Les tres últimes grans fusions bancàries a Espanya van portar l'acomiadament de més de 13.200 empleats i el tancament d'unes 3.500 oficines, la qual cosa va contribuir que l'aportació actual per part del sector financer a l'ocupació del país sigui de les més baixes de tot Europa.
En un moment en què el BBVA ha plantejat una opa sobre el Banc Sabadell amb la idea de fusionar ambdues entitats, per a la qual cosa el grup basc demanarà aquest divendres als seus accionistes el vistiplau a una necessària ampliació, sorgeixen dubtes sobre l'impacte d'una operació d'aquest tipus sobre l'ocupació i la xarxa d'oficines.
El BBVA trasllada la idea que l'impacte seria limitat, tenint en compte que les dues entitats han emprès recentment ajustaments de plantilla i de personal, tanmateix, no revela les xifres i el Govern i els sindicats temen que de materialitzar-se l'operació els ajustaments siguin similars als d'anteriors processos.
Santander i Popular
A tall d'exemple, la integració del Banc Popular al Santander va provocar la sortida de 4.648 persones, que es va articular principalment a través de dos expedients de regulació d'ocupació, amb la destrucció de 1.100 llocs de treball del centre corporatiu i més de 3.200 a les oficines.
Les sortides d'empleats van representar el 13 % de la plantilla de l'entitat combinada i el 44 % de la del Popular a Espanya en el moment en què va ser comprat pel Santander, mentre la resta d'entitats espanyoles van reduir la seva plantilla un 4 % en el mateix període, segons les dades consultades per EFE.
A més, la integració del Popular en el perímetre del Santander va suposar el tancament de 1.276 oficines, la majoria el 2019, coincidint amb la integració operativa d'ambdues entitats i amb l'ERO de personal de la xarxa de sucursals.
El tancament d'oficines va representar el 28 % de la xarxa de l'entitat combinada i el 78 % de la del Popular a Espanya el juny de 2017, quan va caure en mans del Santander, mentre que la resta d'entitats espanyoles va tancar l'11 % de les seves oficines en el mateix període.
CaixaBank i Bankia
Un impacte encara major sobre l'ocupació i les oficines va tenir la fusió de CaixaBank i Bankia, doncs va provocar la sortida a Espanya de 6.409 persones, la qual cosa equivalia al 40 % de la plantilla de l'entitat absorbida i participada per l'Estat o el 14 % del grup combinat.
Els acomiadaments es van articular principalment a través d'un ERO de 6.452 empleats executat el 2022 i que va estar acompanyat del tancament de 1.814 oficines, que representava el 31 % de la xarxa de l'entitat resultant o el 86 % del nombre de sucursals que tenia Bankia, mentre la resta de bancs va tancar un 14 %.
Unicaja Banc i Liberbank
L'altra gran integració que convé recordar va ser la de Unicaja Banc i Liberbank, que va provocar a Espanya la sortida de 2.174 persones, equivalent al 58 % de la plantilla de l'entitat absorbida o al 22 % de l'entitat combinada.
Els acomiadaments es van articular a través d'un ERO, fins i tot en execució, que suposarà la marxa de 1.513 empleats des de 2022 fins a finals de 2024, al que se sumen 1.200 prejubilacions el 2022 de treballadors en excedència del grup.
En paral·lel, l'absorció de Liberbank per Unicaja Banco va portar el tancament de 444 oficines, la major part el 2022, coincidint amb la integració operativa d'ambdues entitats. El tancament d'oficines va representar el 32 % de la xarxa conjunta i el 77 % de la de Liberbank.