Va succeir manera natural. No va ser producte d'una elaborada estratègia de màrqueting dels fabricants de rodets o càmeres de fotografia, però la fotografia analògica ha ressorgit. El detonador es va produir fa poc més de deu anys en destapar-se l'interès del públic adolescent, principalment de països asiàtics, per la fotografia instantània. Aquest públic jove, especialment dones, no havia conegut la fotografia analògica, havien nascut en una era totalment digital, i les va fascinar la instantània. L'opció de prendre una imatge i no haver de veure-la a través d'una pantalla.
En l'actualitat es tracta d'un fenomen a escala mundial. De fet, més que d'una moda passatgera, es tracta d'una tendència consolidada i tot apunta que es mantindrà en el futur. I aquest ressorgiment no només es produeix amb la fotografia instantània, també amb la pel·lícula fotogràfica tradicional, com són els rodets i les càmeres d'un sol ús. El que redunda també en què alguns fabricants de càmeres, com Leica o Pentax, hagin anunciat que recuperessin la fabricació de càmeres analògiques. A finals de 2022, Leica va decidir rellançar la Leica M6, una càmera de rodet de la qual va fabricar 175.000 unitats entre la seva creació el 1984 i 2002. Pocs mesos després, Ricoh-Pentax ha fet el mateix i ha comunicat que hi haurà una càmera de pel·lícula com a primer pas del denominat Pentax Film Project. I la nord-americana Nikon ho està remenant, amb el seu model Nikon F2. Sens dubte, "la competència farà que la fotografia analògica es consolidi com un nou mercat i no quedi a una simple tendència conjuntural", assegura Eduardo López, director d'Imaging de Fujifilm España. D'altra banda, el mercat de càmeres fotogràfiques analògiques de segona mà, que s'havia transformat en un reducte, tant per a professionals com aficionats, que han tornat a utilitzar càmeres analògiques o que no han deixat de fer-ho, està vivint un gran auge gràcies a la recuperació d'aquestes càmeres icòniques.
"Els joves volen experimentar la fotografia reflexiva que planteja la fotografia analògica: pensar, disparar i, finalment, esperar a veure un resultat gairebé màgic del que ja ens hem fet una idea en la nostra imaginació", argumenta Eduardo López. El coneix a prop aquesta realitat perquè la demanda és tal que als establiments de la marca, els Wonder Photo Shop, tenen un espai reservat als productes analògics, rodets i alguna càmera. Les tendes de fotografia recuperen aire gràcies als rodets i a les càmeres d'un sol ús; i amb ells també la impressió de fotografies. Es pot recordar que la digitalització també va passar per damunt de cadenes de retail dedicades exclusivament a revelatge i material fotogràfic.
Traslladat a Espanya, el boom també existeix. Segons dades de Fujifilm, actualment cada persona pren una mitjana de 700 fotografies anuals, mentre que l'any 2000 es capturaven 36 fotos per habitant. "Amb això podem imaginar-nos el gran salt generat en alguna cosa més de 20 anys, el que parla clar i net del bon moment que viu el sector a Espanya", corrobora el director de la marca a Espanya.
Són els fabricants de pel·lícules com la japonesa Fuji, la britànica Ilford i la nord-americana Kodak, els que dominen el mercat mundial. Els fabricants es vanaglorien de les noves possibilitats de negoci que s'obren en ressorgir de l'analògic, perquè àmplia els productes i serveis d'impressió posats a disposició del consumidor. El normal, expliquen al sector, és que els joves amants de l'analògic portin els seus rodets a revelar i triïn les millors fotos que, posteriorment, acaben digitalitzant. És un tot en un que beneficia doblement les marques. Sorprèn, per exemple, que el fabricant Kodak, que el 2012 va arribar a declarar-se en fallida per l'impacte que l'era digital va tenir en els seus negocis, ha hagut d'ampliar la plantilla per donar l'abast amb el volum de demanda de pel·lícules fotogràfiques; una activitat que mantenia de manera residual.
Aquest és un sector en el qual els fabricants són grans multinacionals que comercialitzen els seus propis productes a través de diferents canals de venda i, fonamentalment, el fotogràfic. La inflació també pesa: depenent de les característiques, en l'actualitat un rodet costa una mitja de setze euros. Fa aproximadament vint anys aquest preu mitjà era de cinc-sis euros, i fa deu, de vuit-nou euros.
La digitalització del sector va ser un gran repte. "Fujifilm el va afrontar amb audàcia i valentia, duent a terme una completa reconversió, inclosa la seva imatge corporativa i, en qüestió de pocs anys, ens transformem en una empresa digital", manifesta Eduardo López. No obstant això, afegeix, "el nostre cor analògic mai no ha deixat de bategar, i prova d'això és la nostra constant aposta per la fotografia. Avui dia la nostra companyia factura un 37% més que fa 10 anys, prova d'aquest ressorgiment de la fotografia."
A Espanya, per defensar els interessos de les empreses que formen part d'aquest sector s'ha creat Eufoto, una associació interdisciplinària que reuneix els actors del sector fotogràfic en la seva totalitat: distribuïdors, fabricants de material, revenedors, fotògrafs, tendes de fotografia, laboratoris online i offline, centres educatius, etc. Entre els seus objectius: donar rellevància al sector fotogràfic a Espanya, reivindicant el seu rol econòmic, social i institucional, davant de les administracions.