la UE regulava mentre els americans i els xinesos innovaven—, han posat en crisi l’aposta. Els resultats de les eleccions europees, amb més força per a la dreta, també ho posen de manifest.
En aquest context, ha arribat a Brussel·les Teresa Ribera, després d’una pugna entre el PP i el PSOE que va enterbolir el seu nomenament com a número dos de la Comissió Europea. La nova vicepresidenta de la CE és una ferma defensora de la transició energètica, però té el repte d’acoblar-la al desenvolupament econòmic, quan la Unió Europea té clar que ha d’accelerar per no quedar definitivament enrere, com han alertat els informes Draghi i Letta.
Ribera es trobarà, també, resistències dins mateix del Col·legi de Comissaris. Ursula Von der Leyen, del PP europeu, ha format un executiu d’equilibris, com mostra l’important paper de la socialista espanyola, però ha confiat la política industrial en el francès Stephane Sejourné, del partit de Macron, que tindrà altres prioritats, i amb qui haurà de negociar. Ribera també és la responsable de la competència, una de la cartera més important de la UE perquè hi passen milers d’operacions cada any.
Alícia Romero
A nivell català, 2025 ha de ser l’any d’un nou acord de finançament amb el govern espanyol. Així ho van acordar PSC i ERC per a la investidura de Salvador Illa i ho va assumir el PSOE en el seu Congrés Federal de finals de novembre. Al primer semestre hi hauria d’haver un acord tancat.
Amb una qüestió tan espinosa, i amb els retards acumulats, és difícil posar la mà al foc per assegurar que es reformarà el finançament aquest 2025, fins i tot aquesta legislatura. Si està a les mans d’algú, a Catalunya, a més del propi Illa, és d’Alícia Romero, que té un doble repte: arribar a un acord amb el govern espanyol, que alhora ha de lidiar amb la resta de comunitats autònomes, que faran tot el soroll que podran, i per altra banda, no aigualir-lo fins a fer-lo inassumible per a les forces independentistes i poc efectiu a la pràctica.
La consellera d’Economia té un altre gran objectiu aquest 2025: aprovar els pressupostos de la Generalitat. Els equilibris parlamentaris ho fan molt difícil, però és necessari per impulsar polítiques i inversions i no haver de gestionar el país amb pròrrogues pressupostàries.
Mateo Valero
La irrupció i avenç de la intel·ligència artificial ha marcat el 2024 –any en el qual ON ECONOMIA ha llançat el primer vertical d'IA del mercat català, ON-IA— i seguirà marcant l’economia i també la societat, cada dia amb més intensitat. En aquest camp podríem destacar Jensen Huang, fundador d’Nvidia, Sam Altman, CEO d’OpenAI, o també Elon Musk, però hem preferit mirar més a prop i escombrar cap a casa, encara que les decisions dels tres personatges citats, i uns quants més, són cabdals per al futur de la IA.
Mateo Valero és el director del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), que aquest desembre va ser triat per la Comissió Europea per ser una de les set AI Factories de la UE. Si el BSC ja és un centre molt important a casa nostra, pels 150 projectes d’investigació en supercomputació que s’hi porten a terme, aquesta nominació suposarà un salt importantíssim.
El BSC rebrà 198 milions d’euros per convertir-se “en un epicentre de desenvolupament en intel·ligència artificial, permetent tant al sector públic com al privat impulsar projectes de R+D d'alt impacte en ciència i tecnologia”. El que farà és ampliar la seva capacitat de supercomputació, ja que s’equiparà amb “tecnologia avançada d’acceleradors d’IA per a l’entrenament i desenvolupament de models generatius a gran escala”. S’espera que aquest 2025 ja estigui desenvolupat el projecte, que es posarà al servei de start-ups, pimes i institucions.
Carlos Torres
El president del BBVA pot ser el banquer de l’any a Espanya, si aconsegueix el seu objectiu i culmina amb èxit l’opa sobre el Sabadell. Però el 2025 també pot suposar un daltabaix per a la carrera de Carlos Torres si l’operació fracassa. En tot cas, serà l’home clau en el sector financer espanyol perquè s’ha de decidir la unió de dos dels grans bancs de l’Estat.
L’opa del BBVA al Sabadell va ser una aposta gairebé personal de Torres, que ha posat tota la carn a la graella, explicant a tort i a dret els beneficis de l’operació i defensant-la de tothom, inclòs el govern espanyol i l’opinió pública catalana. Si fas una aposta personal, la victòria és teva, però la derrota també pot ser-ho. Torres se la juga, per la qual cosa cal esperar que hi segueixi totalment implicat fins al final.
Toni Ruiz
Desgraciadament, fa uns dies que tots els focus apunten a Toni Ruiz. Amb la desaparició d’Isak Andic, no hi va haver dubtes de què els comandaments de Mango els portaria Ruiz, com ha fet els últims anys al costat del fundador de la firma de moda. Però fins i tot ha assumit la presidència, quan es donava per fet que seria per al primogènit d’Andic, Jonathan. Això sí, serà temporal.
Ruiz s’ha erigit en el líder que necessita una organització quan trontolla. No és que Mango estigui en risc, però la mort inesperada del seu fundador és un cop molt dur, per la qual cosa, un lideratge fort ajuda a tirar endavant. El CEO ho està fent amb missatges que criden a la confiança i amb el rumb clar, el que marca el pla estratègic que ell mateix va traçar.
Teresa Garcia-Milà
En l'àmbit de les institucions econòmiques i empresarials catalanes, aquest 2025 hi ha eleccions a Pimec, on no s’espera sorpresa sinó continuïtat, i al Cercle d’Economia. Tampoc es preveu que hi hagi sorpresa al Cercle, però sí renovació, i important, perquè per primer cop, una dona en serà la presidenta.
Teresa Garcia-Milà va admetre a l’estiu, en una entrevista a ON ECONOMIA, que volia ser presidenta del Cercle d’Economia, de manera que es destacava directament en la cursa, en la que ja hi era pel fet de ser una de les vicepresidentes. Al desembre, com va avançar aquest mitjà, Jaume Guardiola va presentar el seu nom als expresidents, que van avalar la seva candidatura, probablement, l’única que es presentarà. Això sí, li van posar deures: que reforci el perfil empresarial de la seva junta.