L'empresari Trinitario Casanova ha informat per escrit del seu contenciós judicial contra el BBVA per l'operació Chamartín, el megaprojecte urbanístic conegut actualment amb el nom de Madrid Nou Nord, als reguladors de les borses dels Estats Units i Espanya: la SEC i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Aquestes comunicacions es produeixen en plena opa del BBVA sobre el Banc Sabadell encara que, en els seus escrits als reguladors, no esmenta per a res aquesta operació bancària. El seu objectiu continua sent el BBVA, contra el qual manté un llarg litigi judicial pels drets sobre terrenys del projecte Madrid Nou Nord.

En la comunicació que va enviar a la CNMV el 4 de març passat, a la qual ha tingut accés ON ECONOMIA, Casanova indica que en els últims comptes consolidats que els va remetre el BBVA, el 14 de febrer, constava la "revisió a l'alça, en més de 1.000 milions d'euros", del valor del paquet d'accions de Crea Madrid Nuevo Nord SA (CMNN), la promotora del projecte de la qual en controlen una participació majoritària del 75,54%.

Tanmateix, Casanova recorda a la CNMV que en la documentació que els va remetre el BBVA al febrer no s'esmenta el contenciós pels drets sobre els terrenys: "no s'ha inclòs cap provisió o contingència, ni s'ha deixat nota ni cap menció, en relació amb el procediment judicial." Afegeix que, en el marc d'aquest procediment, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va adoptar l'any passat una "mesura cautelar" en relació amb els terrenys: la inscripció en el Registre de la Propietat del recurs contenciós-administratiu, pel qual els possibles compradors de les parcel·les seran conscients d'aquesta situació. En la comunicació a la SEC nord-americana, va repetir aquests arguments.

A finals de l'any passat, la promotora Crea Madrid Nuevo Norte –participada per BBVA (75,54%), Merlin Properties (14,46%) i Grup San José (10%)– va comprar els terrenys a Adif per 1.245 milions d'euros, en una operació que va incloure un pagament inicial de 210 milions i el compromís de liquidar la resta en un període de 20 anys. Aquí es projecten 10.500 habitatges, oficines i equipaments. Casanova considera que aquesta operació va augmentar el valor de les accions de la promotora participada pel BBVA i recorda els seus plets pels terrenys.

Aquests terrenys han estat objecte de litigis durant tres dècades. En l'origen, els seus propietaris van ser expropiats per l'administració pública perquè en aquestes finques es va projectar un gran complex ferroviari si bé, posteriorment, van passar a tenir un ús residencial. Els anteriors propietaris van acudir als tribunals per reclamar la reversió –si els terrenys no han tingut l'ús públic pel qual furs expropiats, van reclamar la seva devolució o indemnització–, però una reforma legislativa el 1999 va dificultar les seves intencions. L'associació 'No Abuso' va reunir un miler d'afectats, però després d'anys de lluita, el 2018, Trinitario Casanova va comprar els seus drets sobre aquests terrenys.

Per aquesta raó, Casanova firma els escrits enviats a la SEC i a la CNMV com a representant de Baraka Capital, com s'anomena el seu grup empresarial, i de l'associació 'No Abuso', a la que va adquirir els drets sobre futures reclamacions pels terrenys. Casanova és un empresari murcià del sector de la construcció que, el 2017, es va fer conegut per la compra de l'Edifici Espanya de Madrid al grup xinès Wanda i la seva immediata venda al grup hoteler Riu.

Antecedents judicials

El 2021, el Jutjat de Primera Instància número 40 de Madrid va desestimar la seva demanda contra BBVA mitjançant una resolució en la qual s'indicava que el tribunal Suprem, el 2012, ja havia desestimat el recurs dels afectats agrupats en l'associació 'No Abuso'. Tanmateix, encara manté la seva guerra judicial contra el banc de Carlos Torres.

Fonts pròximes a Casanova indiquen que, en l'actualitat, existeix l'esmentada cautelar del TSJM, instància on se segueix la seva reclamació per més de 1.000 milions d'euros. Afegeixen que a més de la SEC i de la CNMV, també han informat EY, auditors del BBVA, perquè incloguin aquesta "contingència" judicial en els comptes de 2024. Preveuen que no hi haurà una resolució ferma sobre el cas fins d'aquí a tres anys aproximadament.