Els inversors han deixat clar aquest dijous que els aranzels no seran bons per a les empreses i l'economia. Les borses han caigut arreu del món, començant per Àsia, el mercat més matiner, seguint per Europa i acabant per Wall Street, que, de fet, baixava més que mercats europeus com, per exemple, l’espanyol. L’Ibex, de fet, ha estat dels que millor ha aguantat, tot i que ha tingut un sector especialment perjudicat: els bancs, que s’han deixat 9.300 milions en un sol dia.

Tradicionalment, la banca és la més volàtil en moment d’incertesa econòmica, ja que és un sector molt cíclic: acostuma a anar bé quan l’economia va bé, però de seguida nota quan no rutlla perquè baixa la demanda de crèdit i puja la morositat. Això explica que els bancs, que no pateixen directament els aranzels, hagin sofert caigudes importants i hagin estat entre els grans perjudicats de la jornada borsària de ressaca dels aranzels de Trump, del 20% en el cas dels productes de la Unió Europea.

L’Ibex ha baixat un 1% l'endemà de l’anunci dels aranzels, xifra que podria haver estat més alta: els principals índexs alemany, francès i italià han caigut més d’un 3%. Però els bancs espanyols sí que s’han situat en la mitjana europea i han baixat en conjunt un 3,7%, caiguda que suposa una pèrdua de valor de més de 9.300 milions d’euros.

La davallada dels bancs

Només dues entitats han aguantat el cop, i per raons que no tenen relació amb la guerra aranzelària oberta per Donald Trump. Són el BBVA i el Sabadell, que han baixat si fa no fa el mateix, al voltant de l’1,5%, molt menys que la resta, a causa de l’opa del primer banc al segon, operació que n’ha disparat el valor en els últims onze mesos i que manté els inversors molt atents. El BBVA, a més, paga dividend la setmana vinent, cosa que també desincentiva vendre’n les accions.

Al capdavant de les caigudes s’ha situat el Santander, que és el més gran, el més internacionalitzat i el més exposat als Estats Units –hi guanya més de 800 milions d’euros–, per la qual cosa una possible recessió a la potència mundial podria també afectar-lo. L’entitat va caure un 5,2% i va perdre prop de 5.000 milions de valor en borsa. El Santander val més de 90.000 milions.

CaixaBank ha estat el segon més afectat en termes absoluts, amb una baixada del 4,5%, més de 2.300 milions. En canvi, en termes relatius ho ha estat Bankinter (4,8%), tot i que al ser més petit, només ha perdut 440 milions. Unicaja ha baixat un 4,3%, uns 193 milions. El BBVA, tot i ser el que menys davallada ha patit (1,53%), s’ha deixat més de 1.100 milions, mentre que el Sabadell (-1,56%) ha perdut 220 milions.

Els bancs no han estat sols en els números vermells. En realitat, qui s’han endut la pitjor part en l'àmbit europeu han estat les grans marques internacionals europees que venen a tot el món i per a les quals, per tant, els Estats Units són un mercat prioritari. Adidas, Siemens, Stellantis, IAG i Louis Vuitton han estat entre les empreses més baixistes de l’índex EuroStoxx 50, juntament amb empreses financeres com Adyen i Intesa Sanpaolo.

La borsa seguirà baixant, segons els analistes

Les baixades de la borsa podrien continuar. Chris Iggo, director d’inversions d’AXA IM, assegura que “s'espera que l'anunci dels aranzels dels EUA empitjori les perspectives de creixement i inflació mundials”, començant per als Estats Units, on preveu que el PIB perdi entre un i dos punts, però també a Àsia i Europa. “És difícil veure motius pels quals els mercats es recuperin quan el sistema comercial mundial acaba de ser colpejat; sembla probable que es produeixin noves pèrdues a les borses”, ha explicat.

“Per als mercats europeus existeix un problema d'horitzó temporal. L'augment de la despesa en defensa i infraestructures hauria de suposar un impuls per al creixement europeu i la rendibilitat de les accions. No obstant això, a curt termini, les empreses europees es veuran afectades pels aranzels en diversos sectors”, ha afegit.

Hilary Blandy, gestora d'inversions a Jupiter Asset Management, ha explicat que “els mercats estan tremolant davant el pitjor escenari possible en matèria d'aranzels i davant la constatació que el 'Dia de l'Alliberament' no ha alliberat els mercats d'uns nivells molt elevats d'incertesa política, mentre esperem la reacció dels socis comercials dels Estats Units”.